S’ha mort Alejandra Soler, la mestra republicana

  • Soler tenia 103 anys i en els últims mesos encara mantenia la seua activitat en suport a les causes que ha defensat tota la vida

VilaWeb

Text

Esperança Camps Barber

01.03.2017 - 12:03
Actualització: 01.03.2017 - 19:32

Alejandra Soler en el balco de l’ajuntament de València (Foto ©Prats i Camps)

Una de les últimes aparicions públiques d’Alejandra Soler, coneguda com la mestra republicana, va ser el diumenge 15 de gener, en el balcó de l’ajuntament de València on, amb el batle Joan Ribó, va rebre les Magues. Des d’allí encara va agafar el micròfon per a encoratjar tots els presents a lluitar per la igualtat, per la fraternitat. Per la justícia.

Mesos abans, Soler havia participat en l’homenatge als presos republicans del monestir de  Sant Miquel dels Reis. El mes d’octubre va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat i allà, a Palau, també va alçar el puny i la veu per defensar allò en què sempre ha cregut.Com ho defensava quan es va posar al costat dels joves que es van revoltar en la Primavera Valenciana i com abans ho havia fet quan es va acostar als acampats del 15M.

L’any 2015 va ser nomenada filla predilecta de la ciutat. Tot un seguit d’homenatges i reconeixements que ha rebut durant aquests últims anys aquesta dona que es va afiliar al Partit Comunista l’any 1935.

Foto ©Prats i Camps

‘Una autèntica ciutadana republicana’
La professora Maria del Carme Agulló, que ha estudiat en profunditat el paper de les mestres republicanes, ha explicat a VilaWeb que Soler és una dona que es va implicar molt amb la República des la seua època d’estudiant. ‘Era una autèntica ciutadana republicana. Una dona que va participar en mítings, que va ser membre d’una associació estudiantil i després va militat en el partit comunista va fer mítings del front popular, va treballar com a professora de secundària en un institut de Terrassa i després es va haver d’exiliar i va estar en Rússia. És una dona que te una vida absolutament compromesa en el que seria l’ideal republicà. Ha mort sent comunista que és un ideal que no va perdre en la vida’.

Foto ©Prats i Camps

Agulló recorda que immediatament després de la mort de Franco, Alejandra Soler es vaposar al servei de la recuperació de la memòria històrica, i que sempre estava disposada a donar testimoni oral per ajudar a recuperar el que va ser la vida de les dones en l’època de la república. ‘Tenia una memòria extraordinària i fins a última hora ha participat  en actes i a disposició d’aquell que necessitara la seua ajuda. Es una dona que el tema de la solidaritat el va practicar fins a última hora.Fins a l’últim dia ha estat lúcida. Ha sigut un privilegi poder estar amb ella’.

Precursora
Alejandra Soler va nàixer a València l’any 1913. A banda de ser mestra, també va ser atleta i les seues marques són els primers registres de la història dels rècords femenins. I no només en atletisme perquè va ser la primera dona que va rebre l’Alta Distinció abans esmentada. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i va ser la tercera valenciana que obtenia un títol universitari. L’any 1939 va creuar a França on la van internar en un camp de refugiats. Amb el seu marit, Arnoldo Azzatti, va fugir fins a la Unió Soviètica. A Moscou va ser la mestra de molts xiquets espanyols, fills de republicans acollits en aquell país. Entre 1958 i 1971 va ser cap de la Càtedra de Llengües Romàniques de l’escola de Diplomàtica. Aquell any es va jubilar i es va instal·lar a Madrid. Sis anys més tard va tornar a València, al barri del Carme.

La mort d’Alejandra Soler ha provocat ja reaccions com la del president de la Generalitat, Ximo Puig, que ha dit a Twitter que sempre serà recordada.

La periodista Anna Gimeno va fer fa ben poc aquesta entrevista a Alejandra Soler:

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor