15.04.2016 - 22:00
Encara que queda un petit marge encara perquè no es repeteixin les eleccions al Congrés espanyol, tot sembla indicar que finalment no hi haurà acord. La data límit per a investir un nou president és el primer de maig i en cas de que no s’aconsegueixi es convocarien eleccions pel 26 de juny. La possible nova convocatòria d’eleccions ha tornat a activar el debat sobre si els independentistes haurien de presentar-se units o separats. Convergència, a través del seu cap de llista Francesc Homs s’ha mostrat partidari d’una llista unitària mentre que ERC, a través de Gabriel Rufian ja s’ha posicionat en contra. Però quins beneficis pot produir cadascuna de les dues opcions?
Beneficis d’anar junts: victòria clara de l’independentisme
A les passades eleccions espanyoles del 20 de desembre es van presentar dues llistes independentistes. La candidatura d’ERC-CATSÍ i la candidatura de Democràcia i Llibertat (DL), una coalició de CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament.
El resultat és conegut però la pregunta a respondre és què hauria passat en cas d’haver-hi una llista comuna. Tots els que van votar a ERC i a Democràcia i Llibertat ho haurien fet per una única llista?
Analitzant els resultats és molt evident que en cas d’anar units el repartiment d’escons hauria estat diferent segur. La teòrica candidatura d’ERC+DL com a mínim hauria obtingut segur un escó més que les dues formacions per separat. Aquest escó seria el de Lleida que DL va perdre per pocs vots, a mans del PSC. En el cas d’anar junts ERC i DL guanyarien aquest escó segur i així el PSC es quedaria sense representació en la província.
Més enllà del fet de guanyar un escó, però, el principal benefici de la coalició seria que la simple suma dels vots donaria la victòria a l’independentisme tant en el conjunt de Catalunya, com en les quatre províncies una a una i en les quatre capitals de província. Així per exemple a la ciutat de Tarragona en les passades eleccions ERC i DL van ser cinquena i sisena força respectivament, però amb la suma dels vots haurien estat la primera força.
Aquesta victòria seria especialment important per projectar la imatge de força de l’independentisme. Encara que CiU fos la formació que va obtenir més vots i escons a les eleccions municipals, de fet Ada Colau va ser la guanyadora moral en vèncer a la capital del país. El 20-D també va ser primera força i en el cas d’obtenir de nou la victòria al juny seria considerada la tercera victòria de les confluències d’esquerra en les últimes quatre eleccions, cosa que significaria un cop dur per l’independentisme. És evident que en aquest sentit una victòria d’una candidatura independentista seria un reforç per al projecte de l’actual govern català, i en canvi una victòria d’ECP donaria una nova victòria a En Comú Podem i posaria en qüestió la força real del moviment independentista.
Un altre factor a tenir en compte és que una llista unitària posaria de nou la independència en el centre de la campanya, cosa que convé als partits independentistes per evitar les fuites de vot. Així segons el CEO, un 14% dels que havien votat a Junts pel Sí el 27-S ho van fer a les espanyoles per En Comú Podem i un altre 10% van decidir abstenir-se. Una campanya marcada per les relacions Catalunya-Espanya, com va ser la del 27S, podria mobilitzar part de l’independentisme abstencionista i recuperar part del vot que després va anar a la confluència d’esquerres. Això encara que l’electorat en aquesta ocasió seria més difícil de mobilitzar ja que mentre el 27-S va ser considerat un plebiscit, en aquestes eleccions el màxim objectiu seria el d’impedir qualsevol majoria que no passi per un referèndum o per negociar la independència.
