Abans de l’estiu vaig fer dues juguesques amb amics. Una la vaig guanyar (“Puigdemont no es deixarà agafar per acabar a presó”), l’altra la vaig perdre (“ERC no investirà Illa”). El meu error va ser creure que a Esquerra actuarien amb intel·ligència, cosa que modestament crec que no han fet. I tenir líders poc intel·ligents és, segurament, la cosa que em deprimeix més. Em molesta més això que no pas que siguin cínics, botiflers, egoistes o amb tics autoritaris, mira què et dic. Pobre de mi, comptava amb la seva intel·ligència. Mea culpa.

Jo hauria entès la jugada d’ERC si a canvi et quedes a govern, hi col·loques la teva gent, omples el sottogoverno dels teus, mantens nòmines i càrrecs. Egoistes? Sí, però intel·ligents. E la nave va. Hauria entès la jugada d’ERC si a canvi reculls el cap d’Illa tot dient, burleta, “Amics socialistes, o la Parlon, o res”. Poc elegants? Sí, però intel·ligents. Haurien fet com la CUP amb el cap de Mas. Hauria entès la jugada d’investir Illa, en fi, a canvi que ERC hi hagués sortit guanyant alguna cosa. Càrrecs, el cap del rival, no ho sé, Joe. Alguna cosa. Ja ni tan sols aspirava a una investidura a canvi de millores per al país (això seria potser massa, i potser injust, amb Espanya no només ERC bada, aquí badem tots). Però una investidura a canvi de millores per a ells, per al seu partit, per a la seva gent, això sí que ho hauria esperat.

Doncs va i els paios investeixen Illa sense tenir contrapartides per a ells, la seva gent ni les seves nòmines, tu. I pel que fa a les contrapartides per al país, doncs a confiar que el PSOE compleixi la paraula donada. Això és tot el que ens poden oferir. Molta sort.

Jo, ja vaig dir-ho, apostava per noves eleccions, i si el PSOE volia, finançament singular a canvi del suport a Madrid. Però, el finançament, mai a canvi de la Generalitat. Mai. Era cedir massa. ERC, amb intel·ligència, hauria pogut vendre el peix del finançament sense perdre la Generalitat, on es quedava Aragonès en funcions. Doncs amb patates m’ho menjo.

Ha estat realment desolador. Ells deuen creure que aquest pas, si més no, els evita d’anar a eleccions ara a la tardor, confiant que tenen temps per a remuntar. O, pitjor encara, el que tenen al cap no és el seu melic, sinó Junts. No anem a eleccions a la tardor, i així fem mal a Junts, devien pensar. Jo, de moment, el que veig és que els d’ERC s’esbudellen en públic entre ells, afegint-hi un dels factors que ajuden més a perdre eleccions: la divisió interna. Divisió interna que ja veurem qui la supera, i com. I val més que se’n surtin, els d’ERC, com val més que Junts també se’n surti. Amics, la vida amb ells és un infern. Però sense ells, és molt pitjor. Són com les clavegueres de les ciutats. Gràcies a embrutar-se per sota, les ciutats són netes per sobre. Vull partits independentistes forts, jo. I ben bruts, també.

Però sobretot els vull intel·ligents.

Espero de tot cor que acabem descobrint una jugada malèfica, amagada, entre ells i el PSOE. Entrar al govern més tard? Ministres a Madrid? Si existeix, els insultarem, sí. I els insultarem amb raó. Però almenys no ens faran la pena que ens fan ara, veient-los tan perduts, tan barallats i tan poc intel·ligents. Quina manera d’estimbar-se, tu. Han investit sense res a canvi, ni tan sols per als seus!

Hi ha gent preocupada per si ens lideren venuts. A mi em preocupa que siguin babaus.