És fàcil, president Illa: aneu vós a Waterloo

SOM ELS AMOS DE LA SEVA POR
Què voleu que us digui?
– Em sembla bé que els reis espanyols vagin al País Valencià dins d’una gàbia de protecció.
– Em sembla bé que Salvador Illa no vagi a parlar amb el president Carles Puigdemont a Waterloo.
– Em sembla bé que Pedro Sánchez, Illa i Collboni diuen que estan disposats a governar sense pressupost.
– Em sembla bé que Carlos Mazón posi un tinent general espanyolista per fer-se càrrec de la Vice-presidència de la Recuperació.
– Em sembla bé que La Vanguardia anuncii en portada que marxa de X i no hi publicarà més notícies.
En altres condicions, diguem-ne condicions normals, ni Sánchez, ni Illa, ni Collboni, ni els reis, ni Mazón ni La Vanguardia no farien aquestes coses pròpies de l’esperpent, però tenen por i perden el control.
Per això, avui podem dir ben alt, que som els amos de la seva por.

Les coses senzilles, els gestos, son per a gent honesta, persones que reconeixen les seves limitacions en un moment donat de la seua vida.
Però no estem pensant en titelles d’aquest món de la política, en general i amb les excepcions comptades que no arriben als dits d’una ma.
Senzill?, si per a persones amb dignitat no com el promotor d’oli d’olives de fora del seu territori, a una fira del País.
Qué se’n pot esperar d’una persona així?. Anar a Waterloo?.
Benvolgut director, amigues i amics … bona nit i persistirem fins a ignorar-lo, anorreant-lo quan tinguem la propera oportunitat, paperetes en ma.

El problema no és que el president Puigdemont sigui un “einstein” de la politica; el problema és que el MHP Illa no és ni el minyó de les letrines….Qualsevol president de la Generalitat, àdhuc el president Aragonés, és un geni al seu costat! La buidor i irrellevància del MHP Illa és absoluta i total, senzillament és el “chico de los recados”, res més! Apreciat Armand, un ministeri a Madrid ja el va tenir… i España va batre rècords de morts amb la pandèmia! Si aconsegueix una canongia ja serà molt, moltíssim.

Coincideixo amb Rosa Massagué 22:50 en que “Illa és un personatge gris, mediocre i insubstancial” que no cal ni comentar.
.
Per això m’adreço als comentaris que un dia sí i l’altre també, van creant l’atmosfera que ja ens ha portat a la destrucció i s’esforcen perquè no poguem mai sortir-nos-en
.
Primer un estat de la situació actual: a Catalunya tenim tots els espanyolistes en contra (PP, VOX, PSOE, Comuns), els traidors personificat amb el psicòpata de Junqueras en contra i les CUP’s que son impredictibles.
.
De la mateix manera que hem denunciat sovint que els Comuns han tingut davant seu la revolució més important d’Europa dels darrers 50 anys i no l’han volgut veure, els independentistes abstencionistes tenen el lider més significatiu d’Europa davant els seus nassos i el menystenen, igualant Junts amb una ERC podrida.
.
Ara ja la desconfiança és total entre l’electorat, excepte aquest 20% de Junts que encara no ha caigut en deriva autodestructiva.
.
Parlen de foc nou i ja hem vist el resultat de A L’hora i si fos una llista cívica passaria una cosa similar, ja que també tindria noms i congnoms que la liderarien que segur serien criticats i demonitzats.
.
També hi ha els independentistes radicals woke, tant els que parlen de que “el poble salvará el poble i que s’aixecará per art de màgia” com els que ja han demonitzat AC, fent el joc al espanyolisme que és qui ha buscat aquests personatges tèrboles que diuen ells son els ideòlegs i que s’abracen amb la ultradreta europea. No hauriem de caure en el parany perquè AC pujarà i serà imprescindible si volem tenir alguna opció. Estem veient que per raons pràctiques el mateix PSOE dona soport a la Meleni a Europa i no per això el titllen de feixista.
.
La pregunta clau es: Com penseu recuperar la hegemonia independentista?
.
Com esmenta Jaume Riu 22:5 des de fa anys Espanya és un disbarat radera un altre, però la desgràcia som nosaltres mateixos, personificat amb aquests independentistes radicals que no entenen el mal que ens estan fent cavant la pròpia tomba.
.
Els comentaris que venen a continuació vam en aquesta linea destructiva.
.
Aixi temim a David Roca 22:18 que diu que “No vataré mai (mai més des de fa molt) a EÑÑ ni a qualsevol que prefereixi reunir-se amb la cosa aquesta abans de milions altres.” o a Carles Blas 22:37 que diu que “és encara més anòmal Junts sostenint el govern i negociant uns pressupostos a Madrid. I perquè? Perquè els diputats de Junts estan defensant els interessos de les empreses energètiques. Quina vergonya.”
Donc per soposat que ja sap que els interessos de les energètiques no son les de Iberdrola i companyia sinó la de les comercialitzadores catalanes que facturen molt però que tenen marges de beneficis molt ajustats i per tant son les realment perjudicades. No té en compte tampoc el desori que ha causat la llei d’anmistia o la fiscalització de l’Operació Catalunya en benefici de la internacionalització del conflicte. Res té valor tot i saber que si no ho fan ara potser no tindran un altre oportunitat de ser decisius, com els hi va passar en l’anterior legislatura.
.
Tampoc Gerber van 23:17 està encertat quan es pregunta “On és l’oposició de Junts, la CUP i el què queda d’ERC?” quan sap perfectament que ERC ha colocat Illa i que tampoc sumen els tres per fer cap tipus d’oposició, més enllà de de fer el numeret. I potser estem ja cansats del postureig i volem resultats.
.
El Josep Ramon Noy 00:43 iguala de forma soterrada als ex-presidents Aragonès i Puigdemont, tal qual no existís la hemeroteca i per desprestigiar a aquest darrer.

Els endollats de Salvador Illa: seguint els passos de Carlos Mazón: https://www.youtube.com/watch?v=U6-Z3j9IiKw
.
No estic d’acord que tingui “la intel·ligència d’un mosquit”. La vergonya sí, però de llest n’és prou. MAI no s’ha de menysprear un adversari ! La manera com va aconseguir, amb ERC a la Generalitat, de controlar TV3, és digna d’estudi. Durant anys els telenotícies van estar emetent videos “produíts pel PSC” segons deien en subtítols, després no ho deien però era el mateix: posta en escena presidencial, il·luminació d’estudi, suposat seny i solemnitat en el parlar…tot dissenyat pels publicistel del PSC. També ERC pràcticament governava amb el programa del PSC. Digueu-li ruc ! Si no som ni tan sols capaços de veure com ens han noquejat, anem malament.
.
Moltes de les suposades cagades ho serien per atraure vots catalanistes, però el seu electorat és majoritàriament no català (només “ciutadans de Catalunya”). Tot i que mai no són mal rebuts els reforços d’uns quants renegats.
.
Si jo fos parlamentari, faria el mateix que el senador Cató a l’antiga Roma, que acabava tots els discursos amb “Delenda est Carthago” (Cartago ha de ser destruïda). Però el recordatori no seria altre que si ell és president és per l’exèrcit espanyol: sense forces armades espanyoles, el 2017 hauríem estat independents.Sense ells, ni ara seria president ni Catalunya estaria sotmesa. Es pot discutir sobre les traïcions i covardies que hi va haver el 2017, però en el fons tot allò és superficial, la raó darrera de l’arronsar-se va ser que ells tenien armes i amenaçaven d’usar-les.

Estic d’acord amb Rosa Messeguer i Jordi Sanahuja ( excepte amb la qüestió d’AC, que penso que són un element absolutament negatiu per avançar cap a la independencia) . Aquest personatge mediocre i insubstancial, serà President de la Generalitat almenys durant 4 anys. I té clar el què vol fer . Ens desmuntarà el país, sense que ens n’adonem. No tenim majoria alternativa. Potser sí té por de Puigdemont, però sobretot té por de la reacció dels seus votants ( Ex de Ciudadanos) i de la campanya dels mitjans ultres, pels quals Puigdemont és el dimoni escuat.

Com és possible, senyor director, que avui el seu diari no obri amb la notícia del dia? Mai més podré tornar a escoltar l’havanera “El meu avi” sense pensar que el seu autor, Ortega Monasterio, era el cap d’una gran xarxa de prostíbuls i amb la seva dona subministraven menors enganyar-les amb promeses de feina de cambrera, les tenien tancades i apallissades fins que acceptaven treballar de prostitutes. Ningú de la redacció no va veure, anit a TV3 el “Sense Ficció” “Murs de silenci. Gran Escala 2000”?
.
https://www.3cat.cat/3cat/murs-de-silenci-gran-escala-2000/

Apreciat director, disculpi que escrigui aquestes línies alienes al seu editorial d’avui, però volia fer-li alguns comentaris que potser són del seu interès. Soc subscriptor de Vilaweb perquè el considero una eina indispensable per l’alliberació del nostre país, tal com es va veure en la magnífica cobertura de la tragèdia de València. No obstant això, crec que la secció de política internacional es podria millorar substancialment. Prova d’això és la seva decebedora pissarreta d’ahir que vaig poder veure-la a última hora. Podria qualificar-la, sense la intenció d’ofendre, com un didàctic exercici de saviesa convencional. Intueixo que vostè i jo tenim la mateixa edat i, per tant, suposo que als anys 80 tant vostè com jo i qualsevol jove universitari que formés part d’aquell gran moviment per la pau i la desnuclearització érem més conscients de la gravetat de les tensions internacionals. Recordo com estàvem al corrent de què suposava per la seguretat a Europa la instal·lació i abast dels míssils americans Pershing i els soviètics SS20. Avui en dia això ha canviat totalment i el públic desconeix, crec que de forma volguda, qualsevol decisió que s’aparti del discurs oficial d’occident.
Si preguntéssim avui a un universitari quin abast i conseqüències podrien tenir l’ús dels míssils nord-americans a Europa en un conflicte entre potències nuclears no sabrien què dir per què aquesta informació crec jo, s’amaga deliberadament. El gran públic entendria només que tota ajuda per Ucraïna és bona sense saber l’escalada bèl·lica exponencial que això suposa i el risc per a les seves vides. Que vinguin els Leopards! Que vinguin els F16 reclama el públic recordant-me una pel·lícula de Berlanga.
No és només la desinformació. El silenci que practiquen els mitjans convencionals sobre determinades qüestions també és desinformació. Davant d’una guerra com la d’Ucraïna o la de Palestina, els mitjans opten per una estratègia d’humanització del conflicte parlant de les víctimes civils i dels líders implicats, com si aquests actuessin únicament per decisions personals. Immediatament després es deshumanitza l’adversari i quan l’equació Putin=Hitler com a resum del conflicte està en boca de tothom, la feina ja està feta. Qualsevol matís et converteix en putinista o en el seu cas terrorista de Hamàs (les opinions de molts lectors així ho testimonien). Això ja ha penetrat en el subconscient del públic i ja no hi ha lloc per l’anàlisi racional, donat que només es parla de moral.
Les relacions internacionals són relacions entre estats en termes de poder, no de moral. I és coneguda en diplomàcia aquella frase que diu que quan dos estats negocien sobre un conflicte qui parla d’interessos vol arribar a la pau i qui parla en termes morals vol la guerra. Dir com feia vostè ahir que la guerra a Ucraïna va començar amb l’annexió de Crimea no ajuda a entendre la situació perquè està descontextualitzada. És com parlar de la guerra de l’Afganistan sense esmentar el suport dels EUA als talibans. Com a mínim s’hauria de mencionar l’expansió de l’OTAN, el cop d’estat que va derrocar el corrupte però democràtic govern de Ianukóvitx, la prohibició del rus i la guerra civil al Donbàs. Entenc que en pocs minuts no es pot abordar tota la complexitat de la guerra, per això hauríem de recórrer a articles més extensos que per desgràcia aquest diari no ofereix als lectors, i els articles de caràcter moral del Washington Post que publica VilaWeb tampoc hi ajuden. Sí, el context és fonamental i les fonts també. Fa uns dies, per aquest diari em vaig assabentar de la dimissió de Robert Kagan com a director general del Washington Post. No hauria estat pas malament saber alguna cosa sobre la trajectòria professional i política d’aquest falcó neoconservador patrocinador de la guerra de l’Iraq. I tot i que no m’agraden les notícies d’índole personal no hagués estat de més dir que el senyor Kagan és ni més ni menys que el marit de Victoria Nuland, la que fou responsable d’assumptes europeus de Barack Obama. La senyora que sobre el terreny va dirigir el cop d’estat a Ucraïna, decidint ella mateixa el nou govern i col·locant en ell destacats membres del partit nazi Svoboda. En aquest cas el context ajudaria a entendre la línia editorial del Post.
Crec que la guerra d’Ucraïna és el principi de la fi del moment unipolar i l’hegemonia occidental. Un efecte dominó que transformarà la nostra societat tal com la coneixem. Naturalment el periodisme no és aliè. Avui, el que el lector no troba als mitjans convencionals ho busca a Internet. A les xarxes pots trobar des de la foto a Telegram d’un soldat ucraïnès dins de Rússia o al senyor Netanyahu corrent cap al búnquer després de vantar-se de la seva inexpugnable cúpula d’acer.
És clar que hi ha desinformació, tanta com en els grans mitjans de comunicació. Avui en dia el periodisme independent és més arriscat que mai, per tant, més valuós que mai. I també pitjor pagat que mai. Els governs i les agències de notícies tenen un control estricte sobre què es diu i com es diu. I si no que li diguin a un periodista australià que va ser acomiadat de la ràdio pública d’aquell país per contextualitzar una notícia de l’agència Reuters sobre la guerra. No es pot canviar ni una coma. De moment, la informació que VilaWeb ofereix sobre la cabdal aliança dels països BRICS tampoc em fa ser gaire optimista.
Aquest 7 d’octubre VilaWeb va publicar una sèrie de reportatges sobre l’atac de Hamàs a Israel. Alguns comentaris dels lectors encara parlaven dels 40 nens decapitats o cremats en forns i de les violacions massives. I això és producte de la desinformació o el silenci. El periodista jueu nord-americà Max Blumenthal del canal independent “The Gray Zone”, en una tasca periodística mereixedora, aquesta sí, d’un premi Pulitzer, va documentar de forma incontestable la falsedat d’aquestes notícies. Recordem que tant Netanyahu com Biden i altres líders occidentals van mostrar-se colpits davant les fotos que suposadament havien vist. Blumenthal, sobre el terreny va donar amb la font d’aquestes mentides i el que és pitjor, va donar a conèixer la doctrina militar Hannibal de l’exèrcit israelià. Aquesta doctrina permet a les seves forces disparar sobre la seva pròpia població si consideren que poden ser ostatges de Hamàs i convertir-se en un actiu pels seus adversaris. Va demostrar com helicòpters Apatxe israelians van disparar míssils Hellfire contra els vehicles que suposadament tornaven a Gaza després del concert i com l’únic nen que va morir va ser a dins d’una casa, víctima del projectil disparat per l’oficial d’un tanc israelià saben que juntament amb un grup de Hamàs hi havia una família israeliana. Pocs mitjans es van fer ressò d’aquest autèntic periodisme d’investigació. Pocs, però suficients perquè el Washington Post (tornem-hi) publiques uns articles difamatoris contra Blumenthal qualificant-lo d’estar al servei de Putin i de l’Iran. Només després que el diari Israelià Haretz va confirmar la investigació de Blumenthal el Post va demanar disculpes. Ja veu director, els lectors de VilaWeb coneixem l’opinió de la sogra del bo d’en Barnils, però desconeixem el treball de Blumenthal sobre la coartada que ha permès el genocidi palestí. Li recomano el seu documental “Atrocity Inc” que es pot veure a internet.
Com pot ser? No entro en si aquest diari i els seus col·laboradors tenen una posició proatlantista o prosionista. El que em sorprèn és que després d’aquests anys de guerra a Ucraïna i a Palestina, VilaWeb no hagi trobat una sola veu que posi en qüestió el discurs oficial. Ni tan sols una. Aquestes veus avui només les pots trobar als pòdcasts on grans personalitats han baixat a l’arena per donar les seves opinions censurades. Allà conceptes com la pau, la multilateralitat, la desescalada, la distensió, desapareguts dels grans mitjans troben un lloc a on, degudament contextualitzats, exposen els seus arguments racionals. Pots estar d’acord o no, però hi són. Representants del món acadèmic, diplomàtic, polític o militar tenen una altra opinió que es pretén amagar. No en sabríem res de les més de 600.000 baixes de l’exèrcit ucraïnès; de la mitjana de 2.000 baixes mensuals; de la seva edat mitjana de 43 anys, del reclutament forçós dels joves ucraïnesos, dels 10 milions de desplaçats; dels periodistes dissidents empresonats; de la corrupció del seu govern o que amb els nous míssils la defensa russa a penes tindrà 4 minuts per determinar si el míssil que li ve a sobre és nuclear o no i si la seva resposta ha de ser nuclear o convencional. Podria ser que el públic s’assabentés de petites coses com aquestes i pensaria racional i ponderadament. Però potser és millor que el públic segueixi el rastre universal de Madrid i es dediqui a parlar de la llibertat i la cervesa. Senyor director disculpi la llargària d’aquest escrit, però estic convençut que, pel respecte i admiració que li tinc com a professional del periodisme, sabrà valorar el to constructiu de les meves paraules.

PD. Per tal de millorar seria convenient que deixin de traduir “artillery barrel” per artilleria de barril, que és més propi de la cervesa. Simplement, es pot dir canons d’artilleria o artilleria convencional per diferenciar-la de l’artilleria de coets.

De ser el que dignament Puigdemont representa com honorable president a l’exili de la Generalitat, la por d’un Salvador Illa, l’indigne president de la Generalitat gràcies a l’empenta d’ERC i Comuns venuts a l’unionisme d’Estat, resumint editorial i comentaris, s’evidencia que Illa actua com aquell adolescent que, dissimulant la por, es fa el milhomes i alhora perdonavides, de tot aquell que l’hi fa venir cagalló, essent Carles Puigdemont, curiosament, el mateix que temen socis i no socis de legislatura, el cap de govern de l’Estat i el que duu el ceptre o cirereta monàrquica que el defineix.

Doncs sí pensem en el “relat” construït des de Madrid per en Sánchez, crec que estaria bé que l’Illa anés a entrevistar-se amb Puigdemont.
Això reforçaria el missatge de “convivència”, “reencuentro” i “pacificación” de que parlen tant. L’Illa, el primer.
A més hi ha la llei d’amnistia, promoguda per tots ells i negociada amb Junts i que el mateix Illa demana que es compleixi.
Que passa? Hi ha els pros i els contres. Quanta gent se li tiraria al damunt?
Hauria de discutir amb el PP i Vox al Parlament, patir les crítiques dels barons del PSOE, perdria part del seu electorat (procedent de Ciudadanos)…Una cosa que per a Pedro Sánchez sería “bufar i fer ampolles” per a Illa seria massa feixuc.
Ja ho diu la portantveus: Quan sigui el moment.
O sigui quan Illa vegi clar el que li val més la pena i es trobi més fort pels enfrontaments que tindrà.

Jo no em vaig abstenir a les últimes autonòmiques i per tant no soc tècnicament abstencionista. Tanmateix, ho seré en les properes si l’independentisme va com pollastre sense cap, que és el que ara tenim perquè ningú fa autocrítica ni se n’aparta per no fer-hi ombra.
L’única alternativa a l’abstenció programada és fer campanya per aconseguir prou avals a les províncies de Catalunya perquè es presenti la candidatura d’Escons en blanc, que li treu escons als rivals alhora que no els regala als “teus” que no se’ls mereixen.

Li compro, Sr. Partal que hem de mantenir una actitud de seguretat en nosaltres mateixos. els independentistes. Però em costa més adherir-me a la idea que els socialistes tinguin por i que els faltin idees. Estic convençut que Illa ha anat a Brussel.les amb una agenda perfectament pensada i estructurada pel seu, discret però amb una influència molt gran a Europa, conseller Duch. Ténen un pla que és claríssim i molt simple. Consisteix en vendre una Catalunya perfectament espanyola que pot promocionar oli de Jaén tot parlant català en els fòrums europeus. Hem d’anar amb compte i ser conscients que el seu producte (no l’oli, sinó la Catalunya espanyola) és altament comercial, amb molt d’atractiu el mercat mainstream i amb implicacions econòmiques enormes que els socialistes controlen molt més del que ens podem imaginar.

Rubén Cruz i Melitó Camprubí fan unes excel·lents aportacions. Del tot d’acord.
Sobre els independentistes enrabiats que s’abstenen, responsables d’Illa a la Generalitat, sr. Sanahuja dixit.
De normal coincideixo amb en Jordi Sanahuja. Estic d’acord amb la malaltia de Junqueras, amb la misèria moral de molts quadres d’ERC. I , amb la categoria insuperable del President Puigdemont.
Ara bé, compte.
En el país lliure que volem, TAMBÉ, els “nostres” han d’excel·lir. Han de retre comptes, i han de ser substituïts. *
Si tan bé ho va fer Junts quan governava, per què no van fer una neteja d’espanyolisme als Mossos? Per què el català no remuntava, amb suport valent de l’administració?
Per què no s’apostava per l’ecologisme que necessitem al s.XXI, al revés encara es donava suport a la ximpleria dels JJOO al Pirineu?
Per què no una renovació de càrrecs, els millors alcaldes que vagin dubstituïnt Rulls i Turulls, xais submisos davant Marchena?
Per què no sento a parlar de canvi llei electoral, llistes obertes?

Jo no em vaig abstenir, però ho faré si els que volen representar-me no milloren.
I ELLS, seran responsables de la desafecció i de les seves conseqüències.
No s’equivoqui.
Qui té més poder, té més responsabilitat.
Si votem com a votants captius, pel mal menor, esdevenim còmplices de la seva incompetència.

*”Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint, pels mateixos motius”

mi

Carta al Sr. IIla,

M’assabento pels mitjans que el passat 17 de novembre de 2024 vostè, president de la Generalitat de Catalunya, se’n va anar a promocionar una Feria del Aceite de Jaén, que se celebrava a Sabadell. Aquell mateix dia, se celebraven les fires de l’oli a Maials i Reus. Però vostè va triar Jaén.
L’endemà el seu partit PSC va justificar la visita com una mostra de que Catalunya és molt hospitalària. Catalunya no ho sé, però vostè sí que ho va ser quan aplaudia els policies que van venir a apallissar als catalans el 2017.
A vostè que és tant progressista i d’esquerres li ha de dir quatre coses. Sàpiga que la major part de l’oli que es fa a Catalunya és fruit de l’esforç de petits pagesos i es comercialitza per cooperatives. Amb el conreu de l’olivera s’ha modelat bona part del paisatge i de la cultura el nostre país des de la serra del Montsià al Prepirineu.
Per contra, l’oli andalús és produït majorment en latifundis on treballen de forma precària temporers que després han de sobreviure amb el PER. En definitiva, és tracta de dos models de país: un producte produït per petits propietaris arrelats al territori i un producte produït per ma d’obra semiesclava on els beneficis només arriben al gran propitari i vostè va triar donar suport al producte fet gràcies a l’explotació de les persones.
Ja ho entenc, per vostè donar suport als terratinents i a l’explotació dels jornalers deu ser d’esquerres i per vostè donar suport als petits propietaris catalans i als seus productes deu ser de dretes.
Altrament,vostè ha repetit com un lloro que vol ser el president de tots els catalans enlloc de ser president de la meitat dels catalans, referint-se a que el projecte independentista divideix la societat en dues meitats. Amb el seu suport a la Feria de Jaén vostè va decidir ser el president del 0% dels catalans, en promocionar un producte que no ens representa ni aporta res al nostre país.
La veritat de tot això és que us heu retratat com el que sou: un sicari de l’Espanya que té com objectiu alienar Catalunya. I sabeu què passa? Que el personatge més fastigós de tots és el capatàs negre que fueteja els esclaus i es pensa que així agradarà a l’amo però que no se n’adona que és el tonto útil utilitzat i menyspreat per l’amo i pels demés. Vostè ha tocat fons. l encara que vulgui fer veure que és un bon espanyol, no deixarà mai de ser vist com un català des de les espanyes i és i serà menyspreat com el capatàs de l’explotació.
Li he dir que a mi no em representa. Un president de la Generalitat que promociona productes de fora en comptes dels d’aquí no em representa. Un president de la Generalitat que es manifesta en contra de la cultura i llengua catalana no em representa. Un president de la Generalitat que no coneix el territori de Catalunya no em representa ni ho farà mai.
Salutacions

D’ acord amb els tres punts primers de la Roda Massaguer peo no el darrer.
Vaig ser fundador del PSC (Congrés) al 1975 i testimoni de la seva evoluciò en els seus 4 ho 5 anys posteriors.
Al pasar a dependrà del PSOE del F. Gonzalez, van sortir-ne tots el que en podrien dir: la florinata de la gent. Els que si van quedar ( l’Obiols el primer) sinó els més ganduls, si els que no tenien gens de talla ( per cert que veient el servilisme d’aquests dos mi i escaig seguidors del Junqueras, res resulta estrany).
No donaven la talla i sabien que fora del partit no eren res. Per això sí van quedar.
L’ Illa respon a aquest criteri, com una gota d’aigua.

El MHP Puigdemont continua essent el President LEGÍTIM de Catalunya perquè totes les eleccions hagudes després del seu exili forçat per un Estat pseudodemocràtic, han estat manipulades i desvirtuades per una Justícia espanyola que té com a principi l’arbitrarietat per seguir fil per randa les instruccions del 3-O. Assetjament judicial i Lawfare no han parat de funcionar des d’abans d’aquesta data, amén de les accions il·legals i delictives de la Policia Patriòtica i altres institucions.
Mentre no hi hagin unes eleccions veritablement democràtiques, la Legitimitat està clara i nítida en la persona del MHP Puigdemont … ja hi poden pegar voltes!.