07.01.2023 - 21:40
|
Actualització: 08.01.2023 - 09:24
La idea, la possibilitat, el projecte de limitar la venda de propietats immobiliàries a estrangers fa mesos que s’ha fet un lloc en el debat polític de les Illes. Amb més força i menys, perquè la qüestió s’ha polaritzat molt de pressa i gairebé automàticament entre aquells que ho demanen i hi estan a favor i aquells que no en volen sentir ni l’olor, d’aital prohibició. Però el fet és que amb el començament de l’any nou, al Canadà s’ha pres aquesta mesura. La finalitat és la mateixa que pretenen els partits polítics que ho demanen a les Illes: frenar l’especulació immobiliària i permetre l’accés a un habitatge digne tant als canadencs com a aquells que hi faran estades llargues per motius de feina.
Canviant canadencs per illencs, la frase seria aquesta: Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem volen legislar perquè es permeti l’accés a un habitatge digne tant als illencs com a aquells que hi faran estades llargues per motius de feina.
Juan Pedro Yllanes, el vice-president del govern de les Illes, vol que la qüestió es tracti al Consell de Govern vinent. Els altres dos partits fan soroll a les xarxes. El PSOE fuig d’estudi i el PP, Ciutadans i Vox s’hi oposen de manera clara i contundent.
Però això que ja passa al Canadà o a Nova Zelanda de fa anys, o, més a prop, a Malta, Croàcia, Finlàndia o Dinamarca, no és ta fàcil que pugui passar a les Illes.
Unes quantes dades
L’eurodiputat d’Esquerra Jordi Solé, en contacte estret amb els grups Més per Mallorca i Més per Menorca, va encarregar un informe sobre l’impacte de les polítiques europees sobre les illes al professor titular de dret internacional públic de la Universitat de les Illes Balears, Joan David Janer. El capítol 12 del document és el que té relació amb l’accés a l’habitatge. Janer posa l’una darrere l’altra unes quantes dades.
A l’informe es diu que la compra d’habitatges per part d’inversors alemanys, francesos o anglesos sempre ha estat una opció molt atractiva, però que és en la darrera dècada que ha augmentat de manera considerable. Això fa que amb els salaris que es cobren a les Illes sigui com més va més inviable l’accés a un habitatge.
Segons el Consell General del Notariat, les Illes encapçalen l’estadística en matèria de compra d’habitatges per part d’estrangers amb un 38,9% del total de les operacions immobiliàries. D’ençà del 2010, el preu de les cases ha augmentat d’un 50%. La mitjana del metre quadrat l’any 2010 era de 2.524 euros. Actualment és de 3.607 euros.
“El 60% dels compradors a l’illa de Mallorca són alemanys (darrerament, els francesos a Menorca i els suecs a Mallorca han fet inversions immobiliàries importants) i quasi el 40% d’habitatges que es varen vendre el 2021 a les Illes Balears el van comprar estrangers, cosa que representa un augment de les vendes del 59% respecte del 2020”, diu Janer al seu informe.
Alguns exemples pràctics
El rosari de xifres que demostren les dificultats per a comprar o llogar un habitatge digne a les Illes és interminable. És molt complicat, per exemple, per a un professor que ha trobat una plaça d’interí per a fer classes a Eivissa de trobar un pis per llogar entre setembre i juny. És una missió impossible. La major part dels apartaments encara està disponible per als turistes el mes de setembre i ho torna a estar a principi de juny. Això fa que, abans que no s’acabi el curs, el docent sigui expulsat del pis i hagi de mirar de trobar un allotjament on corregir els exàmens finals.
Algunes especialitats no es poden cobrir als hospitals de les illes menors perquè els metges no es poden permetre de pagar el lloguer que els demanen, i, per pal·liar-ho, el govern pagarà un plus de 3.000 euros anuals als metges joves perquè romanguin a Menorca.
La presó de Sant Lluís, que podria semblar una destinació idíl·lica i tranquil·la per als funcionaris, té una manca endèmica de personal. Ningú que vengui de fora la demana perquè amb els seus salaris no es poden permetre de llogar una casa a preu de mercat.
Per evitar que passin coses com aquestes el Canadà ha pres la decisió de prohibir la compra d’habitatges a estrangers no residents. El primer ministre, el liberal Justin Trudeau, va fer unes declaracions que ben bé hauria pogut fer la presidenta del govern, Francina Armengol: “En el mercat immobiliari canadenc s’han produït moltes operacions d’especulació en mans de corporacions i inversors estrangers aquests darrers mesos. Això ha originat un problema de falta d’habitatge i preus disparats.”
Una legislació europea en contra
“El marc legal del Canadà i de Nova Zelanda és absolutament diferent del que hi ha a Espanya i a la comunitat autònoma, perquè nosaltres som dins la Unió Europea. Qualsevol restricció que puguin prendre Espanya o les Illes s’ha d’emmarcar dins els Tractats Europeus que parlen de la llibertat de residència, de la no discriminació per nacionalitat i de la lliure circulació de capitals. És molt més fàcil que ho faci el Canadà o Nova Zelanda que no nosaltres”, diu Joan David Janer.
El professor explica que una restricció com aquesta, que té a veure amb la retallada de llibertats, tan sols es podria haver fet si l’any 1986, quan Espanya va signar els tractats d’adhesió a la Unió Europea, hagués fet algunes excepcions i les hagués incorporades. És el que van fer Dinamarca, Malta, Finlàndia i Croàcia.
