Quan Salvador Illa va ser nomenat candidat a la presidència de la Generalitat, membres del seu partit el definien com “un home discret”, i afegien que no podia ser res més, perquè cada vegada que obria la boca creava un problema. El president Illa, bàsicament, és allò que en un temps es va conèixer amb el nom espanyol de fontanero (‘lampista’), un grimpador dins els rangs del partit i l’administració, sense gens de carisma ni cap idea pròpia al cap. I que, efectivament, quan el deixen sol crea problemes de seguida.

Després de cent dies tancat en la discreció més absoluta, Illa ha obert la boca per provocar uns quants incendis en poques hores. L’un, per la seua insòlita promoció de l’oli andalús –i com que Marta Rojals ja el va pentinar ben pentinat en l’article d’ahir m’estalviaré de dir-ne res més.

I, per una altra banda, el Molt Honorable va tornar a posar els peus en un fangar quan va anunciar que se n’aniria a passejar a Brussel·les i un col·lega li va demanar si faria per manera de veure el president Puigdemont –cal recordar que el president Illa s’ha reunit amb tots els presidents anteriors amb qui encara és possible de reunir-se, fins i tot amb un president Pujol que, de sobte, va deixar de ser el símbol de la corrupció a Catalunya, la bèstia de la dreta ultramuntana i totes aquestes caricatures que els socialistes solien fer servir de bla, bla, bla partidista. Amb Pujol i tot, sí. Amb Puigdemont, no.

I, és clar, l’absència és tan significativa i tan definidora que el persegueix cada vegada que bada la boca. Per a justificar que no fa la reunió amb el president a l’exili no se li va ocórrer de dir-ne una altra que és que sí que s’hi volia reunir, però a Catalunya. Heus ací com es va tornar a embolicar en la polèmica per l’amnistia.

Però la cosa és molt simple: n’hi ha prou que vaja a Waterloo, a la Casa de la República, i ja està. I, si no, estic segur que el president Puigdemont accediria a reunir-s’hi a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les o a qualsevol hotel, bar o restaurant que al senyor Illa li plagués. No cal complicar més les coses.

El problema no és de locals, ni tan sols d’agendes. Sinó de por. Si el president Illa no es reuneix amb el president Puigdemont és perquè pot reunir-se amb tots els altres presidents, però no amb el que va proclamar la República Catalana i ha lluitat a l’exili per defensar tot allò que ataca, precisament, el president Illa.

Ho explicaré amb una anècdota llunyana. Fa molts anys, amb motiu dels acords de pau entre els palestins i els israelians negociats a Oslo es va fer cèlebre una frase d’Abu Al·là. El negociador palestí, responent a un ultimàtum del negociador israelià, Joel Singer, li explicà que ell era l’amo de la por d’Israel: “Si us n’aneu ara, tan sols perdreu el temps. I acabareu tornant, perquè sabeu que nosaltres som un problema que no us deixarà viure mai amb normalitat, mentre no el resolguem amb satisfacció per a tots dos. La vostra por és la de no ser mai un estat normal, tan ensopit i poc noticiable com els altres, i potser vosaltres no en sou conscients, però nosaltres fa temps que som els amos de la vostra por.”

I aquest és exactament el problema que té Salvador Illa i és per això que té pànic de trobar-se cara a cara amb el seu antecessor:  simplement, sap que no serà mai un president normal i corrent, un més en la llarga llista de presidents de la Generalitat, tan ensopit i poc noticiable com els altres, mentre el president Puigdemont no ho vulga. El té atrapat. És, ras i curt, l’amo de la seua por.

PS1. De traca i mocador la primera maniobra del president Mazón posant un militar de vice-president. Teníem el torero, tenim el militar, ens falta el bisbe… Bromes a banda, recordem que això d’envoltar-se de militars enmig d’una crisi ja ho va fer un tal Pedro Sánchez durant la covid. No passeu per alt l’anàlisi d’Esperança Camps.

PS2. L’humorista i actor Xavi Castillo és de fa molts anys la veu més càustica i lúcida de l’escena valenciana. Un autèntic luxe per a tothom. Creador de la companyia de teatre Pot de Plom, la seu de la qual va ser arrasada pels aiguats, ha parlat amb Laura Escartí, com sempre sense pèls a la llengua: “Si no fem riure ací, ens n’anem a cagar”.

PS3. La polèmica sobre X continua i continuarà durant bastant de temps mentre es van esbossant alternatives. N’és una BlueSky, de la qual ens ho explica tot Pol Baraza en aquest article.

PS4. Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixàs llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguen a l’abast de tothom. I tots hi eixirem guanyant.