És més important parlar espanyol que no pas ésser un bon metge?

Aquesta mateixa cantarella l’he sentida manta vegades. I és aplicable a qualsevol professió. Ja és curiós, que mai haja hagut cap premi Nobel ni de Física, ni de Química, ni cap medalla Fields de Matemàtiques amb passaport espanyol. Espanyols. Massa defectes i poques virtuts. Perquè de grans metges que parlen Català com a primera llengua n’hi ha molts a moltes universitats de prestigi arreu del món. Però allà treballen en anglès, o en Alemany o en la llengua del lloc on treballen. Marxem?

Cap novetat Vicent; ara ja és normal anar a un CAP i trobar-te un metge que no entenc/no vol saber res de català, no en té cap necessitat ni cap obligació malgrat que sanitat ho gestiona això que li diuen govern de Catalunya.
Si tenim de comentar sobre les residències concertades amb la Generalitat, això Vicent ja és d’un despropòsit descomunal, trobar una/un assistent/ta que parli català en els nostres avis/àvies, quasi és com tocar-te la loteria, ep!!! la TV sempre cadenes espaÑoles, por supuesto.
Vaig fer arribar una denuncia en el departament de Sanitat per aquest fet i encara espero resposta; se-ls hi refot la supervivència/respecte pel català.
Tot això va passar en temps de la Vergés d’ER, aquesta que va fer un contracte milionari amb Ferrovial a on treballa el germà del mossèn.
Que bonic Vicent, la família s’ajuda i es està recolocadeta.
Ara, el País colonitzat se els hi refot igual com els seus ciutadans i persoposat el CATALÀ.

Segons el seu esquema mental (i el de no pocs catalanoparlants) el castellà és la “llengua natural” i el català (o basc, o gallec) pot ser molt respectable però tots els catalans (o bascs, o gallecs) saben castellà així que si un pacient àraboparlant, xinès, etc… va al metge i no l’entenen faran el possible per atendre’l però saben que el català sap i compren el castellà i per tant si poses per davant la llengua a l’atenció mèdica és que o vols crear problemes o és que no estàs tan malament.

La solució, l’única solució, és fer el mateix que van fer els flamencs a Bèlgica. “Desaprendre” el francès o com a mínim saber-ne només allò imprescindible per a aprovar l’examen ja que és una assignatura obligatòria (Recordeu que la Constitució espanyola només obliga a “conèixer” el castellà i que fer-lo servir és un dret, no pas una obligació. Literal) “Osquelbilingüismeésmoltmacoinoenspodemtancarblablabla” Miri, el bilingüisme, trilingüisme, poliglotisme me’l faré amb les llengües que em vinguin de gust aprendre que si d’un danès l’única llengua que se li pot exigir saber és el danès encara que molts sàpiguen anglès a nosaltres l’única llengua que se’ns hauria d’exigir saber és el català. La resta ha de ser optativa.

La voluntat, amichs, la voluntat. Aquesta és la clau. Si els holandesos ho van fer (llevat de Brusel·les que els és una pedra a la sabata) i els hebreus van ressuscitar una llengua morta després de dos mil anys (convindrem que la situació del català és molt millor, ara per ara, oi?) va ser perquè van decidir fer-ho i van ser conseqüents.

És l’única forma, sense això la resta (que si lleis que exigeixin, que si protestes, que si indignacions,…) no serveixen per a gaire cosa. Però molt em temo que en aquest país nostre som especialistes en reunir-nos per a plorar, indignar-nos i lamentar-nos i no passar d’aquí.

Algunas consecuencia serían:

La Generalitat podría convocar las plazas que quisiera tanto en NÚMERO, como en ESPECiALIDADES y diseñar FORMACION

Pudiendo atraer TALENTO y exportarlo cuando estén firmados,

Crear un HUB sanitario, y dar las plazas de especialista que necesita la sanidad Cat para mejorar… y para exportar..

Revisar todo el desastre delos números clausus….

