Ciutadans no pot impedir l’entrada de Tardà en la comissió de secrets del congrés espanyol

El ple de congrés espanyol ha acordat la composició de la comissió de secrets oficials, on seran presents el portaveu d’ERC, Joan Tardà, i el diputat del PDECat Jordi Xuclà. A diferència de la legislatura anterior, els diputats del PP han actuat d’acord amb el reglament de la cambra, que diu que hi ha d’haver un representant de cada grup, i han escrit en les paperetes els noms de Tardà i de Xuclà, aquest últim en representació del grup mixt. En canvi, Ciutadans s’ha negat a incloure-hi els noms dels representants de les formacions independentistes.

El resultat ha estat el següent: Joan Tardà ha obtingut 297 vots; Jordi Xuclà, 301; el portaveu del PP, Rafael Alfonso, 327; el del PSOE, Antonio Hernando, també 327; la de Podem, Irene Montero, 328; el de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, 326; i el del PNB, Aitor Esteban 327.

Els ‘advertiments’ del PP
Amb tot, el portaveu adjunt del PP al congrés espanyol, José Antonio Bermúdez de Castro, ha dit a ERC i al PDECat que formar part d’aquesta comissió implica acceptar-ne les regles de funcionament, deures i normes. Segons ell, aquesta comissió té ‘un plus de responsabilitat i de lleialtat institucional’ perquè té accés a informació d’actuacions de serveis d’intel·ligència. Bermúdez ha dit que una filtració d’aquesta comissió podria significar un il·lícit penal.

Dins de la comissió, ha dit, s’haurà de treballar en ‘clau nacional espanyola, en defensa de la seguretat i del marc de la legalitat i de confidència vigent’. Per resumir la posició del PP, ha dit que el seu grup no vol ni vets ni vots de confiança i que s’havia limitat a respectar les previsions parlamentàries i els precedents per col·laborar amb la normalitat institucional al congrés.

Segons Bermúdez de Castro, si a la legislatura anterior el PP no va donar suport a la candidatura de Tardà –que aleshores hi havia d’anar com a portaveu del Grup Mixt– és perquè ERC no tenia grup propi i formava part del grup mixt, format aleshores majoritàriament per Amaiur, i aquesta formació ‘no havia condemnat ni volia exigir la dissolució incondicional d’ETA’. Aleshores, segons Bermúdez de Castro, pensaven que ERC podia voler compartir la informació amb aquell grup polític.