Es busca conseller d’Interior

TEMA DEL DIA
Tripartit. Quan José Montilla i Josep-Lluís Carod-Rovira negociaven les carteres del segon tripartit, no sabien quina seria la millor per a Joan Saura. Tenien clar que no podia repetir com a conseller de Relacions Institucionals i Participació perquè era una conselleria que no implicava cap desgast polític per al conseller d’ICV i li permetia un protagonisme important al govern de Pasqual Maragall. Com que la voluntat del PSC i ERC era desgastar el seu soci de govern, van decidir d’oferir a Saura la conselleria d’Interior, convençuts que no se’n sortiria o en sortiria escaldat políticament. I la van encertar. El Departament d’Interior va ser la tomba política de Saura i del seu secretari general, Joan Boada, que mai més no van aixecar el cap políticament.

Aquesta voluntat de desgastar el partit aliat al govern no és tan sols una característica del tripartit d’esquerres, sinó que és una constant en tots els governs de coalició del món, i Catalunya, en aquest terreny, sempre ha anat a l’avantguarda. Les punyalades del tripartit s’han reproduït als dos governs de coalició de Junts per Catalunya i ERC. En la negociació del segon govern, el que presideix Quim Torra, els de Junts per Catalunya volien mantenir Educació, i van oferir als republicans la conselleria d’Interior, amb noms d’independents inclosos, per a ocupar-a. Però els republicans, com que volien totes les carteres socials, van ocupar Educació, que ja tenien al primer tripartit, amb Josep Bargalló de conseller, i van deixar a Junts per Catalunya el Departament d’Interior.

Si aquesta conselleria és de les que desgasta més és perquè es troba permanentment sota el focus mediàtic: pels Mossos d’Esquadra, però també pels incendis, la seguretat ciutadana o qualsevol emergència ambiental o meteorològica. Del Departament d’Interior se salta directament fora de la política, llevat d’algun supervivent que hi va passar sense remenar gaire les coses. L’últim conseller, Quim Forn, encara és a la presó. Però per no anar gaire lluny, l’actual titular, el conseller Miquel Buch, es troba en un sol dia que l’Audiència espanyola jutja el major Josep Lluís Trapero, té sis agents acusats de racisme en una actuació a Manresa i, alhora, ha de comparèixer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a acusat, per haver intentat de facilitar escorta al president Carles Puigdemont, a la qual té dret malgrat que la justícia espanyola l’hi negui. No és pas una conselleria fàcil, precisament.

És ben normal que es demani la dimissió del conseller d’Interior cada dia, perquè cada dia n’hi ha un motiu. Fins i tot, quan hi ha un problema, el partit a què pertany el conseller, Junts per Catalunya, fa un comunicat demanant més duresa amb els mossos racistes; i no cal dir que ERC critica més que el principal partit de l’oposició i la CUP, si es tracta de tallar caps als Mossos, sempre hi és. La vida del conseller d’Interior és així, perquè l’independentisme català no té sentit d’estat i no ha tingut una política de seguretat pròpia. El catalanisme encara no ha superat la repressió franquista i els uniformes causen urticària, llevat que siguin d’una guerrilla revolucionària exòtica. I si no, que ho demanin a Joan Saura, que hi va deixar la pell. Ni el feng xui del seu despatx no el va salvar.

L’agressió racista de Manresa hauria de motivar l’expulsió dels agents implicats del cos, però hi ha un reglament intern que ho impedeix, i que permet tan sols d’apartar-los i esperar que hi hagi un judici que els condemni. Ni que siguin racistes, tenen, com qualsevol ciutadà, la presumpció d’innocència. I és veritat que Buch podria dimitir, però el següent conseller o consellera, fos del partit que fos, no podria fer res més, perquè també seria presoner d’un reglament i d’un cos policíac que, amb el pas dels anys, ha anat criant males herbes. Només cal veure que el sindicat que més ha defensat els agents de l’ARRO de Manresa ha estat la Unió de Mossos Constitucionalistes, és a dir, els de l’entitat espanyolista del cos. El cap de la regió Central quan van passar els fets era el comissari Sergi Pla Simón, ex-membre de la policia espanyola, segons que han explicat fonts del cos. Els fets van passar el gener del 2019. El juny d’aquell mateix any va ser rellevat per Josep Lluís Rossell, fill d’Arenys de Munt, enginyer agrícola i pagès, per a més detalls. Però a Simón li van donar una altra destinació, la de cap de la regió Metropolitana Nord.

La policia perfecta no existeix, perquè totes les policies, com la classe política, són un reflex de la societat que serveixen, però els Mossos han de fer neteja urgentment per eradicar plenament conductes racistes, violentes o impròpies d’una policia democràtica. Sempre n’hi haurà, però han de ser l’excepció, en un cos de 17.000 membres que no mereix ser embrutat per una minoria. Per això cal consens polític, si més no, dins el govern, i lideratge, que vol dir autoritat. El cap del Mossos, Eduard Sallent, ha escrit una carta qualificant d’indignant i vergonyosa la conducta dels agents, però per fer canvis més profunds al cos cal un consens polític que ara no hi és, ni tan sols dins l’executiu, més pendent de les eleccions que no de reformar la policia de Catalunya. Els Mossos sempre tindran la lupa a sobre, i és bo que sigui així en una societat democràcia. Tanmateix, sorprèn que sobre la Guàrdia Civil i la policia espanyola no hi sigui, aquesta lupa.

MÉS QÜESTIONS
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua refusa la sentència del Suprem espanyol contra la unitat de la llengua. La decisió del Tribunal Suprem espanyol de prohibir de l’ús administratiu del català entre el País Valencià, Catalunya i les illes Balears, continua suscitant rebuig. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua considera que la sentència que confirma l’anul·lació de diversos articles del decret de l’ús del català en l’administració autonòmica és contrària a la normalització de la llengua. Segons la institució, la decisió judicial fa evident una vegada més que hi ha una necessitat urgent d’establir el requisit lingüístic d’accés en la funció pública per a poder garantir el dret de tots els valencians de ser atesos en català i rebre els escrits administratius en la seva llengua preferent. La Generalitat ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència que, en paraules del conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, menysprea la llengua i les competències pròpies. Els grups del Botànic també l’han rebutjada unànimement, perquè és contrària a l’autogovern i menysprea la llengua, mentre que l’oposició la qualifica de justa i encertada. El portaveu socialista a les Corts, Manolo Mata, ha remarcat que molta gent considera que aquestes resolucions són una agressió perquè no permeten de comunicar-se en la llengua que hom vulgui i ser entès. La portaveu del consell i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra, considera que el Suprem s’ha apartat d’una línia jurisprudencial de dècades i que el Constitucional hi ha de posar en ordre. A les Illes, el conseller d’Educació, Universitat i Investigació del govern balear, Martí March, l’ha definida com un atac a la unitat lingüística i a les competències de les autonomies.

El Parlament de les Illes Balears aprova el decret de protecció del territori. El parlament ha validat per 32 vots a favor dels partits de la majoria de govern i de Gent per Formentera i 26 vots en contra de la dreta el decret de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears. Diversos grups parlamentaris han demanat que la proposta fos tramitada com a projecte de llei, petició que ha estat refusada pel mateix resultat, després d’un debat dur i amb polèmica. La iniciativa va ser aprovada el dia 25 de maig pel consell de govern, reunit extraordinàriament, a proposta del conseller de Medi Ambient i Territori, i entrà al registre del Parlament de les Illes Balears el 2 de juny per sotmetre-la a debat de i votació. El debat ha començat amb la intervenció del conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Miquel Mir, que ha presentat i defensat el text legislatiu. Al torn favorable, hi han intervingut Cristina Mayor (Unides Podem), Josep Ferrà (Més per Mallorca), Sílvia Tur (Mixt) i Mercedes Garrido (PSIB). En el torn en contra de la validació hi han intervingut Sebastià Sagreras (PP), Marc Pérez-Ribas (Ciutadans), Jorge Campos (Vox) i Josep Melià (el Pi). El decret llei té per objecte establir mesures de protecció i conservació dels valors ambientals, paisatgístics i urbans del territori de les Illes Balears, adreçades a contenir el creixement de la nova urbanització i a reforçar la protecció del terreny rústic, amb la finalitat d’assegurar la rehabilitació i la recuperació d’aquest patrimoni.

Els sanitaris protesten a Perpinyà per demanar més recursos. Metges, infermers i el conjunt del personal sanitari de Catalunya Nord s’ha manifestat a Perpinyà demanant més mitjans per als hospitals i més bones condicions de treball. Després dels aplaudiments que van rebre durant el confinament, ara el personal mèdic reclama una resposta de les administracions a les seves reivindicacions. A Perpinyà la mobilització s’ha fet a la plaça de Catalunya amb música, discursos i actes simbòlics, com el llançament de medalles a les escombraries. Hi han participat centenars de persones, entre les quals la presidenta del Consell Departamental, Hermeline Malherbe.

Andorra acomiadarà les víctimes de la covid-19 amb un funeral d’estat. L’església de Sant Esteve acollirà dilluns vinent un funeral en memòria de les víctimes de l’epidèmia de coronavirus que serà presidida per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. La missa se celebrarà a les vuit del vespre i hi són convidades a assistir-hi les famílies de les 51 persones mortes a causa de la covid-19 que tindran una zona específica cadascuna. S’hi seguiran les recomanacions sanitàries per a prevenir contagis de coronavirus. Per tant, caldrà portar màscara i hi haurà distància de seguretat en la distribució als bancs, amb una capacitat limitada. És previst que hi assisteixin el cap de govern, Xavier Espot, la síndica general, Roser Suñé, i la cònsol major de la capital, Conxita Marsol.

LA XIFRA
40,9 milions d’euros, el 5,11% del total, rebrà el País Valencià del fons del govern espanyol per al transport públic després de la covid-19. El Principat serà el que rebrà més diners, 240,5 milions, i les Illes 11 milions d’euros.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de juny de 1976 hi hagué la matança de Soweto, a Johannesburg. La policia va disparar contra milers d’estudiants negres que protestaven contra la imposició a les escoles de l’afrikaans, llengua dels blancs i símbol colonial i de l’apartheid sud-africà. Hi van assassinar 575 persones.