El candidat del PSC, Salvador Illa, esdevindrà si no hi ha cap canvi radical, el 133è president de la Generalitat de Catalunya, amb el suport d’ERC i els Comuns. El primer president després del 1714, el 122è, va ser Francesc Macià, arran de la restitució de l’autogovern amb la proclamació de la República del 14 d’abril de 1931. ERC, que s’havia format solament un mes abans, va esdevenir el partit majoritari al Principat i va arribar a assolir cent mil militants durant la República; i d’ençà d’aleshores ha estat un actor essencial de la política catalana.

De fet, fins avui, tots els presidents que hi ha hagut de la Generalitat de Catalunya o bé són d’ERC o bé han tingut el seu suport en alguna investidura.

El president Macià, d’ERC, es va morir per Nadal del 1933, i va ser substituït per Lluís Companys, que va mantenir el càrrec de màxima autoritat catalana fins que fou afusellat, el 15 d’octubre de 1940. El president següent va ser Josep Irla (1940-1954), l’únic que va passar tot el mandat a l’exili; i Josep Tarradellas (1954-1988) va tornar de l’exili com a president. Amb això va mantenir ininterrompudament la legitimitat de la institució durant el franquisme i va poder traspassar el poder al president sorgit de les eleccions del 1980. Tots els presidents fins llavors, havien estat d’ERC.

Les investidures

En les primeres eleccions catalanes després del franquisme, el 1980, el partit més votat va ser CiU, amb Jordi Pujol al capdavant, però amb 43 escons, lluny de la majoria necessària. En la primera sessió d’investidura, Pujol va aplegar solament el suport del seu partit, però en la segona volta va obtenir també del dels 18 diputats de Centristes de Catalunya i els 14 d’ERC. En aquella primera legislatura, el secretari general del partit, Heribert Barrera, va ser elegit president del parlament.

En les eleccions següents (1984), tot i aconseguir ja la majoria absoluta, amb 72 escons, va tenir el suport dels 4 parlamentaris d’ERC i també 11 d’Aliança Popular. En, total 87 vots a favor, el màxim assolit en una investidura. De fet, ERC va entrar al govern amb Joan Hortalà com a conseller d’Indústria i Energia. En les dues eleccions següents, Pujol va mantenir la majoria absoluta, però, malgrat això, el 1988 aconseguí l’abstenció d’Aliança Popular i Centre Democràtic i Social, i el 1992 la del PP.

El 1995, després de tres majories absolutes, Pujol va obtenir 60 diputats, i va renovar la presidència amb l’abstenció d’ERC, el PP i el PSC. El 1999, en la seva darrera legislatura, Pujol va tornar a governar gràcies al PP i a l’abstenció dels 12 diputats d’ERC.

Després de les eleccions del 2003, les primeres sense Pujol, hi va haver el pacte del Tinell, en l’anomenat primer tripartit d’esquerres, amb el socialista Pasqual Maragall a la presidència. En aquella investidura, Maragall va aconseguir el suport dels 42 diputats del seu partit, els 23 d’ERC i els 9 d’ICV-EUiA, és a dir, dels partits que van formar la coalició de govern.

Després de les eleccions del 2006, es va repetir el tripartit, ara amb el socialista José Montilla de president. Novament es va assolir la majoria en la primera sessió d’investidura, amb el vot de 37 parlamentaris del PSC, els 21 d’ERC i els 12 d’ICV-EUiA.

L’any 2010, acabada la darrera legislatura completa de quatre anys que hi ha hagut al Principat, va ser investit Artur Mas (CiU) després d’haver aconseguit 62 escons, 6 menys que la majoria absoluta. En el primer ple d’investidura no va tenir prou vots, però en el segon va aconseguir la majoria simple necessària gràcies a l’abstenció del PSC, aleshores encapçalat per Joaquim Nadal.

Solament dos anys més tard, arran del fracàs del pacte fiscal i amb la promesa d’una consulta sobre el futur de Catalunya, Mas, que havia baixat fins a 50 diputats, fou elegit president amb el suport d’ERC, encapçalada per Oriol Junqueras, que va obtenir 21 diputats.

La legislatura es va acabar amb la convocatòria de les eleccions dites plebiscitàries del 2015, amb la formació de la coalició Junts pel Sí, impulsada per CDC –ja separada d’Unió–, ERC, Demòcrates de Catalunya i Moviment d’Esquerres. La candidatura va arribar a sis diputats de la majoria absoluta, fet que va fer imprescindible el suport de la CUP. Això va exigir el pas al costat de Mas i el 10 de gener de 2016 Carles Puigdemont fou investit com a 130è president.

L’aplicació de l’article 155 per les autoritats espanyoles després del referèndum del Primer d’Octubre i la declaració d’independència van comportar l’exili i l’empresonament del govern, juntament amb la convocatòria d’eleccions. Després de ser suspesa la sessió d’investidura de Puigdemont, el 30 de gener de 2018, i de no permetre el magistrat Pablo Llarena que Jordi Sànchez sortís de la presó per presentar-se a la investidura, hi va haver un debat d’investidura amb Jordi Turull, que va rebre el suport de Junts i ERC, però no el de la CUP; i no es va poder fer la segona sessió d’investidura perquè era a la presó. El 14 de maig de 2018 va ser investit el candidat de Junts, Quim Torra, amb el suport de Junts, que tenia 34 diputats, i d’ERC, amb 32, a més de l’abstenció dels 4 de la CUP.

Finalment, el darrer president elegit ha estat Pere Aragonès, arran de l’avançament electoral per la inhabilitació de Torra. El candidat d’ERC va obtenir el vot a favor dels 33 diputats del seu partit, els 32 de Junts i els 9 de la CUP.

Ara serà el torn del socialista Salvador Illa, que novament rebrà el suport, ara extern, d’ERC, i també dels Comuns. És previst que sigui elegit president en primera volta i que formi un govern solament del PSC, malgrat els compromisos amb els socis d’investidura.