ERC i Junts xoquen al congrés espanyol pel finançament singular

Nou episodi de tensió entre ERC i Junts, ara pel finançament singular, que avui es debat al congrés espanyol. Gabriel Rufián ha acusat Junts de criticar l’acord amb el PSC sobre el nou model de finançament, només perquè no l’han tancat ells. “Tinc la sospita que no els agrada l’acord d’un finançament més just perquè l’aconsegueix ERC”, ha dit a la tribuna de la cambra. A parer seu, ells no negocien “a canvi de res” malgrat que aquesta idea hagi acabat fent forat entre les bases d’ERC. Ha dit que les dades demostren que ERC ha votat a favor del 89% de les mesures del govern espanyol i Junts en el 86% dels casos “sense negociar res”.

“Aquesta llei permet traspassar a Catalunya les competències íntegres per recaptar tots els impostos, gestionar-los i preveure, eventualment, una quota de solidaritat entre Catalunya i l’estat. Aquest és l’acord. Que no els agrada de l’acord. El què? Això que llegeixo també és el seu programa electoral, i és el que ha aconseguit ERC”, ha dit adreçant-se al grup de Junts.

Per Junts, Josep Maria Cruset ha acusat ERC i el PSC d’haver mentit sobre l’acord de finançament per a la investidura de Salvador Illa. Cruset ha recordat que dirigents d’ERC van anunciar l’acord “a canvi d’un concert solidari” que posaria punt final a “l’espoliació fiscal”. Ara, segons Cruset, només hi ha dues opcions possibles: “La primera és que ERC i PSOE donin compliment a això que diuen que han acordat i Catalunya tingui un concert com el del País Basc”; i “la segona, que ERC i el PSOE hagin mentit als catalans fent electoralisme barat i que Catalunya no tingui ni concert econòmic, ni finançament singular, ni sobirania fiscal ni la clau de la caixa.”

Segons Cruset, dos mesos després d’aquell acord, “ja és clar per on va la realitat”, perquè el govern espanyol ha negat que sigui un concert i ha afirmat que el finançament singular és per a tothom. Ha assegurat que els acords anteriors entre ERC i el PSOE s’havien “incomplert sistemàticament”, com la taula de diàleg sobre el conflicte, “que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys”. “Evidentment, no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya, ni es va sotmetre a la consulta de la ciutadania res de res.”