ERC i JxCat s’atrinxeren en la negociació amb el PSOE i el parlament entra en un compàs d’espera

Encara amb l’impacte de les eleccions, el Parlament de Catalunya ha entrat en una situació de compàs d’espera que pot ser llarga. Les aliances de futur amb què ERC intentarà de sustentar el govern dependran, en últim terme, de la resolució de la governabilitat de l’estat. De moment, Pere Aragonès no es mou. El president de la Generalitat ha admès que els resultats del 23-J són “dolents” per a l’independentisme i ha instat Junts a fer valdre els 14 diputats que sumen a Madrid. Perquè ERC insisteix en el caràcter decisiu dels 14, no tan sols en els 7 de Junts, en un moment en què es dóna per fet que el partit d’Aragonès i Oriol Junqueras arribarà a un nou acord amb el PSOE. Però la suma d’aquests 7 i 7 és tan difícil com sempre, malgrat les apel·lacions dels dos partits a vertebrar un front comú. Un front comú que ja no es va concretar de cap manera abans del 23-J i que ara mantenen com a necessitat en els discursos malgrat la llunyania evident. Si l’actuació al congrés espanyol ja va ser una de les principals raons amb què Junts va justificar la seva sortida del govern, les diferències sobre com utilitzar el paper clau dels diputats independentistes continuen. Malgrat la suavitat en el to, ERC i JxCat les han tornat a constatar en la darrera sessió de control a l’hemicicle abans de la pausa de l’estiu.

“Si encetem una dinàmica que pot sonar a retrets segur que serà molt difícil”, ha advertit Aragonès a Junts. ERC insisteix en la mateixa fórmula que ha aplicat d’ençà del 2019: intentar d’avançar en la resolució del conflicte polític però al mateix temps entomar millores en els serveis públics, en l’educació, les infrastructures, etc. Per a Esquerra, l’autodeterminació i l’amnistia són els objectius finals, però deixa camí per a recórrer en el mentrestant. El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, tampoc no s’ha mogut de la posició: “Ens vam presentar a les eleccions per defensar Catalunya, no per salvar l’estat espanyol i la seva governabilitat”, ha dit, després d’haver assenyalat que els resultats els han donat una “oportunitat per a desbloquejar el conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol”.

Tanmateix, tothom compta que n’hi haurà per a estona. El congrés espanyol no es constituirà fins el 17 d’agost. El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha llançat un missatge de seguretat sobre la seva reelecció i va deixant que Alberto Núñez Feijóo s’estavelli contra la realitat de les sumes i les restes: i és que no té cap possibilitat de ser investit amb l’aliança imprescindible amb Vox. El partit de Santiago Abascal li ha suggerit que convenci diputats díscols del PSOE perquè li facilitin l’elecció. Sánchez marcarà els terminis de la negociació amb els independentistes, i fins que aquesta carpeta no es resolgui, la situació parlamentària catalana quedarà congelada, tot i el requeriment teòric del calendari d’Aragonès d’entomar el pròxim pressupost. El PSC li manté la mà oberta.

El PSOE necessita ERC al congrés espanyol i Illa no sembla disposat a posar fi a aquesta interdependència. El primer secretari dels socialistes catalans ha refermat el seu compromís per a persistir en “una política d’acords”. Però abans que vingui el pròxim pressupost, ha reiterat la necessitat que el govern compleixi l’acord de l’anterior pacte pressupostari. Illa creu que el cotxe governamental avança amb la tercera marxa, i ell el voldria a sisena. “Hi ha aspectes de l’acord pressupostari en què s’ha avançat moltíssim, d’altres en què no s’ha pogut avançar prou fruit de circumstàncies no volgudes pel govern de Catalunya”, li ha respost Aragonès. Sigui com sigui, el president de la Generalitat ha desviat el focus cap al PSOE: “És el moment del coratge, de la valentia, que hi hagin propostes sobre la taula.”

ERC i JxCat s’insten mútuament a arribar a un acord per a posar preu conjuntament a la investidura de Sánchez, però cap dels dos no sembla disposat a cedir. Si negocien per separat, com tot apunta, s’imposarà la política per arrossegament: serà molt rellevant si ERC tanca primer un acord amb el PSOE i pressiona Junts perquè s’afegeixi a un acord o espera que sigui el partit de Carles Puigdemont qui entomi el resultat de les seves converses i aclareixi què farà. Entremig, poden passar moltes coses. Encara queden molts dies abans que el rei espanyol obri la ronda de consultes amb els partits per a veure qui es postula primer per a la investidura. La CUP insisteix en la ingovernabilitat de l’estat espanyol i en la necessitat de reprendre el conflicte polític no facilitant-la. La diputada Laia Estrada també ha acusat Aragonès de governar amb el programa polític del PSC, cosa que al seu parer aplana el camí a Illa.

Qui té clar que els resultats de les espanyoles poden significar un tomb al parlament en un futur és el PP. Alejandro Fernández ha instat els socialistes a facilitar la investidura de Feijóo i a treballar per una alternativa no independentista a Catalunya. “Per primera vegada surten els comptes”, ha dit, després de l’experiència a l’Ajuntament de Barcelona. Segons el PP, el PSC hauria de prendre la clau als independentistes a Madrid i enviar-los a l’oposició a Catalunya. “Molt em temo que preferirà que l’utilitzin de moneda de canvi per a quedar-se en el poder”, ha rematat Fernández.

Si el PP i Vox haguessin arribat a la majoria absoluta, la situació per a Aragonès seria molt diferent. Tindria més facilitat per a replegar els partits independentistes en fronts comuns per a defensar l’autogovern, començant per la llengua, però la situació actual, amb les divergències estancades entre ERC i Junts, compliquen la governabilitat a Catalunya, en espera del debat intern que s’ha obert a ERC per la davallada electoral i el pacte amb el PSC per a entrar al govern de la Diputació de Barcelona. Un acord que no ha estat esmentat durant la sessió de control. Els comuns han retret a Aragonès que donés per fet la victòria del bloc de PP i Vox. “Feia Abascal vice-president abans d’hora”, li ha deixat anar Jéssica Albiach. La cap dels comuns a Catalunya ha fet una crida general: “No podem regalar una segona oportunitat a la dreta i a l’extrema dreta.” De moment, es manté la incertesa sobre què passarà.