18.03.2021 - 20:55
|
Actualització: 18.03.2021 - 21:15
Avancen les negociacions entre ERC, Junts i la CUP, però encara no han tancat les bases de l’acord de la legislatura. La primera carpeta de la negociació, prèvia a la definició de l’estructura i el repartiment del govern, encara és oberta quan falta una setmana perquè s’exhaureixi el termini perquè la presidenta del parlament, Laura Borràs, proposi Pere Aragonès per a la investidura. Un escull important a hores d’ara és el paper que consideren que ha de tenir durant aquest mandat el Consell per la República, segons diverses fonts consultades per VilaWeb. Junts defensa que el Consell per la República sigui l’òrgan de coordinació estratègica de l’independentisme, però ERC vol que es torni a formar una taula amb els tres partits, l’ANC i Òmnium, l’anomenada 3+2. És un format, aquest últim, que ja es va reunir a Ginebra durant la legislatura anterior per a abordar moments clau com ara la resposta a la sentència del judici contra el procés, però que va deixar de funcionar.
Segons diverses fonts coneixedores de les converses, la CUP està disposada a donar un paper al Consell per la República, tot i mantenir-hi reserves. En un extrem hi ha Junts, que hi vol donar la màxima importància política, i en l’altre hi ha ERC, que ja va ser molt recelosa a l’hora d’entrar-hi, i que finalment va situar al consell de govern Isaac Peraire, el seu vice-secretari general de Vertebració Territorial i Partit Obert. El desembre passat ERC no va assistir a la convocatòria de l’Assemblea de Representants fundacional perquè considerava que actuava de manera “partidista”. En aquests mateixos termes es va expressar dimarts Meritxell Serret, diputada d’ERC i ex-delegada de la Generalitat davant la Unió Europea, en una entrevista a Nació Digital. “El Consell per la República ha tingut un biaix partidista i això l’ha debilitat”, va dir.
De fet, Serret no va entrar en aquest ens i va restar al marge de l’estratègia de l’exili encapçalada per Carles Puigdemont. Les dues forces mantenen divergències estratègiques clau que es traslladen a les funcions del Consell per la República i, a banda, ERC no ha vist mai amb bons ulls que el presideixi Puigdemont, adduint que manté, al mateix temps, el lideratge de Junts i una implicació electoral ben viva, com ara en les eleccions del 14-F, quan va ser el número u per Barcelona per a donar impuls a la candidatura de Borràs.
Les diferències se centren ara en la definició de la “direcció col·legiada” del moviment. Junts per Catalunya ha defensat que el Consell per la República ha d’encapçalar “el moviment independentista en tant que dipositari del mandat de l’1-O”, assumir la preparació d’estructures per a l’estat català en un “context segur” i també representar-lo internacionalment. Així ho establia el seu programa electoral, que propugnava l’aprovació d’una resolució al parlament que li reconegués aquest paper. També fixava que a aquest ens li correspon “articular la forca del teixit social, cívic i econòmic del país amb unes estructures polítiques que, quan calgui, facin la feina que no poden dur a terme les institucions estatutàries”. ERC no va incloure en el seu programa cap referència al Consell i la CUP, en canvi, sí que apuntava que podria servir per a superar el clima de divisió de les forces independentistes i la falta d’una anàlisi política compartida sobre què va funcionar i què no la tardor del 2017. Ara, feia un advertiment clau: sempre que aconsegueixi de “ser un espai realment plural, on es trobin les diferents formacions independentistes i es puguin acordar línies estratègiques més enllà dels cicles electorals i de la gestió institucional”.
L’estratègia amb què ERC va guanyar les eleccions, que fixa el diàleg i la negociació com a opció prioritària, és lluny de la versió preliminar del document “Preparem-nos”, que l’Assemblea de Representants del Consell per la República va presentar al desembre. Aquest document propugna que la independència només s’assolirà amb la confrontació amb l’estat, “de manera democràtica i no violenta” i acceptant-ne “els riscos col·lectius i personals”. És a dir, vol “revitalitzar i intensificar la revolta democràtica iniciada el primer d’octubre del 2017”. I fa una crida a preparar-se per a aquest moment de mobilització política, social i institucional.
El desplegament del Consell s’ha anat alentint per la pandèmia però, sobretot, per les diferències polítiques entre les forces independentistes. El pas següent que tenen previst és fer les eleccions per a l’Assemblea de Representants abans de l’estiu. Però també aquí serà clau el paper que hi tingui ERC, perquè, si no s’hi implica, difícilment serà representatiu de tot l’independentisme. Les discrepàncies sobre el Consell es remunten a la legislatura anterior i ja van marcar, de fet, les negociacions per a la investidura i la formació del govern que finalment va encapçalar Quim Torra.
La carpeta de les bases de l’acord de la legislatura que negocien ERC, Junts i la CUP també inclou les condicions sobre la taula de diàleg amb el govern espanyol i la coordinació de l’acció política al congrés, que Junts reclama que sigui acordada entre les forces independentistes. Però aquests punts, segons fonts coneixedores de les converses, també continuen oberts encara.
