01.07.2024 - 11:12
|
Actualització: 01.07.2024 - 11:50
Una investigació del diari Ara ha destapat que rere els cartells ofensius a Barcelona contra el candidat d’ERC, Ernest Maragall, i el seu germà, l’ex-president Pasqual Maragall, que deia “Fora l’Alzheimer de Barcelona”, va ser orquestrada dins ERC mateix.
Els cartells els van penjar tres joves que van ser enregistrats per unes càmeres de seguretat, que després van ser identificats pels Mossos d’Esquadra i investigats judicialment arran d’una denúncia d’Ernest Maragall, que finalment va retirar. Fa unes quantes setmanes el jutge va arxivar la investigació perquè va considerar que el motiu era polític i no d’odi contra una malaltia, i perquè Maragall havia retirat la denúncia.
Els fets van passar la nit del 8 de març de 2023, durant la pre-campanya de les eleccions municipals. Els cartells van ser penjats prop d’unes quantes seus republicanes a Barcelona.
Segons la investigació de l’Ara, un militant d’ERC de l’Anoia es va posar en contacte amb els joves d’Igualada per encarregar-los aquesta operació. Malgrat que Ernest Maragall no ho sabia, va ser informat a principi d’aquest any que la causa judicial apuntava al militant republicà. Arran d’això, Maragall va retirar la denúncia, però es va mostrar molt molest amb la situació.
L’Ara diu que la cúpula de comunicació d’ERC en tenia constància, però que no va traslladar la informació a la policia ni va tallar el contacte amb el militant de l’Anoia. Aquest militant havia estat emetent factures a una empresa afí a ERC per actes de contracampanya. Després dels cartells, va cobrar almenys 3.000 euros en factures.
El diari Ara ha tingut accés a converses entre Sergi Sabrià, vice-conseller del govern en funcions, i el militant de l’Anoia, que feien servir noms en clau mitjançant l’aplicació encriptada Keybase. Sabrià nega ser l’impulsor de l’acció i diu que va intentar d’apagar el foc intern parlant amb Maragall i assegurant-se que no hi hagués pagaments.
La direcció actual del partit, representada per Marta Rovira, diu que l’acció va ser iniciativa d’una sola persona sense autorització del partit. Oriol Junqueras, ex-president d’ERC es va mostrar decebut i enfadat per la notícia. Pere Aragonès, president en funcions, va reafirmar la necessitat de depurar responsabilitats per aquests fets.
El partit apunta al director de comunicació, Tolo Moya. L’Ara ha comprovat que tenia interlocució amb el militant de l’Anoia, però que estava en contacte permanent tant amb Sabrià com amb Marc Colomer.
L’origen de tot es remunta al 8 de març de 2023, quan arran de les males enquestes de Maragall l’equip de comunicació va voler fer entrar en campanya l’edat del candidat i es va posar en contacte amb el militant de l’Anoia en qüestió i amb més membres del Jovent Republicà, les joventuts del partit. Fonts del partit citades per l’Ara diuen que l’acció concreta del cartell sobre l’Alzheimer de Pasqual Maragall no es va arribar a avalar mai.
Quan es va fer públic que s’havien penjat els cartells, les xarxes es van omplir de missatges de suport a Maragall i de condemna per l’acció, i se’n va parlar durant dies. L’acció, segons les persones implicades directament, pretenia donar més notorietat a Maragall, candidat d’ERC a la batllia.
Una estructura paral·lela a ERC
Aquest cas ha destapat una trama dins ERC encarregada del joc brut polític. En un segon article, el diari Ara destapa una estructura paral·lela anomenada “la B”, que diuen que ha operat aquests darrers anys a l’ombra d’ERC. Segons que informa el diari, la base l’han format unes quantes persones, cinc en el nucli més reduït, però que ha tingut més col·laboradors, molts dels quals, vinculats al Jovent Republicà.
A més, diu l’Ara, hi ha vinculada també una empresa per a la qual s’han facturat molts dels serveis prestats. Es tracta de Relevance, dedicada al món del màrqueting digital i que fa vuit anys que treballa per a ERC en les campanyes electorals, i que era l’encarregada de fer els pagaments.
En el cas dels cartells contra els Maragall, el militant de base va presentar factures als responsables de comunicació del partit, que les van enviar a Relevance per al pagament. Les factures, de 1.000 euros i 2.000, es van presentar en diferents períodes, i no solament a nom del militant, sinó també d’un dels joves que van col·locar els cartells. En missatges i converses a què ha tingut accés l’Ara, els implicats admeten la possibilitat de ser descoberts si es revelava la relació entre el partit i l’empresa.
Els pagaments van arribar tant als joves responsables dels cartells com al militant que els va contractar. Tot i la investigació policíaca, aquest militant va continuar rebent pagaments per uns altres serveis.
Aquest sistema de pagaments no era nou dins ERC. Unes quantes fonts diuen que “la B” o “els nens”, com se’ls coneix internament, han funcionat així durant anys. Els militants i simpatitzants emetien factures com a autònoms per feines que el partit preferia no fer directament. Les factures passaven per responsables de comunicació d’ERC i acabaven a Relevance. Fonts de l’empresa admeten l’existència d’aquestes factures, però subratllen que sempre n’han obtingut un retorn en forma d’informes sobre xarxes socials.
Dos alts dirigents polítics de la comunicació d’ERC, Sergi Sabrià i Marc Colomer, estaven al corrent de “la B”. Consultats per l’Ara, tots dos neguen qualsevol implicació en aquesta estructura paral·lela, malgrat les proves obtingudes durant la investigació. La posició oficial del partit és la següent: “ERC no té aquesta estructura i no ha pagat mai factures que no fossin per la feina encarregada.”
En el cas dels cartells contra Maragall, el partit apunta a una acció aïllada del director de comunicació d’aleshores, Tolo Moya. Joves que van treballar per “la B” confirmen que Moya solament era un intermediari, i que la coordinació del grup provenia de nivells superiors dins el partit.
Mariachis a la seu de Junts
L’Ara ha documentat almenys tres accions promogudes per aquest grup, encara que unes quantes fonts en compten desenes. Una d’aquestes accions va ser l’incident del 29 de setembre de 2022, quan tres mariachis van tocar davant la seu de Junts mentre l’executiva del partit discutia si sortir del govern. Els mariachis van ser contractats per telèfon i enviats al lloc sense revelar-los la naturalesa política de l’acció.
Als mariachis, no els van pagar mitjançant Relevance, però l’autor de la trucada va cobrar pel mateix sistema pre-establert. A les darreres eleccions municipals, van promoure un cartell en què Jaume Collboni, candidat del PSC, i Xavier Trias, de Junts, es feien un petó a la boca, com una manera de mostrar la complicitat política.
En general, la idea d’aquesta estructura és fer accions a favor d’ERC però que al partit no interessa que li atribueixin. El contacte entre la cúpula de comunicació i els militants de base es feia a partir d’aplicacions de missatgeria xifrada per procurar mantenir la discreció d’aquestes accions.
