‘Erdogan es menja els fruits del cop d’estat amb molt de gust’

L’intent de cop d’estat a Turquia no va reeixir. De fet, es va ensorrar en poques hores. Tanmateix, va aconseguir una cosa inaudita: unir els quatre partits que integren el parlament turc. L’endemà del cop fallit, totes les formacions polítiques van signar una declaració conjunta en contra de l’alçament militar. ‘Malgrat les nostres diferències polítiques, tots fem costat a la voluntat nacional’, deia el text, que s’acabava així: ‘La determinació al parlament també contribuirà al desenvolupament i assentament de la democràcia a Turquia.’

Deu dies després del cop fallit, aquesta última frase trontolla. El president del país, Recep Tayyip Erdogan, més preocupat pel poder que no pas per la salut de la democràcia, s’ha dedicat a purgar enemics i crítics als estaments públics: exèrcit, sistema educatiu i judicatura. Ja hi ha més de cinquanta mil persones afectades. El president, mentre es fa el país a mida, denuncia que darrere l’alçament hi ha un ex-aliat seu, el clergue Fethullah Gülen (exiliat als EUA des del 1999), i els seus seguidors. De moment, el govern ha declarat l’estat d’emergència durant tres mesos, ha suspès l’aplicació de la Convenció Europea de Drets Humans i ha ampliat el període màxim de detenció sense càrrecs fins a trenta dies. Per si no n’hi hagués prou, sospesa la reintroducció de la pena de mort per ajusticiar els colpistes.

En aquest context, VilaWeb parla amb Faysal Sariyildiz, diputat del Partit Democràtic del Poble (HDP), l’única formació política pro-kurda del parlament turc. El diputat es mostra certament preocupat per la situació actual del país —’el clima [polític] és anti-democràtic’, assegura— i és molt crític amb Erdogan i el govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP): ‘Un govern que arriba al poder a través d’eleccions, però al qual després no li importen els drets ni les demandes democràtiques del poble, no es distingeix gaire de la mentalitat dels colpistes.’ Tanmateix, la conversa no tracta solament del cop fallit. Sariyildiz també reflexiona sobre els kurds i la guerra que l’estat manté amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK ) des del juliol del 2015. Cizre, la seva ciutat natal, va quedar absolutament destruïda durant el setge militar. Centenars de civils hi van ser assassinats.

—Tots els partits polítics del parlament han condemnat el cop d’estat en una declaració conjunta. Fins i tot vosaltres, l’HDP, que sou acusats de ser terroristes i de voler posar fi a l’estat turc.
—Efectivament, els cops fan mal a la democràcia. Però també a l’esperança que nosaltres tenim de fer canvis democràtics a Turquia. Recuperar el poder amb la força de les armes és un robatori de drets del poble que vol escollir l’administració del país amb unes eleccions.

—Però sou crítics amb el govern, no?
—Un govern que arriba al poder per mitjà d’eleccions, però al qual després no li importen els drets ni les demandes democràtiques del poble, no es distingeix gaire de la mentalitat dels colpistes. De fet, l’única diferència és que Erdogan no anava armat com els militars.

—Des d’Europa l’exèrcit turc és vist com el garant de l’estat laic davant una possible islamització del sistema. Els cops d’estat són l’única opció per a canviar les coses?
—El que s’ha de fer urgentment és canviar la constitució actual, la del 1982 imposada pels militars, per una altra de més democràtica, participativa, plural que garanteix i protegeix la igualtat entre els ciutadans. Si això no s’aconsegueix, a Turquia sempre hi haurà cops militars i cops polítics.

—Quina opinió us mereix el cop d’estat frustrat?
—Va ser un conflicte de poder, un conflicte pel control d’estat, entre les forces pro-Erdogan i opositors, que fins abans-d’ahir eren amics d’Erdogan. Quan els mateixos comandants que van bombardar el parlament destrossaven ciutats kurdes, el president deia que eren herois. Ara que li disputen el poder, diu que són traïdors.

—Per què va fracassar?
—El servei d’intel·ligència d’Erdogan va informar amb antelació d’un possible alçament. Això va forçar el naixement prematur de l’intent del cop. A part, els colpistes eren formats per diverses faccions que no estaven d’acord entre elles. S’enganyaven mútuament. Quan Erdogan, els seus generals a l’exèrcit i la policia es van adonar que era un cop d’estat dèbil van aprofitar per fer propaganda i show polític.

—Erdogan va dir que el cop d’estat havia estat ‘un regal de Déu’.
—Ha estat una ocasió per eliminar-los tots [opositors i crítics]. Erdogan, després de l’intent del cop d’estat, ha destituït més de cinquanta mil persones entre funcionaris, soldats, jutges, polítics i opositors. Tots formaven part de les llistes negres d’Erdogan, preparades ja abans de l’alçament. Els depurats no són únicament seguidors i simpatitzants de Fethullah Gülen. Erdogan es menja els fruits del cop d’estat amb molt de gust.

—Quin clima es respira a Turquia?
—Veient tot aquest context, podem dir que  el clima és anti-democràtic

—Dieu que Abdullah Öcalan [dirigent del PKK] ja havia avisat d’un possible cop.
—Öcalan, des de l’illa d’Imrali (on és empresonat), va avisar –mitjançant missatges– alguns diputats de l’HDP, que en van informar Erdogan, que si el procés de pau es trencava, s’activaria el mecanisme d’un cop d’estat. I això faria que Erdogan quedés en una situació similar a la de l’ex-president d’Egipte Mohammed Mursi. A més, Öcalan sempre ha dit que si Turquia no soluciona els problemes amb els kurds no es democratitzarà mai. I si no es democratitza, sempre serà susceptible de tenir nous intents de cops militars.

—El govern pensa a recuperar la pena de mort per ajusticiar els colpistes. Què en penseu?
—L’HDP va totalment contra la pena de mort. Quan Turquia va signar els protocols número 6 i 13 de Conveni Europeu de Drets Humans es va treure la pena de mort del seu sistema judicial. La relació entre la Unió Europea i Turquia és molt fràgil, com un fil de cotó. Si Turquia recupera la pena de mort, les relacions diplomàtiques amb Europa es trencaran.

—Per què en parla tant Erdogan?
—Per mobilitzar els seus seguidors i enfortir sentiments nacionalistes. Per treure’n rèdit polític.

—Si s’aprovés la pena de mort, i tenint en compte que els diputats de l’HDP han perdut la immunitat parlamentària, podrien ser-ne víctimes. Teniu por?
—No ens fa por. Des que vam començar lluitar [pels drets dels kurds], hem estat conscients de tot això.

—Com es va viure el cop d’estat al Kurdistan turc, tenint en compte que els punts més calents van ser Istambul i Ankara?
—Al Kurdistan, la gent sabia que aquest intent de cop era un conflicte dins el sistema per recuperar el poder. Les persones que van sortir al carrer eren principalment de l’AKP o HÜDAPAR (partit islamista d’extrema-dreta). No hi tenim cap problema. Si la gent surt al carrer amb la bandera turca, és una opció seva. Tanmateix, pels kurds l’alçament va ser una lluita entre elefants pel poder i, mentre lluitaven, el poble intentava no ser aixafat per les seves potes. Els kurds i els seus polítics sempre han anat contra els cops militars.

—Quin efecte pot tenir al Kurdistan, l’intent de cop?
—El que han vist i viscut els kurds l’últim any té molt més efecte que no pas un cop d’estat. Des de l’estiu passat, sobretot, es duu a terme un extermini contra el poble kurd, però no tan sols contra seu, si no contra tots els que demanen drets democràtics.

—A què us referiu quan parleu d’extermini?
—Turquia fa una guerra bàrbara amb la intenció de deixar una raça única. Des del juliol del 2015, l’estat ha declarat el toc de queda seixanta-sis vegades en diferents ciutats kurdes com ara Şırnak, Cizire, Idil, Yuksekova, Nusaybin o Sud [centre històric de Diyarbakir]. Durant els tocs de queda 818 persones hi han perdut la vida. Les forces armades han bombardat les ciutats amb tancs i ho han arruïnat tot. El nivell de destrucció és similar al de Síria.

—Com hi ha respost el poble kurd?
—El poble kurd, amb el propòsit de transició al procés polític, ha fet declaracions d’autogovern en diverses ciutats i districtes del Kurdistan turc. Turquia declara els tocs de queda per reprimir el poble que demana el dret de decidir sobre el seu futur.

—La vostra ciutat natal, Cizre, és de les que ha patit més.
—Sens dubte, Cizre és la que ha rebut més per les pressions del govern turc. Tocs de queda, barbaritats militars que ho han arruïnat tot. La ciutat va ser sotmesa a setge durant 79 dies. Cap dels seus 130.000 habitants no va poder sortir-ne. Hi van passar fam i set. Els franctiradors eren a tot arreu. Milers de civils van perdre les cases, que van ser destruïdes per les bombes. En total 259 persones van morir, 204 cadàvers no s’han pogut identificar.

—L’ONU va denunciar que un centenar de persones van ser cremades vives mentre es protegien del setge en soterranis.
—L’exèrcit turc va cremar vius civils que fugien del perill i s’amagaven en soterranis. Alguns eren ferits i no podien defensar-se. Els soldats semblaven inspirats per Hitler, cremant opositors. Els soterranis de Cizre seran recordats com les cambres de gas nazis.

—La guerra és només a territori turc?
—Turquia fa una guerra bruta contra el poble kurd, no solament a Turquia, sinó també a Síria per impedir que el kurds tinguin llibertat i drets. El poble kurd és valorat arreu per la seva lluita contra el terrorisme, però això molesta el govern turc.

—Quina relació teniu amb les Unitats de Protecció Popular (YPG) de Rojava que lluiten contra Estat Islàmic?
—Donem suport a la lluita dels nostres germans sirians en l’àmbit polític. No tenim cap connexió orgànica amb les YPG, però els farem costat sempre en la seva lluita noble.

—Quin paper fan els kurds arran de l’amenaça d’Estat Islàmic?
—Estat Islàmic no té cap ètica política, ni cap valor d’humanitat. Violen les dones, arrasen la història i el patrimoni d’humanitat. La barbàrie d’Estat Islàmic és igual que a l’època medieval, quan passaven la gent per la guillotina i mataven amb mètodes salvatges. El poble kurd és l’única esperança del món per a lluitar contra aquesta barbàrie. Per tant, fem una crida a tots els pobles del món perquè ajudin el poble kurd.

—I Turquia?
—Turquia dóna suport clarament a Estat Islàmic. Tant logísticament com militarment.