És l’hora de fer campanya

Ha arribat l’hora de l’esforç final. En el temps que resta, cal aconseguir una victòria aclaparadora del Sí. Una paraula curta, monosíl·laba, però que ha esdevingut fonamental. Per fi, sembla que tot està a favor. Tot, excepte aquells que encara s’entesten en buscar paperetes en lloc de lladres i malfactors en general. Però ni cas. Ara, a partir d’ara mateix, el recompte de temps entra en una fase molt interessant. Aquells que ja teniu una edat i recordeu les missions Apol·lo, recordareu aquella emoció del final del compte enrere. Allò que començava amb aquella veu en off que deia “ten”, “nine”, etc. Doncs ja podeu escurar-vos la gola, que només queden quinze dies de setembre. I, per cert; una salutació a tots aquells que de tant en tant esmenteu el meu recompte de dies. Ara, ja de hores. Només 360 per arribar al dia del Sí.

Cal que hi hagi campanya pel “no”. I si ells no la fan l’hem de fer nosaltres. La millor campanya pel “no” és repetir una vegada i una altra que s’aplicarà el resultat del referèndum: si guanya el “sí” es proclamarà la independència i si guanya el “no” es convocaran eleccions autonòmiques. Això farà que força gent del “no” vagi a votar perquè de mica en mica ja es van adonant que aquest referèndum sí que es farà i comencen a desconfiar de l’estratègia de l’Estat perquè promet coses que no pot complir.

Ha començat una campanya electoral pel referèndum i tot i que el no és del tot digne, els independentistes hem de saber explicar les raons del sí i convèncer indecisos. No podem creure que ja està tot fet i que és segura la nostra victòria. Aquesta hi serà si treballem i aconseguim uns resultats inapel·lables i incontestables del sí. Ho pot fer cada partit pel seu compte o conjuntament. També es por treballar des les entitats independentistes on també estan demanat voluntaris (L’ANC ja ha recollit més de 100.000 adhesions al portal “Jo convoco” i Òmnium també s’hi ha posat i ha recollit molts milers de col·laboradors, a banda dels voluntaris pel referèndum, que també seran necessaris). No importa on ens apuntem ni com ens organitzem ja que la feina que hem de fer és clara: aconseguir que una gernació es presenti a votar l’1 -11. No només ens juguem el nostre futur que ja és molt, sinó que ens ho juguem tot. No perdem cap possible vot dubtós i perseguim-lo com si fos el més preuat, ja que aquest vot pel Sí pot fer decantar més la voluntat de ser lliures. Cal omplir les viles i ciutats de propaganda i aquesta tasca l’hem de fer nosaltres començant ara i seguint fins els dia 29 al vespre. Recordeu que feu la feina que feu no us pot passar res de res. La por la deixem per al govern espanyol perquè per fi s’ha adonat que té un greu problema i que fora de la repressió judicial, no sap com sortir-ne. Mireu què opinen a fora i acabareu concloent que val la pena l’esforç que encara cal fer perquè ara ja estem de baixada.

Aquesta recta final costarà de passar. Em recorda a quan de petit, faltava poc per al dia de reis i semblava que aquell dia no hagués d’arribar mai.

Certament, ens ho han posat molt fàcil. Encara ara me’n faig creus. Era evident des del primer moment que convertir un problema polític en un problema democràtic era perdre la partida. Però per a mi, era igual d’evident que se n’adonarien ben aviat i rectificarien l’estratègia… no podia estar més equivocat!! I a sobre, estan ara mateix, a dia d’avui, repetint exactament els mateixos errors al País Valencià; com si hi hagués un guió escrit.

Però, efectivament, al Principat això és ja aigua passada. Ara, a xerrar amb indecisos (als convençuts en contra jo els deixaré tranquils, a no ser que hi hagi un tercer “en tertúlia” que sí que necessiti una empenteta argumental).

Moltes felicitats i moltes gràcies a tothom, i especialment, als que amb el seu anàlisi serè ens heu ajudat al llarg d’aquests anys a prendre una mica de distància de la situació, a allunyar-nos del soroll que, de vegades, era tan eixordador que ens despistava massa amb coses supèrflues del que era important en aquell moment.

