ERC mira de reüll Puigdemont un any després de la sortida de Junts del govern

Tot va esclatar fa un any en el debat de política general al Parlament de Catalunya: el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va reclamar a Pere Aragonès que concretés com compliria l’acord de govern o se sotmetés a una qüestió de confiança. El president de la Generalitat va respondre l’endemà destituint Jordi Puigneró, aleshores número dos del govern i el màxim representant que hi tenia Junts. Els dies successius, el govern es va trencar del tot, amb decisió final dels militants de Junts de sortir-ne, malgrat les divisions internes de la direcció. Aragonès va formar un govern monocolor, i va intentar ampliar-ne la influència política amb la incorporació de consellers com ara Joaquim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart. ERC arribava al cim en cotes de poder i es declarava disposada a mantenir-se al govern, malgrat la minoria absolutíssima de 33 diputats amb què se sustentava a l’hemicicle. Entrava en una situació d’inestabilitat difícil de mantenir a mitjà i curt termini, però que Aragonès ha anat trampejant davant dos fets evidents. El primer, que no hi ha cap majoria alternativa practicable al parlament. El segon, que la governabilitat catalana es manté subjecta a les necessitats de suport de Pedro Sánchez al congrés espanyol.

De manera que, com ho van fer la setmana passada en el debat de política general, el PSC, els comuns i Junts poden sumar els seus vots per a castigar l’executiu fent que la cambra en constati la debilitat o tombant un nombre molt elevat de les seves propostes. Però difícilment aniran més enllà. No s’entenen per a articular una moció de censura, que requereix la presentació d’un candidat. I com que Aragonès sempre ha refusat de sotmetre’s a una qüestió de confiança, tot depèn, per tant, d’ell: el botó de la convocatòria electoral només el té el president de la Generalitat i ha declarat insistentment que vol acabar la legislatura. Amb quin suport? És aquí on el futur de Sánchez torna a ser decisiu per a la política catalana.

El calendari obliga el govern d’Aragonès a presentar aviat el projecte de pressupost per a l’any vinent. Però no és cap secret que els seus socis potencials dependran de com es resolgui la investidura espanyola. Sánchez torna a necessitar ara ERC, amb la complexitat afegida que els vots de Junts també són decisius al congrés. I mentre duren les negociacions, amb la data límit del 27 de novembre a l’horitzó per a la repetició electoral, el PSC fa equilibris complexos al parlament. Salvador Illa intenta d’exercir de cap de l’oposició i projectar la possibilitat d’un govern alternatiu al mateix temps que obre la mà a Aragonès per arribar acords. De fet, és el més ben situat per a tornar a facilitar-li l’aprovació dels comptes, per segon any consecutiu, al costat dels comuns. Tant el PSC com En Comú Podem marquen perfil en vista de la incertesa del futur, però tampoc no s’han tancat a pactar. L’una cosa depèn de l’altra: del futur de Sánchez i del govern de coalició entre el PSOE i Sumar dependrà que els socialistes i els comuns puguin tornar a negociar el pressupost amb el govern. Si Sánchez pot governar amb uns mínims d’estabilitat, Aragonès també ho podrà fer.

D’aquesta situació en treuen els arguments per a enorgullir-se de la seva estratègia negociadora amb els socialistes espanyols. Una opció desinhibida d’ençà de la darrera campanya de les eleccions espanyoles, on van començar a reivindicar els indults. ERC creu ara avalada la seva opció estratègica: ha interpretat l’intent de Carles Puigdemont de rendibilitzar amb contrapartides els seus vots amb la possible investidura de Sánchez com un reconeixement indirecte de la seva via per al diàleg, concretada en la taula entre els dos governs, malgrat les dificultats que ha tingut per reunir-se. Sosté que sense els indults o la reforma del codi penal no es podria parlar ara de la possibilitat d’una amnistia i que la seva proposta d’acord de la claredat encaixa en el marc d’un PSOE que necessitarà suport durant tota la legislatura espanyola. Per això Aragonès va demanar a Sánchez que concretés el compromís de fixar les condicions d’un referèndum en la legislatura que vindrà i va pactar amb ERC una resolució que ho incloïa, sense cap referència temporal en aquest cas. I és que Esquerra i Junts han entrat en una espiral per a reivindicar-se com el negociador més hàbil davant el PSOE. Esquerra, sense anar més lluny, ha afirmat d’ençà de l’agost que l’amnistia formava part dels acords de la mesa del congrés. I per això la considera cosa feta, malgrat les veus que alerten que no. Junts, mentrestant, s’ha situat definitivament a l’oposició.

El trencament del govern i l’absència d’una entesa global per a enllestir pactes generalitzats després de les municipals han allunyat definitivament els antics socis. Ni l’un ni l’altre no preveuen un pacte immediat: es descarta, és clar, la tornada de Junts al govern però també sembla difícil que puguin arribar a cap pacte pressupostari. A Junts també li convé que ERC depengui dels socialistes perquè se’n ressenti electoralment.

Les urnes semblen indicar-ho. ERC és el partit que més ha patit en el cicle electoral general a la baixa dels partits independentistes, amb un abstencionisme decisiu. Però també els pot haver afectat la gestió del govern o l’opció negociadora a Madrid. El partit d’Oriol Junqueras va perdre més de 300.000 vots en les municipals (i batllies clau com les de Tarragona, Lleida o Sant Cugat del Vallès) i 400.000 vots i sis diputats en les espanyoles. Però la direcció va encarrilar el debat intern. Al juny, Aragonès va remodelar el govern amb noms de confiança del partit per a entomar la segona part de la legislatura. Un dels que en va sortir va ser l’aleshores conseller d’Educació Josep Gonzàlez-Cambray, després de nombroses polèmiques i vagues.

Mentrestant, la quotidianitat de l’executiu és molt més plàcida amb un govern monocolor que no ho era al començament de la legislatura. Segons fonts de l’executiu, els departaments van més coordinats. I no han de negociar l’aplicació de mesures que permetin de marcar perfil ideològic a ERC: de la promesa de construir 10.000 habitatges de lloguer social al val escolar a secundària, passant per la gratuïtat dels productes menstruals a les farmàcies. Una altra cosa és si n’hi haurà prou per a esmorteir la tendència electoral a la baixa.