Julian Assange és el nostre Navalni?

  • La indignació per persecucions i abusos com els que han hagut de suportar Navalni o Assange no pot ser mai parcial, no pot dependre tan sols de qui els fa ni de la consideració política que en tinguem

Vicent Partal
19.02.2024 - 21:40
Actualització: 19.02.2024 - 21:51
VilaWeb

[Read It in English]

 

Avui es faran dues concentracions a València i Barcelona en suport de Julian Assange, que coincideixen amb l’audiència d’apel·lació a Londres contra la seua extradició als Estats Units. A València, al punt de migdia, davant el consolat dels Estats Units; i a Barcelona, a les set del vespre davant el consolat britànic. Aquestes concentracions formen part d’una campanya a escala planetària, amb actes en centenars de ciutats de tot el món, per a frenar l’extradició del periodista de WikiLeaks als Estats Units, on li perilla la vida definitivament.

Aquests dies molta gent, jo mateix en aquest editorial, hem alçat la veu escandalitzats per l’assassinat del dirigent opositor rus Aleksei Navalni en una presó. Julian Assange no és mort i això fa que els casos no siguen comparables. Però la crueltat i les condicions draconianes de la detenció de tots dos sí que ho són, de comparables, com també l’intent per part de dues grans potències mundials –Rússia en l’un cas i els Estats Units en l’altre– de silenciar les denúncies que posen en relleu els crims d’estat comesos.

Assange va canviar el nostre món amb WikiLeaks, perquè demostrà les atrocitats fetes el 2007pel govern dels Estats Units en la campanya militar de l’Irac. La publicació de les terribles imatges d’Assassinat col·lateral, un vídeo d’un atac aeri fet el 12 de juliol d’aquell any a Bagdad, en què van morir civils i periodistes iraquians i internacionals, va fer obrir els ulls de milions de persones que comprengué què hi passava. Les desclassificacions posteriors de milions de documents de tota mena han obert una finestra dins l’opacitat que voldrien preservar els estats, i ens han permès d’entendre millor el món en què vivim.

Tot això Assange ho ha pagat molt car. I avui es troba davant una decisió especialment important, perquè la justícia britànica ha de ratificar o canviar la decisió de concedir la seua extradició als Estats Units. Als mateixos Estats Units que van proposar-se de matar-lo extrajudicialment, segons que es va saber arran d’una reunió feta durant la presidència de Donald Trump.

En relació amb això, vivim en un món intolerable. Assange, complint el deure del periodisme, va fer públics crims de guerra i anys després cap dels criminals no ha estat processat ni encara menys condemnat. En canvi, ell ja fa gairebé cinc anys que està tancat en condicions inhumanes tan sols perquè els Estats Units el vol empresonar per a tota la vida, aplicant-li una llei d’espionatge desfasada, de la Primera Guerra Mundial.

Julian Assange –i també més herois del nostre temps, com Edward Snowden i Chelsea Manning–, al cap i a la fi, no han fet sinó millorar les nostres societats, fer-nos avinents coses que calia que fossen sabudes pel gran públic, exposades a la vista i a l’opinió d’uns ciutadans que tan sols així poden fiscalitzar de debò les accions dels governs.

Per això defensar Assange, defensar-los tots, és un imperatiu democràtic, però també una prova pública de moralitat. La indignació per persecucions i abusos com aquells de què han estat víctimes Navalni o Assange no pot ser mai parcial, no pot dependre de qui els fa ni de la consideració política que en tinguem. Perquè això seria una mostra, enorme i desvergonyida, de cinisme.

 

PS1. L’endemà de les eleccions gallegues, Andreu Barnils ha cercat Suso de Toro, un dels analistes més reconeguts de l’actualitat gallega i candidat del BNG en aquestes eleccions, per comentar-ne el resultat: “El BNG ha fet els deures i el PSOE, no“.

PS2. Una història interessant sobre les conseqüències de la intel·ligència artificial. Un bot d’Air Canada es va inventar uns descomptes que no existien i ara la companyia aèria els ha de pagar, però diu que el bot és una cosa a banda d’ells, com si tingués vida pròpia. Llegiu: “Air Canada ha de pagar un descompte que s’havia inventat el seu xatbot”.

PS3. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor