Erri de Luca lamenta que “viatjaven millor els esclaus a Amèrica” que els immigrants

Apunta que mai abans hi havia hagut tants nàufrags en la història

BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)

L’escriptor napolità Erri de Luca –que publica per primera vegada el seu poemari complet a escala mundial en ‘Sólo ida. Poesía completa’, així com la faula sobre immigració ‘Història d’Irene’ (Seix Barral)– ha lamentat que actualment els immigrants suporten el pitjor transport marítim de tota la història: “Viatjaven millor els esclaus portats a Amèrica”.

En roda de premsa aquest dilluns a Barcelona, ha dit que tot i que aquests esclaus anaven encadenats als cellers, eren mercaderia i calia que arribessin en bones condicions per ser venuts, “mentre que ara viatgen després d’haver pagat i són mercaderia que pot ser perduda amb tota la càrrega”.

“Som contemporanis d’aquesta navegació que és la pitjor de totes les altres”, ha postil·lat, i ha recordat que ve d’una ciutat del port de la qual van sortir cap a Nova York (Estats Units) milers de persones que viatjaven amb un tiquet comprat, amb menjar, un seient, assistència medica i amb un port d’arribada.

Ell mateix va viatjar a l’espigó d’Ellis Island, on es controlava i fitxava milions de nous ciutadans americans, i on en el període de pitjors expulsions es va fer fora al 2%, “fet que significa que l’àmplia majoria van ser acollits”.

De Luca ha explicat que a Ellis Island, actualment un museu, va trobar la frase d’un emigrant napolità que deia: “Quan vaig sortir de Nàpols em van dir que a Nova York els carrers estaven pavimentats en or, però quan vaig arribar a Nova York em vaig adonar de tres coses: La primera, que els carrers no són d’or; la segona, que no estan pavimentats, i la tercera, que hauré de pavimentar-los jo”.

Amb això, l’autor ha volgut significar que “els que viatgen avui saben molt bé que l’or no el troben aquí, sinó que l’han de portar”, perquè saben que ens aprofitem d’ells i de la seva força de treball com de l’or.

EL MEDITERRANI, “CIVILITZACIÓ”

“Sóc un ciutadà del Mediterrani perquè d’aquest m’ha arribat tot el que constitueix la paraula civilització”, ha dit l’escriptor, i ha enumerat l’astronomia, la filosofia, l’arquitectura, la poesia, el teatre, els números, molt bon menjar i també el monoteisme, un sistema menys democràtic que el politeisme anterior, ha apuntat.

Celebrant les similituds marines entre Barcelona i Nàpols, l’escriptor ha destacat que el Mediterrani és l’únic mar del món que s’ha batejat com a ‘mare nostrum’, pertanyent a tots aquells als que banya, una denominació que ha deixat de ser així, ja que també ha esdevingut “el mar d’altres, dels que vénen a morir”.

“Mai abans del nostre temps hi han hagut tants nàufrags al Mediterrani, que alhora s’ha convertit en un mar d’ells, un mar que s’ha nodrit dels seus cossos”, ha dit, i ha assenyalat que aquests cossos han passat a formar part del plàncton i al seu torn als peixos d’aquest mar.

Ha explicat que en qualitat de ciutadà del Mediterrani, s’ha acostat als viatgers de l’illa de Lampedusa, “una illa que s’ha convertit en ambaixada d’Europa en el mig mar sense ser nomenat, que té el nom d’Europa i de la seva civilització”, que ha estat la gènesi de la seva faula.

Per a l’escriptor, aquesta illa representa la més gran èpica del seu temps, fet que justifica que hi hagi escrit ‘Només anada’: “Espero ser el peix guia. Ser el pròxim Homer que expliqui aquesta història i la transformi en cant. Aquestes són les nostres tragèdies i espero que acabin convertides en cants”.

Preguntat sobre l’actitud actual d’Europa, ha dit que Europa és un “receptor passiu” d’aquest flux migratori, ja que no fa res per organizar-lo ni per poder portar a terme la pràctica obligatòria d’asil, sinó que aprofita una mà d’obra disposada a qualsevol horari i salari.