12.10.2021 - 21:50
Les eleccions presidencials franceses es faran l’abril de l’any vinent. Tot i que falta quasi mig any, són una qüestió de màxima actualitat, arran d’un personatge que ha capgirat les estimacions de tots els sondatges. El duel de Macron contra Le Pen, previst d’ençà de fa més de quatre anys, ha estat eclipsat per Éric Zemmour, un polèmic periodista que, tot i no haver anunciat encara que es presentarà a les eleccions, supera la candidata d’extrema dreta en intenció de vot.
Nascut el 1958 a Montreuil, un suburbi de París, és fill de jueus amazics que s’hi van establir durant els anys cinquanta de resultes de la guerra d’Algèria. Es va diplomar a l’Institut d’Estudis Polítics i va provar dues vegades d’entrar a l’Escola d’Administració francesa, sense èxit.
Arran d’això, va fer el salt al periodisme. Com que és provocador i directe, ha originat en la societat francesa una forta polarització entre partidaris i detractors. El seu darrer llibre, França no ha dit la seva darrera paraula, ha encapçalat les vendes d’enguany, amb 500.000 llibres venuts a Amazon; alhora és el candidat potencial que més rebuig suscita en el conjunt de la població.
Zemmour es defineix gaullista i bonapartista. Diu que l’estat francès ha renunciat a la seva sobirania en tots els aspectes i opta pel proteccionisme i la reindustrialització del territori, en contraposició a l’obertura europea. Afirma sense embuts que la generació del Maig del 68 ha estat nefasta, perquè ha debilitat l’estructura política i cultural tradicional de l’estat francès.
Posa l’accent en la inseguretat, la immigració i sobretot l’islam i ha estat condemnat unes quantes vegades per declaracions en què s’hi ha referit. Els musulmans són la seva obsessió principal. Per ell, ser antiracista és ingenu, perquè diu que la major part de delinqüents són immigrants. Així mateix, declara que l’islam és incompatible amb els valors laics. I va més enllà: diu que les dècades vinents, si no s’hi fa res, l’estat francès esdevindrà una república islàmica.
També és molt crític amb el feminisme, els moviments LGBTI i les noves masculinitats. Segons Zemmour, les teories de gènere són exportades i absurdes, s’han d’expulsar els activistes LGBTI de les aules i un dels principals problemes de França és que s’ha “efeminat”. “Els índexs de divorcis han portat a la desesperació sexual i a una crisi de virilitat entre els homes blancs”, etziba. I tot això ho vincula amb el fet que les dones són víctimes del consumisme portat per l’ultraliberalisme. Afegeix encara que els homes ja no contenen tampoc els seus “impulsos femenins” de consum, a diferència d’abans, i això ha menat a una crisi social que ha fet l’estat vagui sense rumb de fa temps.
Ell opta per allò que anomena “recuperació dels valors”: la disciplina, una reforma de l’educació i la dissolució del feminisme. “Les dones són l’objectiu i el botí de qualsevol home dotat que aspiri a pujar a la societat”, ha arribat a dir. De fet, hi ha unes quantes dones que han assegurat haver estat assetjades sexualment per ell.
Un candidat de dretes votat per Jean-Marie Le Pen
Segons les estimacions més recents, Éric Zemmour avança Marine Le Pen: un 18% contra un 16%, segons el darrer sondatge de Harris Interactive. Solament Macron tindria més suport (27%). Això vol dir també un suport rècord per a l’extrema dreta a les eleccions. Tanmateix, en la segona tanda continuaria guanyant el president actual, per 55% a 45%.
Zemmour té alguns trets que el beneficien per sobre de Le Pen. No solament rep el vot d’un 30% dels votants del Rassemblement National del 2017, sinó també un 31% dels qui van votar el candidat dels Republicans, François Fillon, i un 6% dels de Macron, més de mig milió de vots. Zemmour atreu l’ala més conservadora i identitària de la dreta tradicional, és a dir, comerciants, executius, petits empresaris que no han arribat mai a decantar-se pel Rassemblement National, que té les bases en les classes més populars. Això li dóna molt més potencial.
L’ex-cap del Front National, Jean-Marie Le Pen, ha dit que donaria suport a Zemmour si fos el candidat més ben situat. L’ex-dirigent ultra, de noranta-tres anys, lamenta que la seva filla hagi abandonat les seves posicions i diu que Zemmour ocupa el territori que ella ha deixat. De fet, pensa que és l’únic que fa un discurs semblant al seu i que la sola diferència és que Zemmour és jueu. “És difícil de titllar-lo de nazi o feixista. Això li dóna més llibertat.”
A més, a diferència de Marine Le Pen, que no va fer un gran paper en el debat de les presidencials del 2017, és un tertulià experimentat, amb bona oratòria i un discurs ràpid i elaborat. Tanmateix, la presència de Zemmour podria arribar a ser positiva per a Le Pen, perquè el fet de tenir un candidat més a la dreta l’emblanqueix i la normalitza, en cas de passar a una segona tanda.
Zemmour ha deixat la televisió fa poc, pel seu paper polític, i ha començat a recaptar fons, tot i que no ha fet oficial que vulgui aspirar a la presidència de França. Els mesos vinents acabaran de consolidar la figura d’un potencial candidat que, amb un discurs encara més ultra, renova les opcions de l’extrema dreta d’obtenir el poder.
