[VÍDEO] Benach assegura que ‘hauria fet el mateix’ que Forcadell

L’ex-president del parlament Ernest Benach ha assegurat en la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem que si s’hagués trobat en el lloc de Carme Forcadell ‘hauria fet el mateix’. Ho ha dit després que l’advocacia de l’estat espanyol li hagués preguntat si s’havia trobat amb el cas d’un informe contrari amb els lletrats. ‘Eren moments polítics molt diferents’, ha dit, però ‘en el cas que m’ho hagués trobat en aquesta legislatura, hauria fet el mateix’. Benach ha comparegut després de les declaracions d’Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián i Albano-Dante Fachin. Vegeu a continuació el vídeo de la declaració íntegra de Benach:

Benach ha explicat que durant els seus mandats ‘no es va donar el cas’ que es tramités una iniciativa contra l’opinió dels lletrats de la cambra. En la seva declaració com a testimoni, Benach ha explicat que és una ‘funció fonamental’ de la presidència de la cambra preservar els drets fonamentals dels diputats i que ‘tots’ els presidents ho han ‘intentat’ sempre. ‘Forma part de la nostra essència com a polítics i com a representants d’una institució que té una història molt llarga’, ha afegit.

Com Núria de Gispert, Benach ha estat citat a proposta de la defensa de Forcadell i l’interrogatori que li ha fet la lletrada Olga Arderiu s’ha centrat molt en el funcionament del Parlament. ‘Cada legislatura és un món, en les anteriors les coses funcionaven de manera molt diferent en la relació entre grups i entre els membres de la mesa’, ha dit.

Benach ha explicat que la mesa del parlament és un ‘òrgan col·legiat’ on gairebé sempre es prenen les decisions per ‘consens’ i ‘poques vegades’ s’ha de votar. També ha dit que la mesa no té iniciativa legislativa, que recau sobre el govern, els grups o els ciutadans, i que, en el moment de l’admissió a tràmit, la mesa ‘no ha de jutjar el contingut’ de les iniciatives, ‘sinó si la forma de presentació és la correcta’. Ha posat com a exemple dues ILP amb reclamacions sobiranistes que no van ser admeses quan ell era president perquè ‘tenien defectes de forma molt greus’. ‘Un dels signants era Francisco Franco’, ha dit.

La fiscalia s’ha interessat especialment per aquestes dues ILP i ha insistit a preguntar a Benach si no es van admetre a tràmit perquè el seu contingut no era objecte de les competències de la Generalitat. Benach ha admès que aquest era un dels motius, però que n’hi havia d’altres, com la forma en què es van presentar –’formava part més d’una broma’-, i que en tot cas ‘no s’ha de barrejar una proposició de llei i un projecte de llei amb una ILP’, ja que ‘es basa en una llei que és diferent’.

Marchena havia previst que aquestes declaracions durin al voltant de mitja hora, tanmateix fins ara aquesta voluntat no s’ha complert. A diferència dels acusats, Ernest Benach té l’obligació legal de contestar a totes les preguntes que li facin, incloent les de Vox.

Calendari del judici contra el procés

Aquest dijous 28 de febrer estan cridats a declarar: Iñigo Urkullu, Gabriel Rufián, Albano-Dante Fachin, Ernest Benach, Ada Colau, Juan Ignacio Zoido, Xavier Domènech, Josep Ginesta, Francesc Iglesias i Adrià Comella. Si no hi ha temps que declarin tots avui ho hauran de fer demà divendres en una sessió extraordinària en horari de matí.

Fins ara les sessions ordinàries del judici contra el procés anaven de dimarts a dijous, però a causa de la duració de les declaracions dels acusats Marchena va anunciar que també hi haurà sessió els dilluns 4, 11 i 25 de març. Entre dilluns i dijous de la setmana vinent, fins a un total de trenta-quatre testimonis passaran per davant del tribunal. Entre ells destaquen l’ex-membre de la mesa del parlament per Ciutadans, Jose María Espejo Saavedra; l’ex-secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto Ballesteros; Juan Antonio Puigserver, que va assumir la direcció política dels Mossos durant el 155; o els comissaris dels Mossos d’Esquadra Manuel Castellví i Emilio Quevedo.

També declarara els propietaris dels hotels de Figueres i Reus on es van allotjar policies espanyols durant els dies previs i posteriors al referèndum; Núria Llorach, presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); i Xavier Xirgo, director del diari El Punt Avui.