ERC té pressa

Esquerra Republicana té pressa per a consolidar la seva hegemonia política dins l’independentisme. Després del cicle electoral de les municipals i les generals, que va guanyar còmodament, només li falta guanyar unes eleccions catalanes i aconseguir la presidència de la Generalitat. Les úniques eleccions que se li han escapat són les europees, que va guanyar Carles Puigdemont, però els republicans consideren que va ser un vot simbòlic que no tindrà traducció en el comportament electoral de l’independentisme. Les enquestes publicades darrerament, tant la del CEO com les dels mitjans privats, avalen aquesta possibilitat de victòria.

L’excusa per a convocar-les seria la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes catalans, prevista a la tardor. Els republicans volen aprofitar l’onada d’indignació que generarà la sentència, que es preveu dura, per omplir les urnes de vots. Les eleccions serien compatibles amb una important mobilització al carrer de manera sostinguda. Tot i que la direcció d’ERC no ha pres una decisió definitiva, dirigents com Joan Tardà ja han presentat aquesta hipòtesi i el vice-president, Pere Aragonès, que era un dels més refractaris a avançar les eleccions, perquè ja prepara el pressupost del 2020, ara ha obert la porta a aquesta possibilitat. Si fa unes setmanes deia que seria un error avançar les eleccions al parlament, avui a Catalunya Ràdio ha dit que ‘no tindria sentit’ renunciar a cap hipòtesi.

El problema és que ERC no té el control del calendari per a prendre aquesta decisió, perquè està pendent d’allò que passi en la política espanyola. Si abans del 23 de setembre no hi ha acord per a investir Pedro Sánchez, hi haurà eleccions espanyoles el 10 de novembre. Això té dues conseqüències. La primera és que no es poden fer eleccions catalanes abans de les espanyoles. I la segona és que un avançament electoral a Espanya podria ajornar la sentència del Suprem per no ‘interferir’ en el procés electoral. Aquesta segona conseqüència, si acaba passant, demostraria novament la promiscuïtat entre poder polític i judicial a l’estat espanyol, però sembla que a ningú l’escandalitzi que es pugui jugar amb un fet tan greu en funció del calendari electoral.

Per això Oriol Junqueras ha tornat a oferir el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez si hi ha un acord amb Podem. ERC no vol noves eleccions espanyoles perquè això ajornaria unes possibles eleccions catalanes fins al març 2020, com a molt d’hora. Aquesta hipòtesi beneficiaria Junts per Catalunya, perquè guanyaria temps per a fer la refundació que té pendent i que ara per ara és incapaç de fer. El president de la Generalitat, Quim Torra, que és qui té la facultat de convocar eleccions, ja ha dit que la sortida a la sentència no poden ser uns comicis al parlament. En això coincideix amb Carles Puigdemont i Artur Mas, que tampoc veuen necessària la convocatòria electoral per motius partidistes. Tot i que convocar eleccions és una competència exclusiva del president de la Generalitat, Tardà va exigir públicament al president Torra que consultés els seus socis abans de prendre la decisió.

Actualment, Tardà no forma part de la cúpula d’ERC, però manté bona comunicació amb Junqueras i un fort ascendent sobre l’entorn del president del partit, que el promou com a candidat. La proposta que Tardà fos el pròxim candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat la va fer Gabriel Rufián, cosa que va sorprendre l’entorn de Pere Aragonès i del president del parlament, Roger Torrent, que són els altres dos candidats oficiosos quan Junqueras sigui inhabilitat. Sigui qui en sigui el candidat, les enquestes favorables i les discrepàncies creixents amb Junts per Catalunya fan que els partidaris de fer eleccions a la tardor creixin al si de la direcció d’ERC. Si finalment hi ha investidura de Pedro Sánchez i no hi ha eleccions espanyoles, la pressió augmentarà i caldrà veure si Quim Torra l’aguantarà. I més, si no hi ha una resposta a la sentència consensuada, que ara com ara no hi és pas.

Tots els departaments del Consell tindran presència a Brussel·les. La Generalitat vol incrementar la presència valenciana a Brussel·les per a tenir més participació en la presa de decisions a la Unió Europea i obtenir més quantitat de fons europeus. Per això, facilitarà que tots els departaments del govern tinguin funcionaris a l’oficina de Brussel·les. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha participat en la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i Relacions amb la Unió Europea, que ha tractat sobre la relació d’una autonomia ‘profundament europeista’ i sobre un programa de viatges institucionals del govern a altres països, que inclou Mèxic, el Marroc i la regió xinesa de Sichuan. Puig ha dit que volien ser més presents en la presa de decisions de la Unió Europea i que cada departament de la Generalitat participés directament en l’Oficina de la Generalitat a Brussel·les amb personal funcionari perquè tots els programes tinguin la millor implantació possible. Pel que fa a la política relacionada amb la Unió Europea, la Generalitat ha alertat tots els seus departaments de la possibilitat d’un Brexit dur i ha dit que calia actualitzar el pla de contingència aprovat fa uns mesos.

