11.07.2020 - 13:38
Avui es compleix un quart de segle del genocidi de Srebrenica, a Bòsnia i Hercegovina. L’11 de juliol del 1995, les forces armades sèrbies van massacrar 8.372 civils musulmans bosnians, homes i nens. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha reconegut en un missatge commemoratiu aquesta setmana que va ser el fracàs més gran de la comunitat internacional i ho va descriure com ‘una ferida oberta en el cor d’Europa’.
La comunitat internacional, i especialment els cascs blaus dels Països Baixos, van romandre passius davant la matança. Els cascs blaus havien de garantir la seguretat dels bosnians, però els van lliurat a les tropes sèrbies. Srebrenica va ser el genocidi més brutal en terres europees des de l’holocaust jueu.
La matança de Srebrenica fou la culminació de quatre anys de guerra i neteja ètnica, camps de concentració, expulsions massives i violacions de drets humans a Bòsnia i Hercegovina durant la guerra dels Balcans. Els dos màxims responsables, el líder polític dels serbobosnians Radovan Karadzic i l’executor directe de l’operació, el comandant Ratko Mladic, van ser condemnats a cadena perpètua després de ser jutjats al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia.
No obstant això, Karadzic i Mladic són només la punta de l’iceberg. Desenes d’implicats han escapat impunes mentre les autoritats sèrbies, per part seva, continuen mantenint la seva negativa a reconèixer la massacre. També s’estima que les forces sèrbies van violar entre 20.000 i 50.000 dones.
La massacre va ser el detonant de la iniciativa del Consell de Seguretat de Nacions Unides per a crear el Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPIY), amb un mandat sobre genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra.
