26.04.2017 - 22:00
|
Actualització: 26.04.2017 - 22:08
L’augment de la sensibilitat lingüística a les universitats ha fet créixer considerablement les queixes d’alumnes sobre vulneracions dels seus drets lingüístics. Es fa palès en el report de la Plataforma per la Llengua sobre queixes lingüístiques rebudes l’any passat. Durant tot l’any, es van comptar quinze greuges lingüístics en centres com la UB, la UPC, la URV i la UOC. A més, l’entitat també ha augmentat el nombre de consultes ateses per usuaris, alumnes i professors sobre els seus drets a les universitats.
Per aquest fet, el Departament d’Empresa i Coneixement –responsable de l’àmbit universitari– és la institució pública que recull més queixes sobre l’ús de la llengua. En global, el sector públic va acumular l’any passat 120 queixes, tantes com l’any anterior, és a dir, un 30,4% de totes les que es van rebre. Això indica que en el terreny de l’administració encara hi ha molts deures per fer, fins i tot, respecte de l’aplicació de la normativa pròpia.
En el sector privat, TripAdvisor continua essent l’empresa que acumula més queixes (23 en tot l’any passat, un 35% més que l’any anterior), la majoria de les quals són perquè no s’hi poden publicar comentaris en català, cosa que causa malestar entre els consumidors de parla catalana. TripAdvisor va seguit, a una distància notable, de Vodafone i BBVA.
En total, el report aplega les 395 queixes que diverses persones van adreçar, per voluntat pròpia, a l’ONG del català quan es van trobar en un cas de mala praxi o de deficiències en l’ús de la llengua catalana, bé en l’àmbit públic, bé en el privat. En la majoria dels casos, la reclamació s’origina per l’absència d’ús de la llengua catalana en algun àmbit.
- Més informació: ‘Perdoni, pot fer la classe en castellà?’ (reportatge, 23-4-2017)
- Report complet: Report de queixes lingüístiques 2016
Més conscienciació per a rebre l’atenció en català
El primer motiu de queixa són les mancances en l’atenció escrita o oral (44,5%); el segon es relaciona amb la llengua del producte (24,2%), és a dir, amb el fet que el contingut del servei (siguin classes d’universitat, programari informàtic o mòbil, etc.) no hi és en llengua catalana. També hi ha 31 queixes (un 7,8%) relacionades amb una hostilitat o una discriminació explícita vers l’ús de la llengua catalana. Així mateix cal destacar les queixes en webs i serveis en línia (7,1%), en la retolació comercial i senyalització (4,6%), en l’etiquetatge i instruccions de productes o serveis (4,1%) i en la publicitat (1,3%).
Es mantenen algunes queixes a les administracions
L’any 2016 es va mantenir la xifra de 120 queixes contra a les administracions, igualant el rècord negatiu assolit el 2015. En l’àmbit català, la Generalitat de Catalunya és la institució que concentra més queixes. Les universitats i, un any més, els serveis sanitaris es troben al capdamunt, a causa de la manca de garantia del dret d’opció lingüística en què s’han trobat alguns usuaris, que també manifesten que els costa de trobar informació escrita en català als centres públics de salut. A l’Ajuntament de Barcelona, els greuges que els usuaris han fet arribar a la Plataforma per la Llengua s’han doblat (de 8 el 2015 a 16 el 2016, incloent-hi empreses relacionades amb l’ajuntament). Renfe i el Ministeri de l’Interior són les administracions espanyoles que més vulneracions dels drets lingüístics han fet als usuaris (9 queixes per a cadascuna d’aquestes institucions).
Entre els casos registrats a les administracions públiques, es destaquen el d’un usuari que es va queixar que a l’Hospital Clínic de València l’havien obligat a parlar en castellà, un altre pacient que va ser expulsat del CAP Drassanes per haver demanat a una metgessa que li parlés en català i les protestes d’uns quants telespectadors per la qualitat del català de TV3, a més del fet que hi ha massa anuncis que no són en llengua catalana.
Les empreses de serveis, el sector que rep més queixes en l’àmbit privat
En l’àmbit privat es constata que, de les 275 queixes que s’han rebut, el sector dels serveis es manté al capdamunt: 60 en total (un 15,2%), seguit, un any més, per les activitats basades en internet (12,7%). També n’hi ha d’adreçades al sector de l’hostaleria i la restauració (7,4%), a les grans superfícies i franquícies (6,8%) i a institucions i organismes privats (5,6%), entre més.
La majoria de queixes són per incompliments legals
El report presenta alguns exemples representatius de la varietat de casos rebuts per la Plataforma per la Llengua al llarg del 2016. Les accions de l’entitat, juntament amb l’acció dels consumidors o administrats, ha fet que es modifiquessin alguns comportaments denunciats i que s’aconseguissin èxits. Aquestes males pràctiques són, en molts casos, una vulneració dels drets lingüístics, car, una vegada analitzades jurídicament per la Plataforma per la Llengua, en el 52,7% de les reclamacions rebudes s’han trobat motius d’incompliment legal. Aquest percentatge augmenta clarament en el cas de les queixes sobre les administracions, fins a un 67,2%.
Entre les vulneracions legals per part de les administracions, es destaquen l’incompliment de la normativa sobre etiquetatge per l’article 128-1 de la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, les mancances en la capacitació lingüística del personal de les que són de titularitat estatal i els incompliments legals en l’atenció lingüística en la sanitat catalana, a banda la falta del català a les universitats, un fet que l’ONG del català ha posat sobre la taula amb la campanya Estudiar en català.
