Sozdar Dêrik: “Erdogan vol eliminar els kurds, però no li ho permetrem”

Sozdar Dêrik, membre de la Comandància General de les YPJ (Unitats de Protecció de Dones), és una dels milers de dones kurdes que van derrotar l’autoanomenat Estat Islàmic al Kurdistan Occidental. Convidada a Barcelona per la Fira Literal, parla en aquesta entrevista amb VilaWeb sobre els atacs que rep el poble kurd de Turquia, sobre els intents de ressorgir d’Estat Islàmic i sobre l’experiència transformadora de conformar una societat lliure d’opressions a Rojava.

—Com a membre de les YPJ, podríeu explicar-nos quina és la situació actual al Kurdistan Occidental?
—Rojava rep cada dia atacs de l’estat turc, sobretot amb drons. Cada dia hi ha nous màrtirs. També hi ha pressió econòmica i talls de subministraments. Per exemple, a la regió d’al-Hasaka hi ha talls d’aigua contínuament a les zones que va ocupar l’estat turc. També tenim les cèl·lules dorments d’Estat Islàmic. Hi ha dificultats per totes les parts. Ens preparem per a tot.

—En quin punt es troba l’amenaça d’Estat Islàmic?
—L’amenaça no és, ni de bon tros, com abans de derrotar-los el 2019. Ara no tenen organització, no tenen un exèrcit, però les seves cèl·lules dorments fan atacs sovint. Les nostres forces hi lluiten en contra, però l’amenaça més gran ara mateix són els camps de familiars i ex-combatents d’Estat Islàmic.

—Per què?
—Aquests camps són un polvorí. El més gran és a al-Hawl, a prop de la frontera amb l’Irac, amb unes 60.000 persones. La majoria són dones i infants, però també hi ha homes. A cap país hi ha una situació com aquesta. Allà, els nens reben formació en la ideologia d’Estat Islàmic. Cada dia hi ha agressions, i els assassinats també són freqüents, nens petits inclosos. És una bomba de rellotgeria. Per a Rojava i per al món. Se’ns ha deixat una responsabilitat molt gran i cap estat no s’hi vol implicar. Si aquesta gent s’escapa del camp i es rearma, hi ha un risc que es torni a constituir Estat Islàmic. El 2022, va haver-hi una operació al camp d’al-Hawl i hi vam trobar moltes armes.

—L’acció armada més gran d’Estat Islàmic d’ençà que va ser derrotat el 2019 va ser l’assalt a la presó d’Al-Sina, a al-Hasaka. Hi ha també un problema amb les presons?
—Sí. Aquella vegada van caure màrtirs 121 companys de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS). A la presó d’al-Sina hi havia 5.000 ex-combatents d’Estat Islàmic. Amb el seu atac volien declarar un nou Estat Islàmic des d’allà. Ja tenien internet, telèfons i armes. Tanmateix, l’amotinament va ser sufocat. És important que tots els pobles del món ho sàpiguen. Tothom ens gira l’esquena. Fan com si aquesta gent fos de Rojava, però la majoria ve d’altres països. Hem fet molt d’esforç per a eliminar Estat Islàmic. Hi ha hagut més de 15.000 màrtirs en les nostres files, és de justícia que la resta del món assumeixi la seva responsabilitat.

—“Si Erdogan guanya les eleccions, llançarà una nova ofensiva contra Rojava”, vau dir a la Fira Literal.
—Erdogan somia amb un nou imperi otomà. Vol recuperar el territori del Misak-ı Millî [darrera legislatura del parlament otomà]. No és Rojava i prou, hi inclou part del Iemen, Damasc, Alep (Síria) i Mossul (Irac). El 2018, ja va ocupar Afrin i, després, Serê Kaniyê i Girê Spî. Ara ja fa un temps que apunta a Minbic i Tel-Rifaat, però també Kobane. Ho ha tornat a dir fa poc. Ell vol eliminar els kurds, però no li ho permetrem.

—Què voleu dir amb “eliminar els kurds”?
—Fa molts anys que ataca el Kurdistan. Erdogan ha comès crims de guerra i ha de pagar-los. Ha de comparèixer a la Cort Penal Internacional. El 2016, la regió de Bakur va declarar la seva autonomia democràtica i Turquia els va massacrar. Bombes, avions i molts crims contra la humanitat. Hi va haver cossos de dones que van estar-se dies sota les runes sense que ningú els en pogués treure. A banda, també ha quedat provat que el 2019 va permetre que Estat Islàmic ataqués Kobane. A Afrin, va utilitzar armes químiques contra infants. Recordo també el cas d’un home, civil, de setanta anys a qui van assassinar cruelment. Turquia ens ataca cada dia.

—El vostre cas, com a comandanta de les YPJ, trenca amb el vell estereotip que la guerra és només per als homes.
—Realment, venim d’una societat força tancada, que continua aferrada a les seves tradicions i els seus costums. També hi ha tot l’efecte de ser una societat influenciada per l’islam i unes altres cultures i religions. Igualment, rebem molta pressió dels estats. El sistema estatal ens oprimeix. Però de ben petits hem crescut amb la filosofia d’Abdullah Öcalan i del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Les nostres famílies defensen la terra, la cultura i la llibertat per a tothom. A casa sempre hem parlat de qüestions com el paper de les dones a la societat i l’alliberament nacional. Tot això va fer que m’unís a la guerra a Rojava. La lluita per la llibertat no és una cosa per a nosaltres i, com a dona, això ha tingut un impacte fort en mi. En tant que dona, he hagut de fer molt d’esforç en l’àmbit militar, segurament més que no pas un home. Com més opressió reps, més força treus per a sobreposar-t’hi. Per això diem que les dones són l’avantguarda d’aquesta revolució. La lluita continua ara, amb els nostres companys homes. Hem arribat a un nivell bo d’igualtat, tot i que encara no s’ha completat.

—La vostra convicció per la causa de gènere, de classe i nacional és tan ferma que sou capaç d’arriscar-hi la vida.
—La veritat és que tinc uns ideals molt ferms i això em fa no tenir por. Però no és res exclusiu meu, tothom pot fer-ho. Ho dic de debò. Només cal tenir clar quin és l’objectiu i per què es lluita. Si es fa així, arriba un moment que sents que no et pot aturar res.

—I doncs, quin és l’objectiu que s’amaga rere la vostra convicció?
—Volem una societat ecològica, democràtica i basada en l’alliberament de les dones. No tan sols al Kurdistan, sinó a tot el món. Imagino una nació kurda, no pas un estat kurd. Imagino un Kurdistan lliure. Les fronteres no són cap problema. Simplement, volem que cada poble pugui viure amb la seva llengua, la seva cultura i les seves creences. Tanmateix, tots els estats que ocupen el Kurdistan volen eliminar els kurds. Per això diuen que som terroristes. Però nosaltres no volem això. No volem posar fronteres, no volem dividir les persones i els pobles, sinó al contrari.