07.01.2021 - 19:55
La dada de desocupació registrada al desembre a Catalunya ha encès molts llums d’alarma. Un creixement del 2,8% intermensual enfront del 0,9% mitjà de l’estat espanyol i que 35 de cada 100 nous desocupats de l’estat espanyol siguin de Catalunya vol dir o que anem pitjor que la resta de l’estat –que no ho crec– o que hem començat abans una etapa que més o menys acabarà arribant arreu, que és la de l’augment dels tancaments d’establiments i la reestructuració de plantilles, que fins el 31 de desembre s’han aguantat gràcies als ERTO.
Les patronals catalanes de seguida hi han dit la seva –dimarts mateix–, sobre aquesta situació. I les seves demandes han estat semblants, sobretot quant al venciment dels ERTO de força major de final de mes. Justament per parlar del futur dels ERTO, demà es reunirà la taula de diàleg amb els agents socials a Madrid. No volen que es repeteixi la situació del setembre, quan la pròrroga es va decidir a corre-cuita el dia abans del venciment. Tampoc no ho vol la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que per donar credibilitat i certesa a empreses i treballadors va demanar als agents socials que miressin d’arribar a un acord abans del 15 de gener, però va destacar que calia respectar els temps del diàleg social.
De fet, tant ella com José Luis Escrivá, que són els responsables dels dos ministeris que seuen amb els agents socials per definir la continuïtat dels ERTO, han dit que no s’havia posat en dubte la pròrroga d’aquest mecanisme d’hibernació de l’ocupació, que ha aconseguit d’evitar una gran destrucció de llocs d’ocupació. Díaz i Escrivà han repetit que continuaria ‘mentre sigui necessari’. La clau, més enllà de determinar el nou termini de vigència dels ERTO, està a definir de quina manera continuaran, si mantindran les condicions, si es modificaran o es limitaran. De moment, el govern espanyol diu que no hi haurà canvis substancials, segons que manifestà abans-d’ahir el secretari d’estat de Seguretat Social, Israel Arroyo.
Però, veient com es complica la situació, les patronals insisteixen que cal anar un pas més enllà. La CECOT reitera la necessitat urgent que les mesures restrictives per a evitar la propagació del virus decidides pels governs vagin acompanyades de compensacions a les empreses i autònoms, amb ajuts directes i bonificacions més sostingudes, per tal de dotar de seguretat i certeses la presa de decisions per al nou exercici econòmic. I afegeixen que els riscs d’una tercera onada de contagis i l’enduriment de les mesures de restricció a l’activitat econòmica, com les que han entrat en vigor avui a Catalunya, poden tenir greus efectes sobre un teixit empresarial molt debilitat després de prop d’un any de pandèmia. I les més afectades són i seran les pimes i els autònoms.
Foment reitera també que les mesures extraordinàries han d’anar acompanyades sempre d’ajuts compensatoris per no condemnar al tancament milers de mitjanes i petites empreses que han aconseguit de sobreviure durant els nou primers mesos des que es va oficialitzar el començament de la pandèmia. Foment considera de màxima urgència articular un programa d’injecció directa de recursos econòmics per a les empreses, valorat en 50.000 milions d’euros per a tot l’estat espanyol. El president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, recorda que molts sectors econòmics es troben en situació molt precària: “Ja només poden confiar en l’eficient i àgil administració de la vacuna a la població segons els terminis previstos”, diu.
I per una altra banda, el director de l’àrea de treball de PIMEC, Josep Ginesta, afirma: “Cal més compromís amb el diàleg social.” I proposa mesures directes de compensació a les empreses afectades per les restriccions, que centra en ajuts econòmics sostinguts que “injectin liquiditat arran de la davallada de facturació i l’allargament de l’impacte de la pandèmia”. També proposa l’ús dels fons europeus en les comunitats autònomes que es ressenten més fortament de l’afectació a l’activitat econòmica, i que recaiguin en les pimes com a motor de l’economia. També demana celeritat en l’aplicació de les vaccinacions. I afegeix, encara: “Més que mai, les empreses necessiten l’impuls de l’activitat i les millors polítiques actives d’ocupació i, sobretot, certesa i seguretat jurídica.”
Cal dir que aquest final de mes és una data fronterera important per un altre fet del qual s’ha parlat menys i que tindrà repercussió negativa en el mercat laboral. M’ho explica Àngel Buxó, assessor de recursos humans de la CECOT. Molts empresaris –a la indústria, sobretot– que es van apuntar al primer ERTO de força major del març, en el moment del venciment, el 30 de juny, van optar per passar a un ERTO normal. Una de les diferències entre els dos expedients és que en el primer no es pot acomiadar personal en sis mesos. De motius per a prendre la decisió n’hi havia diversos. Segons que m’explica Buxó, moltes d’aquestes empreses, la majoria petites, però també algunes de mitjanes, a partir del 31 de desembre ja podien fer un ERO d’extinció sense incórrer en sanció i sembla que ja se’n fan. No en sabrem les dades fins l’endemà del 31 de gener i poden reflectir un augment de la desocupació més fort que no el de gener. “El primer trimestre, si no canvia molt l’entorn econòmic, podem tenir molts ERO d’empreses situades en sectors que –al marge dels serveis– es recuperen molt a poc a poc i es trobaran obligades a reestructurar les plantilles”, comenta.
No és cap bon presagi. D’aquí ve la importància dels ajuts directes que, més enllà de l’allargament dels ERTO, demanen de fa mesos les patronals. Es tracta de salvar molts llocs de feina, però no sé si hi serem a temps, fins i tot en el supòsit que el govern espanyol canviï d’idea o que els vaccins originin inesperadament un sobtat i fort optimisme entre consumidors i empresaris.
