És correcte ‘medir’?

El mot medir és un castellanisme força arrelat en català. La dificultat de desempallegar-nos-en prové, en part, del fet que no té una traducció única, sinó que hem de decantar-nos per una solució o una altra segons què vulguem dir. Si hi pensem bé, això vol dir que en aquest punt el català és una llengua més precisa, és a dir, que per a cada significat té un mot diferent. Heus ací les maneres d’evitar el barbarisme medir.

—Quan vulguem dir ‘prendre les mesures de longitud’, és a dir, ‘mesurar la llargada, l’amplada, l’alçada, etc.’ d’alguna cosa, hem de dir prendre la mida o bé amidar. Atenció, tant l’una com l’altra duen un subjecte que no és la cosa amidada, sinó la persona que pren la mida. Per tant, direm: En Pere pren la mida de la porteria o En Pere amida la porteria, però no pas La porteria amida dos metres.

—Quan vulguem dir ‘tenir [X metres, centímetres, etc.] de llargada, l’amplada, l’alçada, etc.’, emprem el verb fer. Ara sí que el subjecte és la peça: La porteria fa dos metres de llarg. La cambra fa tres metres i mig d’amplada.

—El verb mesurar té diversos usos, però en general vol dir ‘calcular el volum, la longitud, el pes, la superfície, etc. d’una cosa’: Mesurar la superfície d’una fàbrica. També s’accepta amb el significat de ‘tenir tal o tal dimensió’: Aquesta taula mesura mig metre d’alçària.