11.01.2021 - 19:23
|
Actualització: 11.01.2021 - 21:45
“Què és el nou coronavirus responsable d’una misteriosa pneumònia a la Xina?”, titulava la BBC; o la televisió alemanya Deutsche Welle, que deia: “Primera mort a la Xina per un virus misteriós”. Són titulars de l’11 de gener del 2020, ara fa un any, quan la Xina va reportar la primera mort de SARS-CoV-2, que llavors encara no tenia una denominació oficial i només se sabia que era una variant de coronavirus. Qui va fer l’anunci va ser la Comissió Municipal de Sanitat de Wuhan. Van dir que era un home de 61 anys i van assegurar que “no hi ha evidències que es transmeti entre humans“. Res més. Un any més tard el coronavirus ha causat gairebé dos milions de morts arreu del món.
La incògnita sobre la identitat d’aquesta primera víctima d’una pandèmia mundial no és casual, i resumeix la transparència del govern xinès durant tota la pandèmia. Només se sabia que aquest home feia les seves compres al mercat de Huanan de Wuhan, on s’acostumen a vendre animals vius. Les primeres sospites científiques assenyalaven que aquí es va iniciar el brot, però la premsa oficial xinesa ha impulsat en els últims mesos una narrativa alternativa que assegura que aquest brot es podria deure a aliments congelats procedents d’altres països.
Més enllà d’aquesta sospita, no s’ha pogut esclarir l’origen concret del virus perquè la Xina no ha cedit informació ni mostres animals del mercat que puguin ajudar al comunitat científica a tenir més informació. A ulls internacionals la Xina està fent mans i mànigues per no esdevenir la font oficial de contagi. En aquest sentit es llegeixen les seves reticències a rebre un equip de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que juntament amb científics xinesos, han d’esclarir la gran incògnita: d’on va sorgir el coronavirus?
Després d’endarreriments, precisament avui, quan es compleix un any del primer mort, la Xina ha permès l’entrada dels experts de l’OMS, que en un principi arribaran al país asiàtic dijous.
Aquesta investigació està aprovada des del mes de maig, però la Xina l’ha demorada fins ara amb subterfugis, “malentesos” o acreditant problemes en els visats dels investigadors. Tampoc hi ajuda la pressió ambiental exercida pels EUA i en especial de Donald Trump, que continua referint-se al coronavirus com el “virus xinès”.
Des del Ministeri d’Afers Exteriors xinès, el portaveu Zhao Lijian, avalen l’expedició de l’OMS, però ja ha deixat clar que “és probable que seguir el rastre de l’origen del coronavirus involucri a diversos països amb major coneixement de virus. L’OMS necessitarà dur a terme investigacions similars en altres països i regions”.
L’opacitat del govern xinès genera malfiança a l’OMS des de l’inici de la pandèmia. Se sospita que van comunicar els primers contagis amb força retard, que van fer el mateix amb el mapa genètic del virus i que es van comunicar amb comptagotes les dades sobre els pacients i els casos, una informació d’alt valor quan gairebé no se sabia res de la malaltia i qualsevol dada era rellevant.
Nous rebrots
La Xina no es troba en el millor moment. Després d’aconseguir estabilitzar el brot i reduir l’afectació a uns nivells ínfims, avui ha hagut de cancel·lar les celebracions de l’Any Nou lunar. El motiu són alguns rebrots registrats a les províncies de Sichuan (centre), les nord-orientals Liaoning i Heilongjiang (on hi ha diversos rebrots), així com en les de Yunnan (sud), Hubei (centre-est, i de la qual és capital Wuhan), Ningxia (oest), Gansu (centre-nord) i Shanxi (centre).
Aquestes festes són les més importants del país asiàtic i cada any mouen milions de persones, que viatgen per celebrar les festes amb les seves famílies en els seus llocs d’origen.
Tanmateix, a jutjar per les xifres oficials publicades avui (673 contagiats actius a la Xina continental, 20 d’ells greus), la Xina té la situació relativament sota control, però les autoritats no volen donar ocasió a que les reunions familiars pròpies d’aquestes dates.
