28.04.2022 - 21:30
Mentre Rússia envaeix Ucraïna, Turquia ha aprofitat la situació per augmentar encara més la repressió contra el Kurdistan dins i fora de les seves fronteres. El 17 d’abril, va començar una ofensiva amb tropes, drons i avions al Kurdistan Meridional, al nord de l’Irac, una intervenció que el govern iraquià ha definit com una violació de la seva sobirania.
Malgrat que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ho justifica per la presència de la guerrilla kurda PKK –i assegura que n’han mort cinquanta-set membres, pel cap baix–, la intervenció va molt més enllà i ataca també localitats i instal·lacions de l’oposició kurda, amb dirigents elegits democràticament. També s’han intensificat els atacs a Rojava, al nord-est de Síria, en zones de majoria kurda i assíria.
A més, les autoritats turques continuen el setge contra el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), un partit que ha aconseguit d’unir a Turquia el sobiranisme kurd amb un seguit de moviments d’esquerres, feministes i altres minories (com ara, armenis i alevis), cosa que ha permès de superar la barrera electoral del 10%, que històricament havia estat infranquejable.
El judici de Kobane
Ara fa un any, el 25 d’abril de 2021, va començar el judici de Kobane contra cent vuit activistes, la majoria membres del HDP. Vint-i-dos d’ells són en presó preventiva, acusats d’haver organitzat les protestes de Kobane del 2014, que van deixar una quarantena de morts i que denunciaven la inacció del govern turc arran de la massacre dels gihadistes a la frontera entre Síria i Turquia.
Entre els encausats, hi ha nou diputats de l’HDP que s’enfronten a penes severes de terrorisme i assassinat. El procés afecta, entre més, la co-presidenta de l’HDP, Pervin Buldan, el diputat d’origen armeni Garo Paylan i el pres polític Selahattin Demirtas, per a qui la fiscalia demana quinze mil anys de presó.
L’ex-diputada de l’HDP i activista del Moviment de Dones Lliures del Kurdistan, Ayla Akat Ata, durant l’audiència del 14 de febrer, va dir que les prohibicions i detencions no aturarien pas la lluita dels kurds: “Continuarem la nostra lluita. De fet, la lluita de les dones no és una cosa nova. Fa mil·lennis que lluitem. Les nostres activitats feministes estan criminalitzades com a part d’una política d’estat.”
La darrera vista del judici de Kobane va ser el 8 d’abril a la presó de Sincan, a Ankara, i ha de continuar. L’HDP considera que és un judici polític impulsat per Erdogan, que “controla tots els òrgans de l’estat” i que “el tribunal no sap com afrontar-lo”: “Políticament i legalment, el judici no té cap legitimitat en la consciència de la ciutadania. El règim d’Erdogan prova de mantenir el judici amb una nova criminalització.”
Més enllà dels vint-i-dos empresonats per les “investigacions de Kobane”, el 15 d’abril es van congelar els béns de noranta-un activistes i membres de l’HDP, contra els quals s’ha emès una ordre de detenció. Més de la meitat ja van ser detinguts el 12 d’abril en una operació policíaca a gran escala a tretze ciutats. Aquesta és la causa més important, però n’hi ha moltes més i ara mateix hi ha gairebé mil procediments contra diputats de l’HDP sota revisió de la comissió de justícia del parlament. Aquesta mateixa setmana Erdogan ha acusat el diputat armeni de l’HDP Garo Paylan d’altra traïció per haver presentat un projecte de llei per a reconèixer el genocidi armeni: “No és apte per a ser membre d’aquest parlament”, ha dit.
La llarga ombra de la il·legalització
Sobre els processos contra l’HDP, la fiscalia ha demanat la dissolució del partit al Tribunal Constitucional turc i la inhabilitació d’uns set-cents dirigents, una decisió que seria irreversible, emparant-se en el fet que el partit vol trencar la “unitat indivisible de l’estat turc” i que té vincles amb la guerrilla kurda PKK, un dels arguments més utilitzats per a reprimir qualsevol iniciativa kurda.
El juny del 2023 hi haurà eleccions a Turquia, i una manera de mirar de mantenir la majoria pro-Erdogan seria apartar la formació pro-kurda. En aquest sentit, l’HDP diu que encara que prohibeixin l’organització, els kurds trobaran la manera de continuar defensant els seus drets: “Per a la lluita per la llibertat, la democràcia i la pau, els partits són una opció més i prou.” I remarca: “La lluita política dels votants de l’HDP es basa en una tradició de resistència. Així, amb l’HDP o sense, els seus votants i els kurds determinaran de manera decisiva el futur d’una Turquia democràtica.”
Com explica Paylan, la il·legalització no aturaria pas la seva lluita de fa dècades per la democràcia: “Poden prohibir el partit i empresonar gent, però més enllà de l’estructura, no som solament 687 polítics. Hi haurà milers de candidats nous. Som milions. Milions de persones que ens voten i ens donen suport i que trobaran el camí per a continuar aquesta lluita. Segur.”