En el cas de Dinamarca, es restringeix l’adquisició de segones residències als estrangers. El tractat d’adhesió de Malta, del 2003, preveu de restringir l’adquisició de segones residències a l’illa. I el protocol d’adhesió de Finlàndia, de l’any 1994, deixa per escrit restriccions específiques a les illes Aland, a la mar Bàltica, incloses l’adquisició d’habitatges. L’any 2011, quan Croàcia va entrar a la Unió Europea, va incloure un punt que permetia de restringir l’adquisició de terres agrícoles per part de ciutadans de la Unió Europea durant set anys. “Espanya va entrar a la Unió Europea el 1986 i no ho va permetre. Biel Canyelles va dir que aspirava que nosaltres fóssim la segona residència dels europeus. Ho va dir així. Ningú no es va plantejar res perquè l’economia espanyola s’havia d’obrir i es necessitaven inversions estrangeres. Ara això se’ns ha girat en contra”, diu el professor de dret de la UIB.
Una solució possible que arriba de Flandes
Amb tot, Joan David Janer entreveu una única escletxa que els legisladors de les Illes podrien aprofitar. Ve de Flandes, i és una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que té a veure amb la figura d’interès general. “És una figura creada pel TJUE. Els poders públics poden invocar interessos generals per fer coses i, fins i tot, permetre una vulneració d’aquelles llibertats que hem anomenat de lliure circulació, etcètera. En una sentència del 2013, sobre una restricció que es plantejava a Flandes a l’adquisició d’immobles, el tribunal va dir que sí, que es podrien imposar restriccions fonamentades en l’interès general.” Es tractava de protegir la població de poca capacitat econòmica d’aquesta regió belga a l’hora de la transmissió o lloguer d’immobles.
La pregunta sorgeix automàticament. Es pot aplicar l’excepció flamenca al cas de les Illes? Joan David Janer pensa que sí, però que s’ha de tenir la voluntat de fer-ho i la capacitat d’argumentar-ho molt bé. I estar disposats al fet que la Comissió Europea ho recorri.
Possibles demandes
Com que qui té competències exclusives en matèria d’habitatge i ordenació del territori és el govern de les Illes, li tocaria de legislar sobre la qüestió. “En té la competència legal. Que t’exposes a demandes? Evidentment, tant la Comissió Europea com l’estat espanyol podrien considerar que hi ha una situació de competències. Però si no diuen res, fins i tot un altre estat membre podria denunciar Espanya. Espanya és qui respon davant Europa perquè en aquest àmbit la comunitat autònoma no hi té cap paper.” Amb tot, l’expert en dret europeu és partidari d’intentar-ho. “No fer res és la situació que tenim ara. Si agafes el concepte d’interès general, elabores bé els arguments i ho poses damunt el paper, ja et vindran a cercar, ja ho impugnaran. Ningú no ho ha fet, però és cert que hi ha una possibilitat”, diu.
Les lleis es poden canviar
L’horitzó de les eleccions del 28 de maig escurçarà molt el període legislatiu que començarà ara, perquè el Parlament de les Illes Balears quedarà dissolt el 3 d’abril. Amb tot, els partits polítics de Més per Menorca, Més per Mallorca i Podem han optat per pitjar l’accelerador en aquesta qüestió. El Partit Socialista, majoritari, ostenta el govern i la Conselleria de Mobilitat i Habitatge. El seu titular, Josep Marí, va dir a VilaWeb que veia molt poques possibilitats que una modificació legislativa pogués prosperar. Segons les dades facilitades pel conseller, d’ençà del 2015 s’han fet a les Illes 1.276 habitatges protegits.
El diputat de Més per Menorca Josep Castells va proposar que el govern creàs una comissió d’estudi. S’havia d’engegar en un termini màxim de sis mesos, i com que no ho va fer, va haver de presentar una sol·licitud de compliment de moció. Finalment, la comissió es va reunir el 29 de novembre. La nota de premsa diu que la situació és complexa i que el grup de feina analitzarà les experiències europees. Sense posar cap data per a acabar aquest estudi.
“S’ha fet bandera del tema que els estrangers no puguin comprar habitatges, però el que s’ha de desplegar és tota una bateria de mesures per a protegir el dret de l’habitatge als residents. És a dir, si els estrangers compren, però ho posen per a llogar a un preu raonable, ja m’està bé. Crec que s’ha de distingir entre el que es dedica a habitatges i el que no, més si qui compra és estranger o no.”
Castells també demana que es pugui garantir que, en determinades zones, l’ús dels habitatges sigui dedicat a residència habitual durant tot l’any. “Igual que hem fet a l’hora de regular el tema del lloguer vacacional i s’ha considerat que tot el lloguer de menys d’un mes era vacacional, es podria anar a protegir els residents”, diu. També reclama que es pugui distingir entre habitatge habitual o segona residència, perquè ara tot es considera residencial. “Aquesta diferència és molt important, ara, i s’hauria de poder distingir i regular. I tota la gent que es posa estupenda i diu que sembla mentida que proposem això perquè està prohibit, hi ha moltes coses a la història que han estat prohibides, però que quan ha aparegut la necessitat social s’ha trobat la manera de protegir certes situacions de vulnerabilitat”, rebla Castells.
El diputat de Més per Menorca voldria que amb la presidència espanyola de la Unió Europea, el segon semestre d’enguany, hi hagués un gest cap a la situació d’especial vulnerabilitat de les Illes. Més encara quan Francina Armengol és la presidenta de la Comissió de les Illes dins el Comitè de les Regions d’Europa.
