ERC afermarà la defensa de la taula de diàleg en una conferència nacional plàcida

ERC sedimenta la seva defensa estratègica de la taula de diàleg per a negociar una sortida del conflicte polític, sense fissures. El partit acabarà de debatre aquest cap de setmana el seu full de ruta per als dos anys vinents. La direcció entoma les votacions finals de la ponència coordinada pel vice-secretari general de Prospectiva i Agenda 2030 del partit, Raül Romeva, amb la confiança que no s’hi introduiran variacions de fons. La proposta inicial ­–en què s’ha negociat la introducció d’esmenes sobretot sectorials– sosté que “la millor confrontació democràtica és la taula de negociació”, com també la capacitat per a “revitalitzar” el moviment independentista i els acords per a l’autodeterminació i l’amnistia.

ERC no preveu, per tant, moure’s ni un mil·límetre dels postulats que ha defensat aquests últims anys i que ja va recollir en termes molt similars en el darrer congrés del partit, el desembre del 2019. Llavors es va reafirmar en la construcció de “majories àmplies” per a avançar cap a la independència i prioritzava la consecució d’un referèndum acordat, en la consumació del tomb estratègic posterior a l’octubre del 2017. Com aleshores, el partit no descarta la via unilateral, però no l’esmenta explícitament. “No renunciem ni renunciarem a cap instrument democràtic que ens permeti decidir el nostre futur col·lectiu per arribar a la república catalana”, diu ara el text elaborat per la direcció, que al mateix temps constata que s’han de construir “alternatives democràtiques” per a encarar un futur embat. Esmenta, concretament, accions de “desobediència política i social” i de “desbordament democràtic” per a fer possible l’autodeterminació. El text també diu que la unitat de l’independentisme és la força de la part catalana en la negociació i de la seva capacitat de mobilització.

La conferència nacional debatrà igualment la ponència alternativa del Col·lectiu Primer d’Octubre, que defensa la materialització del mandat del referèndum de l’1-O i donar “sentit d’estat” al Consell per la República. El text hi arriba provinent de la territorial de Catalunya Nord, on el partit no va arribar a convocar l’assemblea en què se sotmeten a consideració les esmenes, i no es preveu que tingui prou suport per a reeixir. De fet, ha estat refusat en la resta d’assemblees on s’ha presentat, amb un suport que ha oscil·lat entre el 4,8% i el 14% dels assistents, segons fonts del partit. En el darrer congrés, el col·lectiu ja va presentar una esmena sobre la via unilateral que va ser refusada per una àmplia majoria, i és l’únic grup de militants que actua amb vocació de sector crític. La cúpula d’Esquerra continua vivint, així, una època plàcida internament, a anys llum de la mala convivència entre famílies que va fer trontollar el partit fa més d’una dècada, i que ara està apuntalada, a més, pel lideratge del partit al govern de la Generalitat. ERC viu aquesta realitat com una confirmació que la vella opció política i estratègica d’Oriol Junqueras ha portat el partit a recuperar espais institucionals perduts de feia més de quaranta anys, com la presidència de l’executiu català, o a consolidar el lideratge al congrés espanyol o a les eleccions municipals, i no preveu cap gir de volant, sinó més aviat al revés.

A més, la divisió de l’independentisme, que no permet que el moviment avanci unitàriament, tampoc no esperona el partit a proposar-se plans alternatius al diàleg amb el govern espanyol, que ha aconseguit de posar en pràctica gràcies al seu paper clau al congrés, malgrat l’oposició de JxCat i la CUP. “La unitat estratègica és clau, determinant. Però aquesta unitat s’ha de fonamentar en el respecte cap als companys i companyes de viatge”, diu el text. ERC també va veure la pèrdua de l’escó del diputat de la CUP Pau Juvillà com una ratificació pràctica dels seus postulats.

Potser és una metàfora dels signes dels temps, de la placidesa d’aquesta conferència nacional, o de l’evidència que el pes informatiu de la jornada serà en una altra banda: Aragonès no serà diumenge a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat perquè assistirà a la conferència de presidents autonòmics de La Palma, per a afrontar conjuntament la crisi per la guerra d’Ucraïna. Sí que anirà a la conferència nacional, en canvi, demà. Amb el pacte d’investidura amb la CUP aparcat després de la decisió dels anticapitalistes de no garantir l’aprovació del pressupost, ERC entoma una legislatura sense obligacions polítiques fixades més enllà de la pressió i les servituds que marquin els interessos electorals de les municipals de l’any vinent i del canvi d’etapa que significaran les pròximes eleccions espanyoles, que Pedro Sánchez va assegurar que no avançaria per treure rèdit de la crisi interna al PP. Un horitzó a mitjà termini que també resta condicionat per la convivència amb JxCat a l’executiu, sempre complicada.

La ponència insisteix en la voluntat d’ERC de retornar a les institucions autonòmiques el prestigi perdut. “Fent bandera del bon govern”, diu. I fent evident la utilitat del parlament per a millorar les condicions de vida de la gent i la protecció de drets. Diuen que la millor manera d’arribar a la república és posar en pràctica “polítiques netament republicanes” i demostrant-ne la utilitat. “No és tant que hi hagi un camí cap a la república com que, sobretot, la república és el camí”, afegeixen. ERC també refusa posar “límits i cotilles” amb fulls de ruta independentistes que tinguin dates concretes, vista l’experiència del passat. “Ens debilita i ens limita el marge de maniobra”, sosté la direcció, que no vol parlar de quan arribarà la república, sinó de quines són les condicions que calen per arribar-hi.