S’ha mort el crític literari Harold Bloom, que va marcar el cànon de la literatura occidental

  • Va publicar ‘El cànon occidental’, que es va convertir en una llista de referència literària internacional · Era un gran admirador de Ramon Llull

VilaWeb
Montserrat Serra
15.10.2019 - 00:26
Actualització: 15.10.2019 - 07:57

El crític literari nord-americà Harold Bloom (Nova York, 1930 – New Haven, 2019) s’ha mort a vuitanta-nou anys. Passarà a la història per haver escrit el llibre El cànon occidental, en què va marcar una jerarquia dels vint-i-sis llibres més destacats, segons ell, de la literatura occidental, obra que va publicar l’any 1994. A dalt de tot del catàleg, hi va col·locar Shakespeare. Amb tot, era una llista qüestionable, dominada pels autors anglosaxons, amb molt poques escriptores i escriptors negres, en què va situar tan sols un rus, Tostoi. I Freud en formava part.

Els vint-i-sis autors encimbellats per bloom: 1. William Shakespeare; 2. Dante Alighieri; 3. Geoffrey Chaucer; 4. Miguel de Cervantes; 5. Michel de Montaigne; 6. Molière; 7. John Milton; 8. Samuel Johnson; 9. Johann Wolfgang von Goethe; 10. William Wordsworth; 11. Jane Austen; 12. Walt Whitman; 13.Emily Dickinson; 14. Charles Dickens; 15. George Eliot; 16.Leo Tolstoi; 17. Henrik Ibsen; 18. Sigmund Freud; 19. Marcel Proust; 20. James Joyce; 21.Virginia Woolf ; 22. Franz Kafka; 23. Jorge Luis Borges; 24. Pablo Neruda; 25. Fernando Pessoa; 26. Samuel Beckett.

El cànon de Bloom no inclou cap autor català, però sí alguns comentaris i referències. Va ser un gran admirador de Ramon Llull i va ajudar a internacionalitzar-lo. En part per això i pel seu prestigi mundial, l’any 2002 va ser destacat amb el Premi Internacional Catalunya.

L’any 2006, la hispanista Mary Ann Newman va aconseguir que Bloom fes una extensa i completa conferència sobre Ramon Llull, a la Poets House de Nova York, en un acte organitzat pel Catalan Center, vinculat a l’Institut Ramon Llull. Aleshores, Bloom va dir que Llull representava la tradició cultural catalana pragmàtica i positiva: ‘No hi ha res més català en Llull que això’, en contrast amb ‘la nit fosca castellana de l’ànima’. Bloom va dir: ‘Sóc professor i no polític, però si jo fos català, desitjaria que el meu país fos independent d’Espanya, tot i que sé que això seria econòmicament inviable.’ I va afegir: ‘Catalunya i Castella tenen temperaments i personalitats diferents. Són dos pobles amb cultures i llengües diferents i no tenen res en comú’. També va defensar l’existència de diverses Catalunyes: Barcelona, Mallorca, València.

Harold Bloom va fer classes d’humanitats durant més de tres dècades a la Universitat de Yale. Va ser un escriptor prolífic, que va publicar més de vint llibres importants de crítica literària i religiosa, a més de centenars d’articles i ressenyes.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor