20.11.2019 - 20:30
|
Actualització: 20.11.2019 - 21:41
TEMA DEL DIA
Bases. Un ex-secretari d’Organització d’ERC, avui fora de la política i dedicat a l’activitat privada, explicava que quan la direcció volia refusar un acord el sotmetia a consulta de les bases, que sempre votaven no. I si volia aprovar-lo convocava un consell nacional, on tot són càrrecs territorials de confiança o assalariats del partit a les institucions. La darrera vegada que ERC va consultar les bases va ser l’any 2006, amb motiu del referèndum de l’estatut, i la militància va optar pel vot en contra, malgrat que part de la direcció demanava l’abstenció. Aquella consulta va acabar amb l’expulsió d’Esquerra del primer tripartit de Pasqual Maragall i la convocatòria d’eleccions avançades. La direcció d’ERC ha decidit de tornar a consultar les bases per si ha de facilitar la investidura de Pedro Sánchez, una decisió que confirma el tomb del partit pel que fa a la seva estratègia a Madrid. Per a l’abstenció d’ERC del mes de juliol no n’hi va haver cap, de consulta a les bases.
La pregunta que proposa la direcció és una invitació a rebutjar l’acord si Sánchez no fa cap pas prèviament; la consulta es farà dilluns que ve, sense deixar pràcticament marge al dirigent del PSOE per a negociar. La pregunta és: ‘Esteu d’acord a refusar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per a abordar el conflicte polític amb l’estat a través d’una taula de negociació?’ La direcció, ara per ara, ha evitat de prendre-hi posició, deixant llibertat de vot. No costa gaire d’endevinar que el resultat serà afirmatiu si no hi ha cap sorpresa d’aquí a dilluns. Sánchez no tan sols refusa una taula de negociació bilateral, sinó que es nega a reconèixer el caràcter polític del conflicte català, que qualifica de problema de convivència. Si les negociacions amb Pedro Sánchez anessin com una seda i hagués fet una oferta generosa a ERC, no hi hauria cap consulta a les bases. Tanmateix, la consulta no és vinculant i la posició final del partit la fixarà un consell nacional que encara no té data.
Aquest canvi d’estratègia arriba després d’haver pres el control de la negociació el vice-president Pere Aragonès, juntament amb la vice-secretària general Marta Vilalta, en detriment del portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, partidari de l’abstenció. Rufián no ha participat en una reunió amb Junts per Catalunya per a parlar de la investidura de Sánchez que s’ha fet avui al parlament. La reunió ha estat encapçalada per Marta Vilalta per ERC i Laura Borràs per Junts per Catalunya. En sortint, totes dues formacions han ratificat el rebuig a la investidura. La retallada del paper de Rufián en les negociacions ja es va palesar després de la reunió de la setmana passada amb Ariadna Lastra del PSOE, quan els republicans es van limitar a emetre un comunicat signat per Rufián i Vilalta i van evitar de fer declaracions.
L’enduriment de l’estratègia d’ERC no és deguda tan sols a l’immobilisme de Sánchez, sinó també al fet que molt probablement l’any que ve hi haurà eleccions autonòmiques al Principat i Pere Aragonès en serà el candidat. Després de perdre 150.000 vots i dos diputats el 10 de novembre respecte del 28 d’abril, els republicans atribueixen el desgast a la manca d’explicació del perquè de la seva abstenció al juliol, que va semblar que era en canvi de res. Tot i guanyar les eleccions i millorar posicions al cinturó de Barcelona, han perdut vots a comarques on l’independentisme és majoritari, que han anat a parar a la CUP o a Junts per Catalunya. Una fuita que volen tapar abans de les eleccions catalanes, reforçant el discurs independentista, que no seria creïble si permetessin la investidura de Sánchez sense contrapartides clares i visibles. A diferència del juliol, ara la prioritat d’ERC no és la investidura de Sánchez sinó guanyar les eleccions catalanes del 2020.
MÉS QÜESTIONS
Els aranzels de Trump perjudiquen l’economia valenciana. Els aranzels imposats pels Estats Units als cítrics han impedit que comencés la campanya d’exportació de taronja del port de Castelló a aquell país. El president de l’Autoritat Portuària, Francisco Toledo, ha dit que s’havia suspès tota la campanya d’exportació de taronja. Després de reunir-se amb el conseller de Política Territorial, Arcadi España, al port de Castelló, Toledo ha dit: ‘Lamentablement, el port de Castelló era el principal port d’exportació de taronja als Estats Units. Hi tenim un frigorífic magnífic amb la funció d’acomodar la temperatura de la taronja perquè es puga fer el protocol d’exportació.’ Ha destacat que, arran del problema dels aranzels, s’ha suspès tota la campanya d’exportació de taronja i espera que es pugui reprendre: ‘És una cosa que ve de molts anys, molt assentada’, ha dit. L’administració de Donald Trump ha modificat la política aranzelària com a resposta als ajuts de la Unió Europea a l’empresa aeronàutica Airbus, que, segons l’executiu de Trump, perjudica l’americana Boeing i que han estat declarats il·legals. Aquest conflicte de competència va esclatar l’any 2004 i el mes passat va fer un pas més, quan l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va permetre al govern del president Donald Trump d’imposar aranzels per valor d’uns 7.500 milions de dòlars –uns 6.800 milions d’euros– a uns certs productes europeus.
La fiscalia conclou que el batlle d’Oriola va delinquir per haver cobrat sense anar a treballar. La fiscalia d’Alacant entén que el batlle d’Oriola (Baix Segura), Emilio Bascuñana (del PP), va cometre un delicte d’apropiació indeguda perquè va cobrar durant sis anys com a assessor de la direcció territorial de Sanitat sense anar a treballar. La fiscalia ha arribat a aquesta conclusió després d’avaluar la informació del cas, que inclou la investigació interna de la conselleria i un interrogatori a Bascuñana. El ministeri públic ha remès l’informe a la fiscalia d’Oriola perquè decideixi sobre la continuïtat del procediment. El cas es remunta al període 2008-2014. Segons que sembla, Bascuñana va rebre 55.000 euros bruts cada any per unes funcions que, presumptament, no va exercir.
Els nacionalistes refusen que el govern balear suspengui la prohibició dels vehicles dièsel. Més per Menorca i Més per Mallorca han criticat la suspensió de la prohibició del combustible dièsel a partir de l’any 2025 a les Balears que ha anunciat el govern per les amenaces de l’executiu espanyol de dur la norma al Tribunal Constitucional. La decisió s’havia pres arran d’un compromís amb el govern espanyol de desenvolupar una llei estatal que permetrà de complir l’objectiu de l’administració balear. El diputat de Més per Mallorca, Josep Ferrà, ha explicat que el compromís adquirit amb el govern espanyol en funcions no garanteix l’aprovació d’aquesta llei abans del 2025 i que, actualment, tampoc no tenen majoria parlamentària. Segons ell, el govern balear s’ha precipitat. El portaveu del grup de Més per Menorca, Josep Castells, també s’ha manifestat contrari a aquesta mesura del govern. La formació està ‘alarmada’ –ha dit– i intentarà capgirar la decisió. Finalment, la portaveu del PSIB, Silvia Cano, ha dit que el govern espanyol s’ha compromès a desenvolupar una llei estatal de canvi climàtic que, segons ella, comparteix l’objectiu del govern quant a la prohibició del dièsel el 2025. I ha afegit que l’executiu de les Illes ha optat per aquesta suspensió amb l’objectiu d’evitar tràmits burocràtics que podrien sorgir d’una possible ‘invasió de competències’.
La circulació de trens entre Perpinyà i Montpeller es reprendrà dilluns. Les obres de rehabilitació de les vies entre Besiers i Agde, al departament de l’Erau, ja s’han acabat i la circulació dels trens entre Perpinyà i Montpeller es podrà reprendre dilluns, dia 25. Les vies es van malmetre pels aiguats del 23 d’octubre. La SNCF va anunciar que la línia es reobriria totalment el 2 de desembre. Finalment s’ha avançat gràcies a la mobilització dels treballadors i a la bona feina de les empreses, segons la SNCF. Per tant, dilluns tornaran a circular els trens entre Perpinyà i Montpeller, amb una limitació de la velocitat a l’indret on s’han fet les obres.
LA XIFRA
2.800 sol·licituds de regularització d’apartaments turístics ha rebut el govern andorrà, segons la patronal del sector. El govern havia imposat 72.000 euros en multes a allotjaments irregulars.
TAL DIA COM AVUI
El 20 de novembre de 1945 començaven els judicis de Nuremberg contra vint-i-quatre alts càrrecs del Tercer Reich acusats, entre més delictes, de crims contra la humanitat. Dotze foren condemnats a mort i penjats. Però molts jerarques nazis s’escaparen i visqueren una jubilació daurada a l’Amèrica Llatina i també a l’Espanya de Franco.
