24.03.2022 - 20:51
|
Actualització: 24.03.2022 - 21:51
ERC, Junts, el PSC i els comuns s’han posat d’acord per donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un mínim del 25% de castellà a les aules. Tots quatre grups parlamentaris han presentat una proposició per a modificar l’article 21 de la llei de política lingüística, que diu que el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular en l’ensenyament. La modificació consisteix a reconèixer que el castellà també pot ser usat com a llengua d’ensenyament fora de l’assignatura de llengua castellana i que ha de tenir-hi una presència garantida, sense parlar de percentatges. I que la manera de fer-ho l’haurà de determinar cada centre en el seu projecte lingüístic, el qual ha de tenir en compte la realitat sociolingüística de l’entorn.
L’article 21.1 d’aquesta llei deia: “El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari.” I ara passarà a dir: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen a l’apartat 3.” I aquest apartat tercer, en el nou redactat acordat, diu que a l’hora de determinar la presència del català i del castellà a les aules “cal tenir en compte la situació sociolingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques”. I diu que això s’haurà de fer tenint en compte també el pes de cada llengua “en els recursos d’aprenentatge, inclosos els de caràcter digital i els usos lingüístics de l’alumnat a l’aula i en el conjunt del centre educatiu”. És una manera de dir que cal tenir en compte que el castellà ja té un pes molt gran en els recursos educatius de tipus digital, en la interacció dels alumnes entre ells i amb els mestres o bé a l’hora del pati.
No es parla, doncs, de percentatges, però es deixa dit a la llei que el castellà ha de tenir aquesta presència. La pretensió és que el TSJC no tingui arguments per a executar de manera forçosa la sentència si, tal com és previst, diverses entitats unionistes li ho demanen a partir de demà. Ara el govern pot dir que no hi ha hagut pas inacció a l’hora de garantir el coneixement tant del català com del castellà a l’ensenyament obligatori, i que no fa sinó desenvolupar l’actual llei espanyola d’educació, la llei Celaá, que no parla pas de percentatges.
I encara un altre canvi. L’acord suprimeix el punt vuitè del mateix article 21, que diu: “L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català.” Segons fonts de la negociació consultades per VilaWeb, la raó és tècnica, perquè la llei d’educació de Catalunya (LEC) ja ho preveu en l’article 10.2. Aquest article diu això: “Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.”
L’allau de crítiques i l’aturada de Junts
No obstant això, JxCat havia remarcat en un primer comunicat que la reforma “blinda el model d’escola catalana, el model de cohesió social, i la immersió lingüística”. Fonts del partit destacaven que els centres tindran eines per a driblar el compliment de la sentència del 25% i que, a l’hora de determinar els usos de cada llengua, es comptaran els recursos educatius digitals en castellà.
Però aquesta modificació legal ha generat una allau de crítiques entre la comunitat educativa, que ha posat el crit al cel perquè considera que posa fi al model d’immersió lingüística en català. Arran d’aquestes crítiques, Junts ha acabat rectificant la seva posició, i ha dit que “congelarà” la seva participació en la tramitació parlamentària del text fins que no hi hagi un consens amb el sector i amb les entitats.
Els grups preveuen de tramitar la modificació de manera urgent. Això vol dir que s’aprovarà per lectura única i es podria introduir a l’ordre del dia del ple següent, que començarà el 5 d’abril.
Aquesta proposició arriba poc abans de l’acabament del termini de dos mesos que tenia el govern de la Generalitat per a complir la sentència del TSJC que imposava una hora més de castellà com a mínim a tots els centres de Catalunya. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar dimarts que respondria a la sentència amb un decret per a desplegar la LEC i garantir la immersió. A la pràctica, aquest decret, que encara haurà d’esperar a un període d’exposició pública abans de ser aprovat, haurà de desplegar això que diu la proposició de llei que han pactat els quatre partits. Fonts del PSC confien que l’executiu també acordi el contingut del decret, després d’un procés de negociació que ha durat setmanes i en què també hi ha estat implicada l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau. De fet, Rigau va participar al gener en unes jornades organitzades per la fundació Rafael Campalans sobre la llengua a l’escola.
La CUP ha estat exclosa de l’acord sobre la preservació del model educatiu actual que ERC, Junts, el PSC i els comuns consideren que han aconseguit amb la modificació de la llei de política lingüística. La CUP ha presentat aquest matí una proposició de llei per a modificar la LEC i introduir-hi que el català ha de ser l'”única llengua vehicular i d’aprenentatge”.
Aquest és el text acordat: