20.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.12.2023 - 21:42
The Washington Post · Joel Achenbach
Després de setmanes de tremolors i senyals ominosos, dilluns, finalment, va entrar en erupció un dels volcans de la península de Reykjanes, al sud-oest d’Islàndia. La fissura té una mica més de tres quilòmetres de longitud i és a prop de la ciutat costanera de Grindavík, que ja va ser evacuada de manera preventiva fa unes quantes setmanes.
L’erupció és visible a la capital del país, Reykjavík, situada a uns 50 quilòmetres de distància. Tampoc no queda lluny de Keflavík, on hi ha l’aeroport més important d’Islàndia i que és tot un punt de connexió per als viatgers que van i vénen de l’Europa continental cap a Amèrica.
Afectarà el volcà islandès el trànsit aeri?
No. L’aeroport de Keflavík, de fet, continua obert. No és previst que aquesta erupció produeixi la mena de cendra fina que va paralitzar el transport aeri a bona part d’Europa l’any 2010 amb motiu de l’erupció del volcà Eyjafjallajökull, cobert de gel.
Aquesta erupció explosiva va demostrar vívidament què passa quan la lava calenta es troba amb l’aigua gèlida. Coneguda com a erupció freatomagmàtica, la roca fosa –el magma– va entrar en contacte amb el gel i es va convertir en vapor.
“És un procés explosiu que trenca la lava en fragments prou fins per a ascendir a l’atmosfera”, explica Diana Roman, vulcanòloga de la Carnegie Institution for Science de Washington.
Tot i que està cobert de neu al desembre, el sistema volcànic de la península de Reykjanes és lluny de les glaceres d’Islàndia. La lava, explica Roman, ha emergit fins ara en forma de fragments líquids que es refreden a l’aire i acaben caient pel seu propi pes.
El ministre d’Afers Exteriors d’Islàndia, Bjarni Benediktsson, va anunciar a Twitter que no hi hauria interrupcions en els vols amb Islàndia com a sortida o destinació i que les rutes internacionals també continuarien obertes.
És perillosa, aquesta erupció?
L’erupció, això sí, no és apta per a turistes, atès que emet gasos tòxics i una lava que és abrasadora fins i tot per als estàndards de la lava, tot assolint temperatures d’uns mil graus.
“Es troba en l’extrem calent de l’espectre de laves”, explica Roman.
La gran pregunta ara és on anirà a parar tota aquesta lava. Moltes erupcions a Islàndia es produeixen en indrets remots, però aquesta es troba a tan sols un parell de quilòmetres de la ciutat pesquera de Grindavík, de 3.300 habitants. També és a prop d’una gran central elèctrica.
De moment, ni la ciutat ni la central elèctrica s’han vist afectades, atès que la lava, quan entra en contacte amb l’aire gèlid, es refreda de pressa. Jessica Ball, vulcanòloga del Servei Geològic dels Estats Units, explica que la lava encara ha de formar canals capaços de retenir la calor i permetre que la lava pugui recórrer grans distàncies.
“Les erupcions fissurals d’aquesta mena solen tenir una fase inicial en què emeten molta lava però no gaire cendra”, explica Ball. I afegeix que el perill rau, sobretot, en els gasos volcànics i la lava alliberada a nivell de terra, més que no pas a l’atmosfera.
A més, l’erupció ha perdut gran part de la seva intensitat inicial i ja ha entrat en fase d’estabilització, segons l’Oficina Meteorològica d’Islàndia.
“S’estima que el flux de lava és, aproximadament, una quarta part del que era al començament de l’erupció, el 18 de desembre, i tan sols un terç de la fissura original continua activa. Les fonts de lava també es troben en un nivell més baix que no pas al començament de l’erupció”, informava ahir l’oficina a la seva pàgina web.
Però la situació, com el magma, és fluida.
“No tenim ni idea fins a quin punt creixerà la fissura”, explica Suzan van der Lee, sismòloga de la Northwestern University que va visitar aquest estiu la regió d’Islàndia on ara hi ha hagut l’erupció. “Hi ha molt de magma sota terra, i és difícil de predir quina proporció d’aquest magma acabarà emergint a la superfície. Si emergeix tot de cop i volta, la situació podria ser força desastrosa”, afegeix.
Sabien els científics que el volcà entraria en erupció?
A diferència dels grans terratrèmols, molts volcans telegrafien la seva activitat amb força antelació, generalment a partir de l’augment de l’activitat sísmica. De fet, els investigadors islandesos ja havien previst una erupció aquesta tardor a causa de l’augment de l’activitat sísmica, i diumenge, un eixam de terratrèmols va indicar que l’esdeveniment era imminent.
Però aquest tipus d’avís previ depèn, en bona part, de com en sigui, de rutinari, el monitoratge sísmic. Un cas atípic és l’erupció de Tonga el gener del 2022, en què l’explosió inesperada d’un volcà submergit va desencadenar un tsunami i va enviar una columna de cendra gegantesca a l’estratosfera.
Per què Islàndia té tants volcans?
Islàndia se situa sobre la dorsal mesoatlàntica, una cadena muntanyenca que marca la separació creixent de dues grans plaques tectòniques. Aquest procés, un element clau de la tectònica de plaques, va eixamplant lentament l’oceà Atlàntic. En aquest sentit, la nova erupció s’ha produït en una península que marca el punt en què la dorsal –la gran majoria de la qual està submergida– es troba amb la costa sud-oest d’Islàndia.
“Tota aquesta península és com un volcà. I tota la dorsal mesoatlàntica és com una línia de volcans”, acaba dient Vam der Lee.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