Las posibilidades son inmensas y hay más…

Salut y muchas gracias a tod@s nuestros profesionales sanitari@s

Trobo que DE TOT ja fa massa temps.
De que ens espolien milers de milions cada any, de que ens enreden amb les “lluvias de millones” periòdiques i fantasmagòriques, de que volen carregar-se la llengua catalana, de que no executen les inversions pressupostades, de que…
No cal seguir. Tots ho sabem.

Però, mireu, ja estic farta de queixar-me de la dolenteria de “Madrit”.
És evident que no cal perdre el temps. Està demostrada a bastament.
És més: aquesta sonsònia només serveix perquè no passem comptes amb els NOSTRES polítics.
Em pregunto si és que són els més ineptes de l’univers, que tolerin (?) o no puguin (?) evitar ni un d’aquests desastres.

I, com que tanta incompetència NO POT SER -ni estadísticament!- doncs hem d’arribar a la conclusió que ja els està bé. Que no pensen fer res definitiu per canviar-ho. Que s’han instal·lat en la queixa llastimosa per anar passant de perfil i espolsar-se els propis fracassos i negligències i que, qui dia passa, any empeny.
(Carles Serra i Miquel Garrido posen el dit a la llaga. Gràcies).

Això, quan teníem governs reconegudament autonomistes, ja entrava en el paquet. Era així.
El que no és de rebut és que seguim igual amb uns governs pretesament “independentistes”.
No cola.
Si us plau, deixem d’analitzar la nostra penosa realitat amb aquest enfocament.
El victimisme paralitza.
(I no és un retret al Vicent -que prou que fa!- sinó una crida a tothom)
És urgent canviar de xip.

Em sembla que el problema es cert concepte que tenen gravat al seu ADN. Un cop, parlant amb un amic de Valladolid, em deia que “en los lugares que ademas del espanol tienen otro idioma…”, jo li vaig dir, perdona, pero en Catalunya tenemos el catalan. Lo que esta “ademas” es el espanol”. I es va quedar com si veies la Verge de Fatima. I aixo es el que li passa a aquest pajaru, que es creu que si volen feina a Catalunya han de fer l’esforç d’aprendre el catala mentre els catalans, que porten un xip implantat al cervell des que neixen, parlen espanyol per ciencia infusa i poden accedir a treballar on sigui. Es a dir, primer t’obliguen a aprendre el seu llenguatge i, acte seguit, et discriminen perque ja el saps. Ho tenen tan interioritzat que ni tan sols hi pensen.

De veritat ens hem de deixar arrossegar a aquest nivell de debat de ‘cunyat’ a la barra del bar? No només hem de suportar estoicament la catalanofòbia dels conservacionistes del règim del 78 (de dretes o d’esquerres, espanyols o catalans, tant se val) sinó que a més a més hem de submergir-nos constantment en el marc mental dels monolingües militants. Perquè això és un marc mental, el de qui no pot capir que es parli més d’una llengua sense esforç, el de qui pensa que el bilingüisme ha d’esdevenir per força la teva activitat mental principal. Sinó no s’explica que posin al mateix nivell dues categories diferents com la llengua que un parla i les aptituds per a una professió concreta. Com va dir la filòsofa de cognom d’envàs: “Una manzana y una pera no puede dar dos manzanas”.

En fi, nosaltres anem passant que fem tard.

El problema és que quan anem a Urgències, administracions de diferent índole, etc., per raons de necessitats imperioses, assentim en tot i no volem problemes ja que estem en situació d’inferioritat i ens hi va la salut, diners…
També ens passa en situacions més ordianàries quan ens atenen en castellà a bars, comerços, restaurants…. i no som capaços de fer-nos valdre.
Si es posen bordes doncs adéu i no consumeixo.
Si no ho fem així el català desapareix en poc temps.

Els diaris i les xarxes socials van plenes de notícies en relació a la exclusió del català. Cambrers, policies, rere les guixetes, establiments de tota mena, … les contestarem totes per dir el que diem sempre?, val la pena perdre-hi el temps amb això?. La millor resposta, la més efectiva i la única que assegura la pervivència de la llengua és: el català és la llengua que es parla a Catalunya i que es parlarà a la futura República Catalana. Els catalans parlen moltes més llengües i totes són benvingudes però el català és la llengua dels catalans, punt. Això ho hem de defensar tots, el govern de la Generalitat el primer, sense cap fissura i no ens caldrà respondre als improperis de baixa estofa que circulen virals pels carrils de la mediocritat espanyola.

