Maragall assenyala el director de comunicació d’ERC com a responsable dels cartells ofensius

Ernest Maragall ha assenyalat Tolo Moya, director de comunicació d’Esquerra Republicana, com a responsable orgànic de l’enganxada de cartells ofensius sobre ell i el seu germà, Pasqual Maragall, durant la pre-campanya de les eleccions municipals. “Ben aviat va quedar clar que l’aleshores director de comunicació del partit era la persona que n’havia tingut la responsabilitat des del punt de vista orgànic”, ha escrit en una carta pública, en què expressa el seu malestar i ofereix el seu punt de vista de tot plegat. Tal com va destapar ahir el diari Ara, l’acció va sorgir de les files mateixes del partit.

A continuació trobareu la meva reflexió a partir de la publicació al @diariARA d'una àmplia crònica sobre uns fets lamentables i prou coneguts succeïts ja fa més d'un any: pic.twitter.com/3oJvG5LgkE

— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) July 2, 2024

A l’escrit, Maragall explica que alguns mesos després d’haver presentat la denúncia pels cartells que feien befa de l’Alzheimer del seu germà, a partir de les investigacions judicials “es va fer evident que l’autoria corresponia a unes persones contractades des d’algun àmbit de responsabilitat interna d’Esquerra”. “Aquesta constatació em va generar una barreja d’astorament i malestar profund, incapaç d’entendre quin sentit podia tenir, quins objectius perseguia o qui havia pogut prendre una iniciativa d’aquell tipus”, diu.

Immediatament, explica que es va posar en contacte amb la direcció del partit i els òrgans centrals d’Esquerra, i aviat va veure que Moya n’era el responsable orgànic: “Ell era qui, d’acord amb les investigacions practicades, mantenia contacte amb els que van executar l’acció de col·locació dels cartells ofensius que són a l’origen de la qüestió. En aquell moment aquella mateixa persona em va presentar les seves excuses formals pel que ell també considerava uns fets lamentables que s’havien produït per manca de control suficient per part seva.”

En aquell moment, diu, la defensa dels investigats li va demanar d’arribar a un acord judicial i ell, “a la vista de la situació creada”, i tenint en compte que ja havia deixat l’activitat institucional i orgànica a ERC, va decidir que la millor opció era demanar l’arxivament de les actuacions. “Una decisió presa a consciència també per evitar que uns fets lamentables, però ja tancats i d’impossible repetició, poguessin continuar causant patiment inútil al meu entorn personal i familiar”, diu.

Malgrat tot, deixa clar que això “no disminueix ni excusa la responsabilitat política d’Esquerra en tot l’afer“. Exposa que la direcció actual del partit té la determinació de no tancar en fals la qüestió i de prendre “les mesures adequades per a determinar eventuals responsabilitats”: “Coneixedor que s’ha obert un expedient intern per a escatir tot el succeït en el marc del Comitè d’ètica intern, vull mostrar la meva convicció sobre la indubtable honestedat del conjunt de l’organització republicana i de la immensa majoria dels seus dirigents i responsables orgànics.”

Maragall acaba la carta pública expressant dos sentiments que, diu, es van alternar al seu cap durant el dia d’ahir. D’una banda, la “vergonya i l’horror per pertànyer, d’alguna forma, a un tros de societat capaç de dur a terme actuacions tan indecents com la que hem hagut de rebre i combatre”. I, de l’altra, l’agraïment a tothom —”d’Esquerra i d’enllà”— que li van fer arribar el seu sentiment de vergonya i horror. “És aquesta gent la que em retorna la confiança en la política entesa com a compromís personal i col·lectiu en la cerca del millor servei a la ciutadania.”