22.07.2024 - 16:48
|
Actualització: 22.07.2024 - 18:52
Ernest Maragall, ex-dirigent d’ERC a Barcelona, ha anunciat que havia formalitzat la baixa com a afiliat al partit després de la crisi pels cartells. En una conferència de premsa a la seu nacional d’Esquerra, Maragall ha dit que el silenci que havia mantingut fins ara no es podia confondre amb conformitat ni amb complicitat. Ha qualificat els fets d’espectacle vergonyós que no s’haurien pogut imaginar mai i ha explicat que havia arribat el moment d’agafar una distància crítica amb l’organització i de no donar aparença de normalitat als fets. “No puc romandre callat”, ha dit. Si inicialment Maragall va parlar de “vergonya” i “error”, ha dit que avui volia afegir-hi “decepció i distància crítica a partir d’una certa experiència orgànica”. A la sala, només un membre de la direcció d’Esquerra ha acompanyat Maragall: Josep Maria Jové, president del grup parlamentari i del consell nacional.
La seva decisió de formalitzar la baixa, segons que ha dit, arriba després de les explicacions que va rebre internament, del procés d’investigació obert a ERC i de tota la informació que ha transcendit després. No obstant això, ha refusat d’anar més enllà i no ha concretat quina depuració interna de responsabilitats creia que hauria de fer el partit. ERC ha obert quatre expedients disciplinaris a qui ha identificat com a principals implicats en el cas després d’una investigació interna feta pel responsable de Compliment. És el militant de l’Anoia que va fer l’encàrrec als tres joves que van penjar els cartells, que podria ser expulsat; Tolo Moya, director de Comunicació del partit, que podria rebre una sanció greu; i Sergi Sabrià, ara ex-vice-conseller del govern i Marc Colomer, que també va ser vice-secretari de Comunicació del partit, que podrien rebre un advertiment com a sanció lleu. El procés és ara a la Comissió de Garanties d’ERC. El cas ha agreujat la divisió interna entre els dos principals sectors del partit, agrupats al voltant de l’ex-president d’ERC, Oriol Junqueras, i de la secretària general, Marta Rovira, i ha esclatat en un moment en què ERC ha de decidir el posicionament sobre una eventual investidura del dirigent del PSC, Salvador Illa. Un context de què Maragall era molt conscient. De fet, ha lamentat que els fets s’hagin volgut fer servir en el debat intern i com a raó de descrèdit de l’organització.
Maragall es va afiliar a Esquerra el maig del 2018, després d’haver estat elegit diputat al parlament les eleccions del 21-D de l’any anterior i d’haver exercit de conseller d’Afers Exteriors. Segons que ha explicat, la decisió d’estripar el carnet havia estat la conclusió a la qual havia arribat després del que va passar i de la gestió interna que n’havia fet ERC. Ha precisat que aquest febrer passat va creure que no tenia sentit que continués el procés d’instrucció judicial del cas, que va partir d’una denúncia seva, perquè l’únic que hauria obtingut seria en part comparable a la situació d’ara. “Però jo mateix ho hauria propiciat i em sembla que amb un dany evident per a mi mateix i per al meu entorn i família i amb uns resultats molt poc significatius, un cop obtinguda la reparació interna i l’evidència d’impossibilitat de repetició.”
L’ex-cap de files d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona ha assenyalat que la direcció n’era responsable per “acció, omissió o descontrol”. Ha considerat que el fet que no se n’assabentessin fins uns mesos després no els eximia de la responsabilitat “directa o indirecta”. També ha lamentat que no va rebre les primeres explicacions d’Esquerra fins que ell mateix no les va haver demanades, una vegada la instrucció judicial havia concretat els fets i d’on provenia l’acció de penjar els cartells. “Qui ho va saber des del primer moment?”, s’ha demanat. Fos qui fos, ha constatat que “no va voler donar la cara ni assumir responsabilitats”.
Maragall ha dit que, a l’hora de demanar explicacions, va parlar amb qui li va semblar el “contacte natural de la direcció política del partit” i ha donat per fet que el conjunt de la direcció política en devia tenir constància, sense precisar si Junqueras i Rovira ho sabien: “No puc oferir més detalls de qui va parlar amb qui.” En els àudios publicats per l’Ara i RAC1 d’una reunió entre Sabrià, Moya, el vice-secretari de comunicació d’ERC Oriol Duran i el gerent del partit, Jordi Roig, els congregats parlen d’una conversa de Maragall amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès. En la reunió enregistrada, van intentar d’establir un tallafoc per limitar les responsabilitats internes i contenir l’escàndol públic. Maragall no ha volgut valorar els àudios: “No es qualifiquen per si sols? […] És un dels elements més horribles del que ha passat aquestes setmanes.”
Sobre l’existència d’una estructura paral·lela dedicada a campanyes sense logotip, qualificades d’activisme per la direcció d’ERC, ha dit que no tenia més informació que la que s’havia publicat. “En aquesta organització no sé si tothom o pràcticament tothom sabia que hi havia activitats en aquest camp. Però tractar d’amagar l’horrible qüestió del fet dels cartells en aquesta suposada gran estratègia és absolutament inapropiat”, ha dit. Els cartells en què es feia un ús deshumanitzat i feridor de l’Alzheimer, amb una doble fotografia seva i del seu germà Pasqual –amb la suposada voluntat de situar el candidat d’aleshores al centre de la pre-campanya electoral– són per Maragall una qüestió a banda. En tot cas, ha volgut deixar clar que, per ell, el cas estava tancat.
El detonant de la seva decisió no ha estat un fet concret: “Hi ha un conjunt de circumstàncies i elements nous que van apareixent i que ja veiem que aniran apareixent.” Ha dit que no es penedia d’haver signat el manifest que demanava una renovació a la direcció d’Esquerra al congrés del novembre, i que s’havia atribuït a l’entorn de Rovira per pressionar Junqueras, que pretén ser reelegit president del partit. Ja sense carnet, ha expressat la voluntat de treballar per enfortir el projecte d’un partit renovat i d’un projecte amb èxit a l’esquerra. El fet que Maragall hagi comparegut gairebé tot sol, tan sols amb Jové a la sala de premsa, contrasta amb la imatge de la plana major del partit i del govern que va acompanyar Sabrià el dia que va anunciar que plegava. Maragall també hi va ser presencialment, en un gest que aleshores podia ser interpretat com una expressió de suport.