Altra vegada, moltes gràcies. A convèncer!

Fa molts dies que la història de David i Goliat es fa present a Catalunya. El futur és incert i, com diuen els coneguts versos del poeta Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”. La força la té l’Estat espanyol, el peix gran que es vol menjar al petit. El poderós que treu tota l’artilleria, jurídica i policial, sense respectar la separació dels poders executiu i judicial, contra uns governants que juguen en equip, units, amb les entitats sobiranistes i bona part de la ciutadania. Un joc net, pacífic, lliure, emprenedor, creatiu… Una feina ben feta amb l’objectiu de guanyar la copa de la democràcia. Goliat, en canvi, juga brut i exerceix la violència contra empreses, institucions, mitjans de comunicació i persones elegides democràticament. I molts espectadors miren el partit des de les grades i animen a un equip o l’altre. Algú es manté equidistant en una gran final? Potser encara força persones dubten i a uns quants no els hi agrada la política.

La política construeix les regles del joc d’un país i permet tractar-ne les qüestions importants mitjançant el diàleg. Ara juguen dues opcions: Legalitat catalana recentment aprovada, basada en la legalitat internacional, o legalitat espanyola d’acord amb la Constitució de 1978? El govern més proper (alcaldes i Generalitat) o el més llunyà? República o monarquia? Les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya o els recursos del tribunal constitucional retallant o impugnant aquestes lleis? L’Estatut del 2006 aprovat pel Parlament o el retallat pel Congrés i recorregut pel Constitucional? Una societat municipalista o amenaçar amb la detenció a més de set-cents alcaldes? Estimar el país i la gent on vius o voler fer-li mal amb inhabilitacions, condemnes, multes, amenaces de detencions, tancament de webs, etc. i amb la distracció de la policia de les funcions de seguretat en plena alerta quatre de terrorisme per enviar-los a buscar urnes i paperetes? Manifestació multitudinària cívica i festiva l’Onze de Setembre, tot i les provocacions contínues, o involució democràtica i clavegueres de l’Estat? Convivència pacífica o irresponsable entossudiment del govern espanyol?
Llibertat d’expressió i de reunió o repressió? El parlamentarisme més antic d’Europa o un passat autoritari?

Afrontar políticament la qüestió catalana, com recomanen a Rajoy dues publicacions europees de referència, els diaris Financial Time i Le Monde, o la imposició de la legalitat espanyola i l’ús de la força? Fer valdre la democràcia o menysprear-la? Voler votar o impedir votar? Crear un país nou engrescador i avançar o acceptar viure com fins ara, en un bloqueig i retrocés constant? En la intimitat, tancar els ulls i respondre amb honestedat i tranquil·litat a totes aquestes preguntes i recordar els fets viscuts des de fa molts anys i recentment, sense el soroll mediàtic i polític d’aquests dies convulsos, pot ajudar a decidir el vot.

Malgrat l’absència d’una proposta política per a Catalunya per part del govern espanyol des de fa molts anys, el president de la Generalitat encara assegura que prefereix que, ni que sigui en el darrer minut de partit, el referèndum es pacti amb l’Estat. I segur que la majoria de la ciutadania hi està d’acord. Mentrestant, l’1 d’octubre tothom està convidat a respondre a la pregunta “¿Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” Amb un Sí, un No o en blanc. Es tracta de decidir el futur del país votant, en pau i amb respecte per a tothom.

Tot i que Goliat ho està posant molt difícil, David, com ja ho va fer amb Gandhi o Mandela en la història més recent, potser tornarà a alçar, amb dignitat, la copa de la democràcia. El Cant dels Ocells, Imagine de John Lennon i l’Horitzó de Txarango, sonaran just abans que tot un poble canti dempeus, amb dignitat, l’Himne dels Segadors.

Vicent, home! estàs que esclates d’eufòria, com tots nosaltres i no es per menys. Roger Civera, aguanta el cor, aguanta’l, que volem que vegis com arribem…

Us vau donar comte de les coses d’ahir? El Tàrraco Arena ple de gom a gom i més que es van quedar al carrer i… els intrusos fantotxes ni tan sol atansar-se a fer presencia i això que estava prohibit i atacable amb tota la brutalitat per l’Estat. Ens hem donat compte que quant ens ajuntem molts i amb determinació ho podem tot? I només amb la sola presencia i cridòria, que això sí que ens agrada fer i molt!

