12.12.2022 - 19:06
|
Actualització: 12.12.2022 - 19:48
ERC i el PSOE han pactat de rebaixar les penes del delicte de malversació quan no hi hagi ànim de lucre o enriquiment personal, que estarà castigat amb un màxim de quatre anys de presó. La pena de l’actual Codi Penal en el tipus agreujat era de vuit anys. Aquest matí ERC ja ha avisat que no tancaria la porta a una malversació que continuï penant l’1-O. El partit proposava de dividir la malversació entre els casos que hi ha lucre personal i els que no.
En un comunicat, ERC reitera la satisfacció per la derogació del delicte de sedició i insisteix que la reforma del Codi Penal limiten la capacitat repressiva de l’estat espanyol. A parer del partit, la rebaixa del delicte de malversació no s’adiu amb les conductes com l’organització del Primer d’Octubre: “I encara menys amb penes de presó, atès que no es va produir cap dany ni entorpiment greu del servei públic”.
Les esmenes s’han aprovat a la ponència de la reforma del Codi Penal que s’ha reunit al congrés espanyol. El text es votarà demà a la comissió, i dijous es debatrà la reforma en un ple extraordinari. D’aquesta manera, PSOE i ERC acorden un text que defineix tres tipus diferents de conductes castigades pel delicte de malversació: l’apropiació indeguda amb ànim de lucre per a l’enriquiment personal o d’un tercer; l’ús temporal de patrimoni públic per a un ús privat, i destinar patrimoni públic a una aplicació diferent de la que estava destinat.
En el primer dels casos, el d’enriquiment personal o d’un tercer, ERC i PSOE acorden retornar a les penes del Codi Penal del 2015 i estableixen penes de presó de quatre a vuit anys i inhabilitació de deu a vint anys.
En el segon, el de destinar patrimoni públic a ús privat. Es mantenen les penes que hi havia al Codi Penal actual, de sis mesos a tres anys de presó i suspensió de càrrec públic entre un i quatre anys.
El tercer, sobre l’ús de recursos públics a altres finalitats no previstes, és el que suposa penes d’entre 1 i 4 anys per a l’ús impropi, no té agreujants i estableix com a requisit que hi ha d’haver “un dany o entorpiment greu del servei” al que els diners estiguessin destinats.
Si no existeix aquest dany o entorpiment “greu”, la reforma castiga la conducta amb només inhabilitació d’un a tres anys i una multa de tres a dotze mesos.
Podem s’ha desmarcat de l’esmena però hi ha votat a favor. Segons fonts de Podem també ho farà en comissió i en ple. Junts i la CUP s’han queixat del fet que hagin tingut coneixement de l’esmena durant la mateixa ponència. Junts ha recordat que la seva formació té acusats de sedició.
Desordres públics si hi ha intimidació
El PSOE i Podem han mantingut a la llei l’estructura dels desordres públics tal com venia a la proposició de llei original. Castiga amb penes de sis mesos a tres anys de presó els qui alterin la pau pública amb actes de violència o intimidació sobre persones o coses, obstaculitzant vies públiques o envaint instal·lacions o edificis.
La condemna és de tres a cinc anys si es fan mitjançant una multitud de persones amb nombre, organització i propòsit idonis per afectar greument l’ordre públic.
En canvi, i en previsió que la reforma pogués afectar el dret de protesta i a les mobilitzacions d’entitats com la PAH, les dues formacions han eliminat del text la possibilitat d’atribuir el delicte de desordres públics als qui de manera pacífica ocupi despatxos, oficines o locals i causin una pertorbació rellevant de la pau pública.
ERC considera que en aquest punt ha pogut millorar lleugerament el redactat, perquè en el cas d’invasió d’instal·lacions no es podrà aplicar si no s’altera greument el funcionament efectiu de serveis essencials en aquests llocs, un condicionant que restringeix la seva aplicació.