Finalment, l’últim benefici de la candidatura unitària seria clarament el d’evitar més tensions en l’independentisme. Actualment CDC està en un procés de refundació. El 21 de maig celebra una consulta interna i entre el 8 i el 10 de juliol celebra el seu Congrés. Per tant les eleccions cauran en mig del procés de refundació, en un moment en què CDC estarà fràgil. Uns mals resultats podrien sacsejar l’organització i augmentar les tensions al voltant del full de ruta. A part que la campanya podria provocar tensions entre DL i ERC que competeixen per una part de l’electorat, així com afectar a les associacions civils especialment l’ANC o Òmnium.
A favor de la idea de la llista unitària per tant hi ha el fet que asseguraria una victòria de l’independentisme, que tornaria a posar la independència en el centre del debat i que evitaria la tensió entre partits.
Beneficis d’anar per separat: fer un discurs ideològicament diferenciat
El benefici principal que es podria obtenir de presentar-se CDC i ERC per separat a les eleccions seria que això permet a les dues llistes fer un discurs diferenciat i atraure el màxim de votants possibles. En les eleccions espanyoles tradicionalment la CUP no es presenta i si hi hagués una llista única es podria perdre una part de l’electorat independentista més d’esquerres, poc disposat a votar candidats de CDC.
Amb dues llistes, ERC pot marcar el seu perfil més d’esquerres i intentar evitar la fuga de vots independentistes cap a ECP. En canvi, amb una llista unitària poden haver votants que prefereixin En Comú Podem que una candidatura on estigui CDC.
Les dades mostren que en les eleccions del 20-D les forces independentistes van perdre vots sobretots per la banda l’esquerra. Prop d’un terç dels votants de Junts pel Sí situats més a l’esquerra van decidir abstenir-se o votar a la coalició liderada per Xavier Domènech. En canvi, en les posicions més de centre i dreta les pèrdues van ser mínimes, tot i que l’abstenció dels votants de JxSí va ser lleugerament més alta que la dels altres partits. Per tant la pregunta és òbvia: si la principal fuga de vots, es troba a l’esquerra, degut a que una part dels votants de JxSí es decanten per una coalició amb un marcat accent esquerrà, què tindria més sentit: dues llistes per tal que ERC pugui també marcar el seu perfil esquerrà o una llista unitària que pugui reproduir aquestes pèrdues?
De fet si s’observen els votants de la CUP del 27-S i el seu comportament en les eleccions de desembre es veu com un 44% van votar a ECP, un 29% a ERC i un 0,7% Democràcia i Llibertat. Resulta significatiu que només un 14% es va posicionar per l’abstenció, tal com demanava la CUP.
Una altra possible referència estadística per saber si els votants d’ERC es decantarien millor per una llista conjunta o per la llista d’ECP seria observar si aquests electors valoren millor a Puigdemont, com a representant del govern de Junts pel Sí o a Xavier Domènech, com líder de la candidatura d’ECP.
Hi ha una part dels votants que no coneixen als dos candidats, però entre aquells que els valoren a tots dos trobem que un 74% dels votants d’ERC valoren millor al President de la Generalitat, que un 11% valoren igual a tots dos i que un 16% valoren millor a Domènech. Si els votants que valoren tots els poguéssim considerar representatius del conjunt d’ERC, en cas d’una candidatura unitària caldria convenir que es podrien perdre un màxim de 100.000 vots (que són els que valoren millor a Domènech).
Per tant sembla clar que una llista unitària té com a principal perill que més enllà dels votants de la CUP o els de JxSí que ja van votar a ECP, encara es podrien perdre aquests 100.000 vots més. Perquè difícilment una llista conjunta entre ERC i CDC podrà marcar l’accent social necessari per competir amb garanties contra ECP.
Quina és la millor opció?
És evident que en les dues opcions trobem beneficis i inconvenients de pes, per tant la decisió final dependrà en gran part de quin sigui l’objectiu de les formacions independentistes. Anar per separat permet probablement obtenir més vots, ja que aquesta formula deixa a ERC compartir amb ECP i una candidatura conjunta permet vèncer les eleccions amb claredat i mostrar així la força del procés engegat a Catalunya.