No em puc estar de comentar lo de Colau, algun preu ens haurà costat aquesta ‘mercadera persa’, es clar (i veure la cara fosca i rabiosa de Collboni es impagable). Crec que la solució per a concedir locals era molt senzilla (al menys una que jo considero factible) no caldrà que arrisquen (que absurda excusa) els funcionaris ni les institucions; n’hi ha prou amb que la, diguem-ne ‘alcaldessa de tots’ cedeixi els locals sense especificar l’ús que sen farà; i la Generalitat fer-se càrrec de la responsabilitat absoluta de tot el que hi vulgui fer, sense mencionar per en lloc res de referèndum ni col•laboració de cap funcionari. Feta la llei, feta la trampa.

Una altra cosa, la solució per ‘prioritats’ (que gran idea i senzilla solució també): en l’actuació dels Mossos, la seguretat ciutadana; i en les policies urbanes, ‘el que tenen per habitual’. I sobre les indicacions i ordres de l’Estat: ‘la família, bien, gracias’; res de res, a les escombraries.

En conjunt, ens donem compte, companys, perquè cal que confiem en els nostres dirigents i que nosaltres siguem nomes per a col•laborar-hi? Oriol, plantant cara al ‘montaraz’ Montoro i Carles amb la seva mirada ‘assassina’ que ja ho diu tot.

La U.E. i els EE.UU. en el més pur estil de cinisme pragmàtic elevat a la cinquena potencia; es igual, ja ens va be.

Espectacular l’acte d’ahir. Abusar de l’amenaces els va donant l’efecte contrari al que desitgen. Això va bé. Igual d’espectacular és la dificultat que tenen allà d’aprendre qualsevol cosa. Es nota que porten segles vivint només de la violència i de “los cojones”, i han oblidat completament l’art del diàleg i la negociació, que els semblen sinònims de debilitat…Fa molta pena, perquè s’ho passarien molt més bé i obtindrien millors resultats estimant que odiant. Però ja han malversat totes les oportunitats. Tothom recull el que sembra.

CUIDADO CON LA ELECTRICIDAD DE LA QUE DEPENDEN ORDENADORES EN LOS COLEGIOS ELECTORALES , se puede cortar con los nuevos contadores via INTERNET desde la central de madrid de Endesa o la compañia que sea PEROOOOOO

SE PUEDE HACER UN PUENTE EN EL CONTADO POR ELECTRICISTAS O ESTUDIANTES CON MINIMA FORMACION Y MATERIAL … Y LO PUEDE ORDENAR UN JUEZ A INSTANCIAS DEL FISCAL ….

PREPAREN VOLUNTARIOS ELECTRICISTAS PARA CADA ZONA DE COLEGIOS ELECTORALES O GRUPOS ELECTROGENOS AUTONOMOS DE GASOLINA

SALUT I SORT , SEREM INDEPENDENTS !!!!!

Para solucionar el tema de la electricidad se pueden dar 3 soluciones (que yo sepa ) :

– el puente el contador .

– DESCONECTAR el contador con el diferencial y conectar A LA RED DEL LOCAL un grupo electrogeno autonomo de gasolina

– DESCONECTAR el contador con el diferencial y conectar A LA RED DEL LOCAL un transformador de 12v a 220v con potencia en w suficiente, desde un coche o furgoneta que se mantenga con el motor en marcha en el exterior .

– DESCONECTAR el contador con el diferencial y conectar A LA RED DEL LOCAL con un simple cable la electricidad desde una casa cercana que solidariamente les pase la electricidad (existe el riesgo que tambien corten la electricidad de ese domicilio)

PERO ESTO HAY QUE TENERLO PREPARADO CON TIEMPO , PERSONAL Y MATERIAL Y NO VALE SOLO HACER CAMPAÑA QUE HAY QUE HACERLA ….DESDE LUEGO … porque los otros no solo haran campaña BOICOTEARAN HASTA LOS LAPICES SI PUEDEN …
–