19.06.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.06.2023 - 16:59
Avui comença l’onzena legislatura al Parlament de les Illes Balears. Serà una legislatura de canvi, amb una majoria de dreta i extrema dreta que deixarà enrere els vuit anys de govern de Francina Armengol amb el suport de Més per Mallorca, Unides Podem i Més per Menorca. Ahir, a darrera hora, PP i Vox van anunciar un principi d’acord per a facilitar la investidura de Marga Prohens com a presidenta. En canvi d’això, un diputat de Vox tindrà la presidència del Parlament de les Illes Balears.
Aquest document consta de cinc punts que són els següents: les persones, al centre de l’acció política; promoció del comerç, indústria, sector primari i turisme; millora dels serveis socials i sanitaris; protecció de la dona amb especial atenció a les menors tutelades; i seguretat i màfies de la immigració.
El primer fruit de les negociacions, que diuen que continuaran els dies vinents, es veurà avui matí en la constitució del parlament.
El Partit Popular, que encapçala Marga Prohens, va ser el més votat a les eleccions del 28 de maig i va obtenir 25 diputats. La majoria del parlament és de 30, de manera que necessita el suport de l’extrema dreta de Vox, que en té 8.
D’ençà de la nit electoral, Prohens ha dit que no té gens d’interès a governar amb Vox. No vol consellers del partit d’extrema dreta al seu govern. Diu que vol governar en minoria i aconseguir el suport que necessiti en cada moment. Perquè això fos possible, Vox s’hauria d’abstenir en la votació d’investidura. El preu que el PP pugui pagar per aquesta abstenció és l’objecte de la negociació actual. La primera moneda és la presidència de la cambra per a Vox. En cap cas, segons el PP, seran carteres del govern, però d’ací a la sessió d’investidura encara hi ha dues setmanes de coll. El president espanyol de Vox, Santiago Abascal, hauria volgut repetir a les Illes un esquema com el valencià, amb Vox al govern i a la mesa del parlament.
L’adeu de Campos
Els contactes entre totes dues formacions són discrets i pràcticament no ha transcendit en quin punt es troben. L’única persona que n’ha parlat ha estat el cap de llista de Vox, Jorge Campos, que ha dit que no negociaven cadires. Campos ha protagonitzat el fet que pot ajudar a desllorigar la situació, i és que no prendrà possessió de l’escó al parlament, perquè el partit li ha demanat d’encapçalar la candidatura a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Campos, que no té cap més obsessió que derogar el català com a llengua oficial de les Illes i abolir-lo de l’ensenyament i de la funció pública, va dir ahir que no feia cap pas enrere, sinó que se n’anava a Madrid a ajudar a aconseguir aquesta fita.
Ací sí que hi ha un cert paral·lelisme amb el cas valencià, en què el partit de l’extrema dreta va aplanar el terreny de la negociació enviant a Madrid Carlos Flores Juberías, un personatge incòmode per al PP.
El català, el principal escull
El català, la llibertat d’elecció de la llengua pels pares, és la qüestió que separava les posicions del PP i de Vox.
El PP proposava que els pares tinguessin el dret d’elegir la llengua en què s’eduquen els fills en l’etapa del primer ensenyament, és a dir, a l’ensenyament de la lectoescriptura, en els cursos que van d’infantil fins a vuit anys. També vol que el castellà sigui llengua vehicular a les Illes, cosa que ara no consta a la llei d’ensenyament.
Però Vox en vol més. Pretén que la llibertat d’elecció per part dels pares s’allargui a totes les etapes educatives i formatives. Al programa electoral, hi duen l’eliminació de la llei d’educació i la llei de normalització lingüística.
Finalment, al paper que van signar anit s’afirma: “Els pares podran triar lliurement el centre escolar per als seus fills i la primera llengua i es garantirà la voluntarietat de les activitats extracurriculars.”
Aquesta posició de Vox l’ha defensada Jorge Campos, però també Santiago Abascal, que diumenge va deixar ben clar que no entraria en cap govern on no es respectés el dret dels pares d’escolaritzar els fills en espanyol.
Armengol farà la rèplica a Prohens
Francina Armengol va dimitir ahir com a presidenta perquè serà la candidata socialista a les eleccions espanyoles. Amb tot, avui sí que assumirà el càrrec de diputada al Parlament de les Illes Balears, perquè vol ser ella qui faci la rèplica a Marga Prohens en el debat d’investidura. Prohens i Armengol van protagonitzar intercanvis durs i tensos en la legislatura 2015-2019, quan la futura presidenta era la portaveu del PP a la cambra. “He de fer la rèplica al nou govern que comença, he de donar explicacions. Els ciutadans han decidit que hi hagi un govern de dreta extrema i d’extrema dreta i a Madrid lluitaré per aquestes Illes”, va dir ahir Armengol en el comiat.