Si és un racisme descomunal el pp te aquesta peculiaritat de dir autentiques animalades per confondre la societat. Ara l´altra part de culpa també la té molta gent per abaixar el cap. Més de un cop escolto arguments com dir els catalans també formen part de l´estat espanyol i és una falta de educació no respectar l´idioma central. Quan la falta de educació és precisament el contrari, tenim metges catalans de gran prestigi treballant als millors hospitals del mòn. Ells no poden aguantar que nosaltres tinguem un idioma propi i de la mateixa ràbia els fa perdre el control linguistic.

No us avorriu de mirar sempre cap a MadriT, que si el PP quesi el P$O€??

No cal mirar cap a l’altiplà.

Per què no li demaneu a l’Aragonès què fa pronunciant discursos en castellà?

Per què no denuncieu escoles i universitats que incompleixen lleis en favor del castellà i en contra de la llengua del país completament desprotegida?

Per què no obligueu als polítics denunciant ferotgement les seves polítiques lingüístiques per tal que els catalans puguem ser atesos en la nostra llengua, en lloc de formar part d’aquest victimisme insuportable que engresca la parròquia a més victimisme i perpetua la situació?

Petició:
Denuncieu amb veu alta i clara els nostres representants polítics per tal que Exigeixin respecte per la llengua als funcionaris i treballadors de serveis públics i privats, i que els diguin que si no els agrada ancha es castilla.

I nosaltres siguem igualment coherents: Si voleu que el català sobrevisqui féu objecció de consciència i arraconeu completament el castellà. D’aquesta manera no caldrà que ‘marxem” enlloc que ja marxaran “ells”.

Si, nosaltres som una secta ( versió Millo)
També som una infecció que s’ha de fer desaparèixer (versió Borrell)
Som uns devots pasionals que volem un paradís o Arcàdia d’arrel religiosa que utilitzem la propaganda i l’agitació secessionista per donar la sensació que som mooolts més dels que realment som, pur màrqueting sense motiu real (versió del catedràtic de psiquiatria Adolf Tobeña).

I encara poden anar creixent els que ens ofenen amb mentides i calúmnies.. perquè ells, ellos, disparen obusos i nosaltres anem amb tira pedres de joguina.

* I els que hem escollit com capitans (ERC i Junts) s’han passat a l’enemic.

Per a començar, quin és aquest invent de dir-ne “espanyol” del que és només castellà? D’ací arrenca tota la confusió.

No ho havia sentit mai abans, un català que anomenés el castellà en l’inexistent idioma “espanyol”. Ens ho han imposat. I hi ha evidentment badocs pertot que la falòrnia se l’empassaven sencereta.

En Foix deia en un article escrit el 1931: «(Som) a l’hora precisa que els socialistes espanyols proposen de substituir del projecte de Constitució el mot Espanya, genèric i geogràfic, pel de “nació espanyola”. I l’expressió “llengua castellana” per la de “llengua espanyola”.

L’imperialisme totalitari dels socialistes es veu que, en aqueixos pocs anys, camí n’ha fet. Malauradament!

No val a badar!

(Sóc Daniel Bonaventura)

La llengua de Catalunya és el català. Això és un fet, no una opinió.

Tots a cal metge parlarem català sempre. Si no ens entén, no trigarà a aprendre la llengua de Catalunya. Per poder fer la seva feina. Si ens passem a l’espanyol, haurem renunciat a un àmbit més, i serà perdut per sempre.

Va fer molt mal veure declarar els nostres presos polítics en espanyol. El missatge era la llengua. Com es va comprovar, la sentència estava escrita. El contingut de la declaració, qui el recorda, a part de l’encertat “ho tornarem a fer”? (Recordem allò que Jordi Cuixart va dir en català). El contingut era estèril. Anireu bé: el missatge és la llengua 😛