Marzà assumirà el personal no docent que treballa als centres escolars. La Conselleria d’Educació assumirà el personal no docent que treballa als centres escolars i que fins ara depenia de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública. L’objectiu és fer-se càrrec d’aquests educadors, que acompanyen l’alumnat amb necessitats educatives específiques, per agilitzar totes les qüestions referents a la seva organització i reforçar l’educació inclusiva. Ho ha explicat el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, en una entrevista a Europa Press en què ha recordat que el traspàs del personal educador al seu departament era una reivindicació de tota la comunitat educativa. Marzà ha definit l’educació inclusiva com una de les potes fonamentals de l’acció que vol desenvolupar la conselleria durant aquesta nova legislatura. De fet, hi ha una direcció general destinada a ocupar-se íntegrament d’aquesta matèria. Marzà ha explicat que se n’havia fet el marc teòric, amb l’aprovació del decret d’educació inclusiva, però que ara calia desenvolupar-lo i el primer pas era la integració del personal no docent, unes 1.500 persones, de manera que, a més de pagar el salari, com ja es feia, a partir d’ara la conselleria serà l’encarregada de la gestió d’aquests professionals, la qual cosa facilitarà qüestions com les substitucions. A més, ha destacat la rellevància dels educadors que acompanyen els alumnes en situació de més dependència i ha dit que aquesta seria una manera que s’integressin ‘en el dia a dia d’una manera més directa’ i formessin ‘part de l’equip dels centres des de l’inici’.

Unides Podem demana el traspàs de les competències de gestió del litoral a les Illes. La diputada d’Unides Podem al congrés espanyol, Antònia Jover, ha registrat una pregunta dirigida al govern espanyol sobre el traspàs de competències de gestió del litoral de la demarcació de costes a les Illes. Jover ha demanat quins serveis i funcions seran objectes de traspàs i en quins terminis. Ha recordat que la llei de costes de 1988 va ser redactada pel PSOE: ‘Enfront de la degradació del litoral espanyol en general i de les Balears en particular, es podria pensar que els governs posteriors han desvirtuat la llei, possiblement per interessos econòmics aliens a la població espanyola’, ha dit. En referència a l’amenaça dels ecosistemes per la urbanització massiva, i el ràpid avenç del canvi climàtic, Jover també ha recordat que la llei orgànica de reforma de l’estatut, recull que correspon a les Illes la funció executiva en ‘la gestió del domini públic marítim-terrestre, respectant el règim general del domini públic’.

Denuncien el tancament de la línia de tren entre Perpinyà i Vilafranca. L’associació Train en Têt denuncia la paralització de la línia de ferrocarril de Perpinyà a Vilafranca de Conflent des de l’accident de Millars, el 14 de desembre de 2017. L’entitat sospita que l’estat francès vol tancar aquest eix no rendible amb l’excusa de l’accident. El 5 d’agost farà 600 dies que la línia està tancada. Des de l’accident, que va costar la vida de sis estudiants de secundària, la circulació del tren s’ha suspès en aquest eix deficitari, que connecta les comarques de Rosselló i el Conflent. Aquesta interrupció ‘completament inèdita a l’estat francès i probablement a Europa’ és una ‘peculiaritat’, denuncia l’associació. ‘Com podem creure seriosament que divuit mesos després no s’hagin registrat els elements materials necessaris per a la investigació?’, insisteix Train en Têt.

Andorra promou una llei per a fomentar la transparència a l’administració. Els grups parlamentaris Demòcrata, Liberal i Ciutadans Compromesos treballen en una proposició de llei de transparència i accés a la informació per a regular la transparència a les administracions i facilitar l’accés a la informació per part dels ciutadans. Les conselleres generals Maria Martisella (GPD) i Eva López (GPL) n’han presentat l’esborrany. La llei tindrà quatre blocs: la publicitat activa de les administracions, el dret ciutadà a accedir a la informació pública, la informació reservada d’estat i la declaració del patrimoni. El text estableix que els ciutadans podran demanar a les administracions públiques la informació de la qual disposen i, en cas que s’hi neguin, la llei permetrà de recórrer a la justícia per garantir un criteri independent en la resolució final. La informació inclou qüestions com la remuneració dels alts càrrecs, càrrecs directius i de lliure designació, comptes anuals i la relació de les seves competències i funcions. L’esborrany també estableix que tots els càrrecs públics tindran l’obligació de presentar una declaració de béns davant de notari quan accedeixin al càrrec. La declaració patrimonial no serà pública, però es proposa com un instrument per a evitar irregularitats en l’exercici públic.

LA XIFRA
7.401 euros per metre quadrat és el preu que s’ha de pagar a Formentera per a comprar un habitatge. S’ha convertit en el lloc més car del país. Entre els cinc municipis més cars se situen altres zones de les Illes com Deià (5.342 euros/m²), Eivissa (5.318 euros/m²), Sant Joan de Labritja (5.267 euros/m²) i Sant Josep de Sa Talaia (5.106 euros/m²).

TAL DIA COM AVUI
El 29 de juliol de 1356, va néixer a Perpinyà el monarca Martí l’Humà. Ostentà els títols de rei d’Aragó, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega. També fou comte de Barcelona, de Rosselló, de la Cerdanya i d’Empúries.