Ernest Maragall: ‘Un no president no val cap presoner més’

El diputat d’ERC i exconseller del PSC Ernest Maragall considera que ‘un no president no val cap presoner més’. Així ho ha manifestat en una entrevista al diari Ara, en què ha afegit que tampoc no creu que Puigdemont, ni JxCat, ni ERC, ni la CUP vulguin que hi hagi més empresonaments. Maragall ha fet una crida perquè l’independentisme respongui l’estat amb ‘intel·ligència’ en aquesta ‘nova etapa’. Pel diputat, ara cal ‘un govern que funcioni, amb un president que pugui constituir govern’. ‘Com combatem millor l’abús de poder? Oferint-li més víctimes? Per amor a un gest sublim, simbòlic i heroic sense continuïtat ni possibilitats de convertir-se en eina útil? O per una altra via que hem de saber trobar?’, s’ha preguntat.

‘No podem prescindir de l’actiu Puigdemont. Si ara trobem una via perquè pugui culminar la investidura, fantàstic. Treballem en això. Però no ha de ser simplement un gest, ha de voler dir una concreció real en una institució. Amb un govern que funcioni, amb un president que pugui constituir govern’, ha dit Maragall en l’entrevista. Sobre si acceptaria ser conseller de nou, ha contestat: ‘Tinc tres quarts de segle. Hauríem de tenir govern, institucions, Parlament de Catalunya treballant al 100%. Dit això, allà on calgui’.

L’exconseller ha considerat que si ‘Roger Torrent hagués d’assumir ara responsabilitats penals’ i s’hagués d’acceptar que segueixi el 155, ‘seria la pitjor manera de protegir Puigdemont en la seva posició imprescindible en el terreny internacional’.

Maragall també ha dit que en el procés independentista ‘hi ha hagut una excessiva focalització en la independència’. ‘Estem fent bé de parlar ara de República, perquè vol dir més coses. Ara estem pagant, en part, el preu de no haver fet prou en el terreny d’anar guanyant-nos el país en tota la seva dimensió. És una part que ens toca fer ara’.

Maragall ha criticat que l’estat està ‘destruint la constitució, la llei d’enjudiciament criminal’ i a més ‘abusa del Codi Penal’ i ha considerat que ‘fa pocs anys era impensable’ que hi hauria ‘presos polítics’ després de la Transició.

‘No havíem calculat que l’estat podria arribar a aquests extrems, fins al punt d’utilitzar la violència institucional i anul·lar la separació de poders’, ha subratllat. En aquesta línia, ha manifestat que ‘el més interessant d’aquesta constatació és veure com es pot convertir aquest aprenentatge en encert en l’estratègia que hem de desenvolupar en aquesta nova etapa’.

El diputat d’ERC també ha dit que es volia que la declaració d’independència ‘fos efectiva per a obrir la porta a un diàleg institucional que la reconegués’. D’altra banda, ha afegit: ‘Em sembla que ara per ara el debat ja no és decisió unilateral sí o no, sinó saber què significa fer un desafiament a l’estat’. I significa, ha considerat, ‘que ha de ser amb intel·ligència, amb la màxima ambició, i anteposant la construcció dels instruments bàsics per fer la República’. ‘No confiant simplement en la capacitat de desafiament, mobilització i enfrontament directe amb les institucions de l’estat. És possible que hi hàgim de tornar, però fem-ho amb les eines i instruments adequats’, ha subratllat.