És bo que l’ocupació en les TIC creixi d’un 27% anual a Catalunya

Sabeu quins són els dos sectors en què la creació de feina ha estat més forta l’últim any a Catalunya? Doncs el turisme, amb 33.800 persones (un 8%), i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), amb 24.200 (un 27%). A mi em sembla una coincidència ben curiosa. Un, el més característic del passat-present, i l’altre, el més important del futur. Les xifres de creixement d’aquests últims quatre trimestres no són pas tan llunyanes, si pensem en les que correspondrien a l’envergadura d’ambdós sectors. Ara com ara, la relació d’ocupats totals entre tots dos és d’1 a 4 a favor del turisme. Per mi, és una evolució positiva. S’apuntala el present –ens agradi més o menys el sector, el necessitem– mentre es dispara a gran velocitat la feina del futur. Es tracta d’anar balancejant l’equilibri en plena dinàmica de canvi. De moment, ambdós sectors són dels pocs amb un nivell d’ocupació molt superior al que hi havia abans de començar la crisi: entorn d’un 30% en el cas del turisme i del 44% en les TIC. Les dades les va publicar fa tres setmanes l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya en la Nota sobre els resultats de l’EPA a nivell sectorial del tercer trimestre de 2017, en la qual aprofundeix els sectors econòmics catalans.

Però centrem-nos en les TIC, que són el sector de futur. L’enquesta de població activa del tercer trimestre del 2017 xifra la població ocupada al sector en 112.900 persones, que representa el 3,4% del total de l’ocupació. En aquest sector s’integren activitats incloses, tant en la indústria (fabricació de components, equips, ordinadors, etc.) com en els serveis (edició de programes, telecomunicacions, processament de dades, reparació d’equips…). Recordem que aquest sector havia crescut ràpidament fins el 2011, però la recaiguda en la crisi el va tornar a enfonsar fins l’any passat, en què va despertar, quan la recuperació ja es va anar consolidant. Algun dia haurem de plantejar-nos quina Catalunya de futur volem. Mentrestant, que aquest sector entri de ple en la cursa és un indici molt bo. Les empreses s’han adonat de la necessitat urgent de digitalitzar-se si volen ser competitives i això eixampla dia a dia l’horitzó de les TIC. I necessiten gent preparada. Segons la Comissió Europea, actualment el 50% de les empreses de l’estat espanyol demanen aquest personal. I això creixerà aquests tres anys vinents: d’un 14% a Europa i d’un 10% a Espanya.

De totes maneres, aquest creixement ni es fa ni es farà sense entrebancs. El Baròmetre del Sector Tecnològic a Catalunya, per exemple, en l’edició d’enguany referida al 2016, detecta l’element principal: l’escassetat de professionals formats en aquest àmbit, fet que s’acusa en la necessitat d’integrar-los en tot el teixit empresarial. Si parleu amb empresaris que es troben en aquesta etapa de reorganització interna, de segur que és una de les primeres coses que us diran. Per cert, sabíeu que als joves els fa por d’estudiar enginyeria? Com s’explica, si no, que el nombre d’alumnes matriculats en aquests estudis hagi caigut d’un 25,3% a l’estat espanyol del 2004 al 2014?  En aquesta baixa, hi tenen un pes específic important les dones, que semblen defugir sistemàticament aquesta sortida professional. És per tot plegat que les conclusions del Baròmetre fan un èmfasi especial en la necessitat de crear programes ‘per a atreure els infants a les TIC, donant resposta des de la base, i la necessitat de formar els estudiants universitaris i de formació professional en competències transversals’.

Finalment, i això és un fet trist, les empreses continuen ressentint-se de la fuita de talent, un problema que tracten de combatre com poden amb l’aplicació de plans de retenció, on gairebé sempre es destaquen la flexibilització i la virtualització dels llocs de feina. Per una altra banda, és natural que les empreses hagin de pagar més els professionals ben preparats, atesos els sous i les possibilitats de millora que els ofereixen a fora, un fet que no sempre els resulta fàcil en un entorn de fre de preus com el que vivim.