ERC defensa la taula de diàleg com a millor “confrontació democràtica” amb l’estat espanyol

ERC circumscriu la confrontació democràtica en què creu que s’hauria de centrar l’independentisme en la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol, i d’aquesta manera, consagra l’opció per la via negociada en la ponència que les bases del partit debatran a partir d’ara i fins a la conferència nacional, prevista el 12 i 13 de març. “La millor confrontació democràtica és la taula de negociació, acompanyada de la capacitat de continuar revitalitzant el moviment social, ampli i transversal, a favor de la independència i d’enfortir els grans consensos de país com són l’autodeterminació i l’amnistia”, diu el text.

La ponència, que ha coordinat el vice-secretari general de Prospectiva i Agenda 2030 del partit, Raül Romeva, tampoc no renuncia a “cap instrument democràtic” que permeti d’arribar a la independència, i esmenta des d’“accions de desobediència política i social” fins a accions de “desbordament democràtic per a fer possible el dret a l’autodeterminació”. És un redactat que es manté en la línia del darrer programa electoral i de la ponència aprovada en el darrer congrés del partit, el desembre del 2019, quan ERC es va reafirmar en la construcció de “majories àmplies” per a avançar cap a la independència i va prioritzar la consecució d’un referèndum acordat. Com ara, llavors també va deixar oberta la via unilateral sense esmentar-la explícitament, admetent “qualsevol camí democràtic i pacífic” per a assolir la independència, encara que no en sigui la prioritat estratègica.

El partit, per tant, no vol fer cap gir de volant estratègic. Només pretén d’actualitzar els postulats que l’han acompanyat aquests darrers anys. Amb aquest propòsit, considera que l’anomenada “taula de negociació” ha d’anar acompanyada de la mobilització al carrer, tant per a reforçar les converses bilaterals com per a anar construint les esmentades alternatives democràtiques a la taula. No entra, doncs, en la definició d’un pla B al possible fracàs de la taula, i es limita a apuntar que cal construir “alternatives democràtiques per a afrontar l’embat democràtic” tant per a reforçar la negociació com per a “estar preparats” per si no permet d’entrar “en vies de resolució” del conflicte. En aquest sentit, la comissió redactora de la ponència tampoc no fixa cap data per a l’avaluació de la vigència de la taula.

Darrere d’això, hi ha el convenciment de la direcció que un dels aprenentatges de la tardor del 2017 és la necessitat de no fixar terminis per a assolir els objectius polítics i posar el focus sobre les condicions necessàries. “Posar-nos límits i cotilles en forma de dates fixades o fulls de ruta inamovibles ens debilita i ens limita el marge de maniobra”, diu, respecte a l’objectiu de la independència. El text sí que recull que l’èxit de la taula dependrà, per la part catalana, de la unitat entre partits i institucions, de la “mobilització cívica persistent” i de la força electoral de l’independentisme. Al govern espanyol li demana “responsabilitat històrica” i “esperit democràtic”. Nega, de fet, que hi hagi cap impediment jurídic per a fer un referèndum i assenyala que tot depèn de com s’interpreti el marc jurídic i la constitució espanyola.

ERC també defensa que la resolució dels contenciosos a la justícia europea i internacional faran evident que l’estat espanyol només ha ofert la repressió a l’independentisme i diu que caldrà aprofitar políticament el moment, tot i que no concreta com. Quan arribi la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans, “serà quan nosaltres podrem aprofitar aquesta finestra d’oportunitat a favor de la nostra causa”, diu. La direcció del partit es mostra confiada que, en aquest moment, hauran sabut bastir “complicitats i majories” en tots els àmbits i territoris i estaran “en molt més bones condicions que en altres ocasions”. Una acció política que, sigui com sigui, requerirà una unitat estratègica que creuen que és “determinant” però que al mateix temps s’ha de “fomentar en el respecte cap als companys de viatge”. En aquest àmbit, ERC remarca que no poden acceptar que es concebi l’independentisme català com un “moviment nacionalista clàssic basat en la identitat ètnica o cultural”.

La ponència considera, a més, que el nucli del conflicte polític es deu a la “incapacitat de l’estat de donar una resposta positiva” a la demanda de l’exercici del dret d’autodeterminació i valora que s’hagi obert la possibilitat d’obrir una “negociació sobre la resolució del conflicte polític” amb el govern espanyol. “Creiem que el camí a la república catalana és irreversible”, ha dit Romeva, qui ha insistit en la necessitat de construir consensos per a aconseguir el referèndum i l’amnistia. Altres aprenentatges del 2017, segons ERC, són que l’independentisme ha de ser un referent a l’hora de governar per a sumar suports i ha de treballar per millorar les complicitats internacionals.