18.12.2017 - 20:18
|
Actualització: 20.12.2017 - 16:00
El llaç groc s’ha convertit en un símbol per a demanar la llibertat dels presos polítics i ja ha estat motiu de prohibició de la Junta Electoral espanyola. Tanmateix, només afecta el personal de les meses electorals i els interventors i apoderats dels partits, els quals no podran dur-lo. Els votants, si no hi ha cap canvi d’última hora, sí que el podran lluir, tal com ha deixat entreveure el delegat del govern espanyol, Enric Millo.
Arran d’una queixa del PSC, la junta electoral espanyola va prendre el primer acord sobre les eleccions del 21-D: instar tots els membres de les meses a no portar cap llaç groc. I ací va començar tot. Més tard es va prohibir el color groc a la via pública i a les façanes de les cases consistorials.
Doncs me l'hauran de treure >>> El virrei Enric Millo recorda que si la Junta Electoral prohibeix que els votants portin llaços grocs, els interventors els faran treure
— David Fernàndez 💚✊🏿 (@HiginiaRoig) December 17, 2017
a mi també. https://t.co/L48fV52PwI
— Lluís Llach (@lluis_llach) December 17, 2017
Lluís Llach i David Fernàndez, per exemple, ja han dit que els hauran de treure el llaç, en cas que l’acabin prohibint. I només hi haurà aquesta prohibició si, abans de demà, la Junta Electoral espanyola fa resolució exprés.
Un expert en processos electorals consultat per VilaWeb preveu aquesta possibilitat: ‘Si el president de la mesa interpreta estrictament les instruccions de la junta, pot demanar al votant que es tregui el llaç per votar. I si no ho fa, no agafar-li el vot. Ell és qui té autoritat per a denegar el vot o, més ben dit, per a negar l’accés al recinte de votació. Igual que si es presenta algú amb un carnet d’identitat fals.’ Segons la llei electoral espanyola (LOREG), l’única persona que els ho pot demanar és el president de la mesa, que és la màxima instància en cada punt de votació.
A partir d’aquí, els casos poden ser molt diversos, però per lògica els interventors dels partits unionistes voldran vetllar perquè es compleixin les ordres de la junta. En el cas que hi hagi algun problema d’ordre públic, la LOREG també preveu que el president de la mesa demani el reforç de la policia. ‘Els incidents que sorgeixin, i el nom i cognoms de qui els hagués causat, es faran constar en l’acta de sessió.’
I afegeix: ‘El president de la mesa també pot fer els ulls grossos, però els interventors d’alguns partits podrien denunciar-lo a la junta provincial. També pot passar que la policia demani a l’entrada del recinte que ningú no hi accedeixi amb llaços grocs. Pot haver-hi conflictes i solucions diversos.’
Es poden anul·lar les votacions de les meses?
‘Atenció! El 21-D no porteu llaços ni motius grocs visibles. Els interventors del PSC, PP i Ciutadans tenen instruccions de denunciar-ho com a “incidència” i llavors la Junta Electoral podrà impugnar a discreció i anul·lar aquelles meses en què tradicionalment guanyen els sobiranistes. Passeu-ho!’ Segurament us ha arribat aquest missatge per WhatsApp o Telegram. Però la font consultada diu que aquesta possibilitat seria inaudita. ‘De vegades vas a un col·legi i resulta que a l’entrada hi ha una pancarta d’un partit o un apoderat que reparteix butlletes dels seus. Això s’ha vist moltes vegades. Aquestes incidències es fan constar en les actes, per, si escau, posar alguna sanció al partit en qüestió, però no s’ha invalidat mai cap mesa per això.’
Però l’enginy no té fronteres i la indumentària de color groc tampoc. En el cas de la resolució que afecta els membres de les meses, diu específicament que no poden dur ‘símbols de caràcter partidista, com és el cas del llaç groc’. Això sí, no diu res de bufandes, samarretes, pantalons ni cap peça de roba. Per això, encara que la Junta Electoral apliqui als votants el mateix criteri que ha resolt per als membres de les meses, li serà gairebé impossible d’evitar l’entrada del color groc als col·legis.
Més informació:
