Es dissolen els dos nuclis més grossos del SEPC a la Universitat de Barcelona

Els nuclis del SEPC als campus del Raval i de la Diagonal de la Universitat de Barcelona han fet públic que es dissolen, cosa que eixampla la ferida al moviment de l’Esquerra Independentista que aquest estiu ja va provocar Horitzó Socialista, escindit d’Arran.

Aquest cap de setmana el SEPC ha celebrat la seva assemblea nacional i avui mateix els dos nuclis més importants de la Universitat de Barcelona han anunciat la dissolució amb arguments molt similars als emprats pels impulsors d’Horitzó Socialista. Acusen les organitzacions de l’Esquerra Independentista de socialdemòcrates, oportunistes i reformistes, i atribueixen el trencament a l’expulsió de militants de tots dos nuclis. “Alhora, volem donar a conèixer el conjunt de rols de poder exercits tant des del mateix nucli com des de l’organització cap a les militants comunistes. Des de vetos personals, a vetos constants a les propostes, anàlisis i oferiments”, diu el comunicat del nucli d’UB Raval.

El del campus de Diagonal, afegeix: “Desplegant la lluita estudiantil durant aquest any hem comprovat les limitacions de l’estratègia de la Unitat Popular. Davant d’això hem presentat crítiques i hem intentat obrir espais de debat, com va ser l’intent d’obrir la ponència ideològica per fer front a les tendències trànsfobes de la direcció del sindicat.”

Tots dos comunicats s’acaben amb el compromís de continuar organitzats als centres educatius i comparteixen un article sobre el moviment estudiantil publicat a la pàgina web d’Horitzó Socialista.

Què és Horitzó Socialista?

Aquest estiu diversos nuclis d’Arran van fer públic que deixaven l’organització juvenil per a fundar Horitzó Socialista, un projecte polític que critica que les organitzacions de l’Esquerra Independentista no és prou eficaç per a combatre el capitalisme i que critica que quan han proposat canvis tàctics i estratègics als canals interns des de les direccions s’ha tallat el debat.

També critiquen que l’estratègia de la unitat popular, que l’Esquerra Independentista segueix d’ençà del 2000, perquè diuen que es basa a acumular forces i hegemonia, però sense saber quin és l’objectiu polític final ni com aplicar-lo.