27.09.2023 - 19:20
|
Actualització: 27.09.2023 - 19:34
ERC, Junts i la CUP no han estat capaços de posar-se d’acord per registrar cap proposta de resolució conjunta sobre l’amnistia i l’autodeterminació, però el parlament s’hi pronunciarà divendres com a colofó del debat de política general. Tots tres grups han registrat propostes diferents i ara negociaran per mirar de pactar algun text abans no s’exhaureixi el límit de les transaccions, demà les cinc de la tarda. Les principals diferències sobre l’amnistia tenen a veure amb l’amplitud de causes que hauria d’abastar. Quant a l’autodeterminació, ni ERC ni Junts no es lliguen de mans en la negociació amb el PSOE i demanen que la cambra constati aquest dret.
En concret, amb la seva proposta, ERC vol que el parlament defensi la necessitat d’una llei d’amnistia per a deixar sense efectes les infraccions penals o administratives vinculades a la defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i insta el govern a fer “totes les gestions oportunes” per a fer possible aquesta llei. D’aquesta manera, delimita l’abast de l’amnistia i atorga un paper preeminent a l’executiu en la negociació, com ho ha reclamat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant el debat parlamentari. La resolució pretén que el parlament es refermi en la defensa de l’exercici del dret d’autodeterminació, és a dir, que “Catalunya pugui decidir el seu futur col·lectiu a través d’un referèndum”. I insta igualment el govern a moure’s per a aconseguir-ho. Aquesta és la via democràtica amb què creu possible la resolució del conflicte polític.
Junts pretén que el parlament constati la necessitat d’articular una amnistia que impliqui l’abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l’independentisme. Considera que és imprescindible per a deixar clar que la seva causa és tan democràtica com qualsevol altra opció política. No detalla, tanmateix, les causes que hauria d’abastar. Ho deixa en termes genèrics. També pretén que la cambra constati que Catalunya té el dret d’autodeterminació i el reconeixement nacional de Catalunya és la via democràtica per a resoldre el conflicte, amb els límits únics que defineixen els acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans i llibertats fonamentals, com reconeix l’article 96 de la constitució espanyola i com va reclamar Carles Puigdemont en la conferència en què va fixar les condicions prèvies per a negociar amb el PSOE. “El poble català té el dret a fer realitat de manera democràtica la decisió que va prendre en el referèndum de l’1-O d’esdevenir un estat independent en forma de república”, hi afegeix. I diu que el mandat que en va sortir només podrà ser substituït per un referèndum acordat amb l’estat espanyol si hi ha voluntat política.
La CUP vol que el parlament manifesti que la sortida política al conflicte no pot ser només antirepressiva i ha d’incloure el reconeixement del dret d’autodeterminació. Vincula, per tant, totes dues coses, com han defensat reiteradament. També demana que el parlament es comprometi a activar tots els mecanismes per a tramitar la proposició de llei orgànica d’amnistia i de resolució del conflicte que ERC, Junts i la CUP van registrar al congrés espanyol el 2020 i no va ser admesa a tràmit. Així mateix, reclama que s’hi facin modificacions durant el debat perquè inclogui “totes les persones represaliades per motius polítics”. És a dir, “causes derivades de mobilitzacions socials, antifeixistes, feministes, per la llibertat d’expressió, etc.” Una altra proposta de la CUP insta el govern a no cooperar amb l’estabilització de les institucions de l’estat fins que no es reconegui el dret d’autodeterminació. A més, l’empeny a actuar més enllà dels límits constitucionals i estatutaris, amb sobirania, per garantir els drets socials de la majoria de la població en àmbits com l’habitatge, els subministraments bàsics, l’alimentació, el transport o les comunicacions, entre més.
Els comuns també han registrat una proposta perquè les forces polítiques avancin en la línia dels indults i de la reforma del codi penal en la negociació amb l’estat i es culmini amb una amnistia que “permeti tancar de manera definitiva la judicialització del conflicte”. També creuen necessari que hi hagi un acord polític que sigui validat democràticament. “Ha de passar per les urnes”, diu, sense concretar-ne la forma ni parlar de l’autodeterminació, seguint la mateixa fórmula de l’acord a què ja va arribar la taula de diàleg i que ha avalat la dirigent de Sumar, Yolanda Díaz.
El PSC, en canvi, han presentat una proposta que defensa el diàleg i la convivència per a avançar en el marc de la constitució espanyola. Han esquivat les referències a l’amnistia, tot esperant que el PSOE es mogui.
Junts i el PSC coincideixen en la falta de confiança amb el govern
Junts també vol que el parlament subratlli la debilitat del govern. Si aquest matí el president del grup parlamentari, Albert Batet, ha demanat a Aragonès que convoqués eleccions si no fa un canvi de rumb, després ha presentat una proposta perquè la cambra admeti que “persisteix la falta de confiança” d’una majoria parlamentària respecte de l’executiu d’Aragonès, i sosté que això genera “feblesa, inestabilitat i manca de previsió” per a encarar els objectius de Catalunya. El PSC també ha presentat un text similar, en què afirma que, un any després del trencament del govern, persisteix la manca de confiança de la majoria de la cambra al govern. Alhora, critica la “inexistència de rumb” i la “desorientació” del govern.
