Es pot manipular el recompte electoral del 21-D?

Arran de la convocatòria d’eleccions impulsada pel govern espanyol, s’ha fet circular el rumor, a les xarxes, especialment a Twitter, que els comicis podrien ser objecte de manipulació. Aquesta teoria ja va córrer amb força després de les eleccions espanyoles del 26 de juny de 2016, sobretot en els cercles de Podem, tot i que mai des de la direcció del partit, que va rebutjar aquesta teoria conspiratòria. Amb l’ajuda del jurista Josep Costa, us expliquem com és gairebé impossible manipular les eleccions.

INDRA fara el recompte de les eleccions 21D, està esquitxada per casos de corrupció i denúncies internacionals, per manipulació en eleccions

— Glòria Sanagustín (@gloria1san) October 31, 2017

VULL DENUNCIAR PÚBLICAMENT LA MANIPULACIÓ, LES TRAMPES QUE FARAN A LES ELECCIONS DEL 21DESEMBRE.SEMPRE HAN FET TRAMPA I ARA TENEN POR PERDRE pic.twitter.com/ubeg2iMrqq

— Mn. Xavier (@fxaviermn) November 1, 2017

La clau del procés de recompte és que és del tot descentralitzat i passa per mans de molta gent, cosa que dificulta qualsevol mala pràctica. L’escrutini de cada mesa es fa sota la mirada dels interventors i els apoderats dels partits –si més no, aquells que tenen la capacitat de tenir-ne en totes les meses–. Per dir-ho ras i curt, hi ha molts ulls mirant. En el cas dels dubtes o protestes que hi pugui haver, es resolen per majoria i, si cal, es torna a comptar.

És en aquest punt que hi ha confusió i quan apareixen teories de possibles manipulació. Les dades de l’escrutini s’envien electrònicament perquè l’empresa encarregada de processar les dades –que acostuma a ser sempre Indra– les centralitzi, les filtri electrònicament seguint la llei d’Hondt i els ciutadans puguem conèixer l’escrutini gairebé en temps real. Tanmateix, hem de tenir en compte que aquests resultats no són oficials. ‘No té cap sentit de manipular aquests resultats perquè són provisionals. És al cap de tres dies que es fa el recompte oficial’, explica Costa.

El recompte oficial, tres dies després
I és que, efectivament, el recompte general, fet que molta gent desconeix, es fa el tercer dia després de les eleccions en cada Junta Electoral. Així ho marca la LOREG. El dia de les eleccions, un cop s’ha fet el recompte, s’imprimeixen tantes còpies de l’acta de l’escrutini com interventors i apoderats ho demanen. L’acta original i una còpia es col·loquen en un sobre tancat i precintat que el president i el vocal de la mesa han de portar al jutjat de primera instància de la demarcació. Al seu torn, el jutge que rep els sobres ha de fer arribar-los a la Junta Electoral abans de deu hores.

Així doncs, passats els tres dies, en un procediment taxat i molt escrupolós amb la llei, es reuneix la junta electoral, que ja disposa de totes les actes de les meses, amb els representants dels partits. Es fa el recompte, que pot durar hores, es fa la proclamació oficial dels resultats i es publica al diari oficial corresponent. ‘Jo he anat personalment a escrutinis definitius i efectivament s’obren tots els sobres i es miren les actes una per una’, diu Costa. Cal tenir en compte que els partits grans, els que poden tenir còpies de les actes de totes les meses del país, assisteixen a la reunió amb el recompte fet i d’aquesta manera contrasten les xifres.

Hi pot haver canvis entre l’escrutini provisional i el definitiu?
A vegades, entre l’escrutini provisional –que és el que veiem a la televisió– i el definitiu –de tres dies més tard– pot ballar algun diputat. Algunes vegades ha passat que s’han adjudicat els vots d’un partit a un altre en el moment d’enviar electrònicament les xifres a l’empresa que els publica la nit electoral. Però si varia, acostuma a ser perquè en el recompte oficial també s’escruta el Cens de Residents Absents (CERA). I això, és clar, pot fer variar mínimament les xifres finals.

Qui és Indra?
Moltes de les sospites sobre una alteració del resultat de les eleccions del 21-D apunten directament a Indra, l’empresa responsable de centralitzar les dades per a donar els resultats la nit electoral. Però, tal com acabem d’explicar, el seu escrutini, que es basa en les dades que els envien les meses, és purament provisional.

Sí que és cert que aquesta empresa té algunes ombres, les quals, aquests últims anys, l’han situada en l’epicentre de conspiracions. L’últim cas són les acusacions que ha rebut d’haver finançat, presumptament, de manera il·legal la caixa B del PP de Madrid (600.000 euros) durant el mandat d’Ignacio González, a la presó per la seva vinculació en l’operació Lezo.

También se investiga a Indra por financiar ilegalmente al PP. ¡Indra es la empresa que cuenta los votos de las elecciones en España!

— Alberto Garzón🔻 (@agarzon) April 20, 2017

Alberto Garzón, autor d’aquest piulet de l’abril, havia format part de la candidatura d’Unidos Podemos el 26 de juny de 2016. Després dels resultats, amb la victòria electoral del PP, molts votants de Podem van denunciar una possible tupinada i van relacionar-ho amb la implicació d’Indra en el recompte provisional. Un recompte que, com hem explicat, és provisional i no té cap efecte en l’oficial.

Però el cert és que hi va haver altres elements que van alimentar la conspiració, com per exemple la frustració per no haver obtingut els resultats que preveien els sondatges. El periodista Ignacio Escolar ho explicava molt bé en un article titulat ‘El pucherazo’. De fet, els mateixos membres d’Unidos Podemos, amb Pablo Iglesias al capdavant, no van denunciar cap irregularitat en les juntes electorals i van descartar cap insinuació de conspiració.

I el cens es pot alterar?
Una altra de les preocupacions respecte d’eventuals manipulacions és l’alteració del cens electoral. El dia que el president espanyol va convocar les eleccions del 21 de desembre, la pàgina de Facebook ‘Orgullo español’ va fer una crida a alterar el cens. ‘Si tens amics o familiars a Catalunya empadrona-t’hi per poder votar el 21 de desembre’, deia el missatge.

La crida, però, no serviria per a alterar el cens electoral, perquè el cens es va tancar l’1 d’agost. L’article 39.1 de la LOREG estableix que el cens de cada elecció ‘es tancarà el primer dia del segon mes anterior a la convocatòria’. Segons que ha publicat l’Oficina del Cens Electoral, a les eleccions del 21 de desembre hi podran votar un total de 5.553.983 persones, de les quals 5.329.139 són residents a Catalunya i 224.844 a l’estranger.

El nombre de ciutadans amb dret de vot ha augmentat en 34.207 persones respecte de les eleccions espanyoles del 2016. Si ho comparem amb les eleccions al parlament del 2015, enguany podran votar 43.130 persones més. Respecte del cens del referèndum de l’1 d’octubre, la diferència és força més significativa, ja que el desembre tindran dret de vot 240.419 persones més. Llavors el cens va ser de 5.313.564 persones, però cal tenir en compte que els residents a l’estranger que volien votar van haver de registrar-se expressament al cens. De les més de dues-centes mil persones residents a l’estranger amb dret a vot, tan sols s’hi van apuntar unes cinc-mil.

Les candidatures, partits, federacions i coalicions poden impugnar el cens de les circumscripcions que, segons l’Oficina del Cens Electoral, haguessin registrat ‘un increment de residents significatiu i no justificat’, diu l’article 38.2. En aquest cas, la impugnació es podria fer en un termini de cinc dies després de l’alerta de l’oficina.