17.04.2023 - 14:40
El futur de Laura Borràs al capdavant de la presidència del parlament continua enfrontant ERC i Junts, una setmana i mitja abans no acabi –el 28 d’abril– el termini perquè la vice-presidenta primera Alba Vergés expliqui a la JEC si manté l’escó a Borràs després de la condemna per prevaricació i falsedat documental.
La via que els republicans prefereixen per a adreça el cas és que el parlament presenti al·legacions davant la JEC sobre la retirada de l’escó de Borràs. Així ho ha dit la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, que ha remarcat que la formació vol defensar “sempre” la cambra i ha recordat que la JEC no és l’òrgan competent per atribuir o retirar actes, sinó que cal abans una sentència ferma. De totes maneres, ha insistit que el de Borràs no és un cas de repressió sinó de corrupció, i ha instat Junts a vetllar perquè s’aparti per tal de “protegir i no tacar de casos de corrupció” la institució.
Alhora, Vilalta ha admès que els precedents –en referència als casos de Quim Torra i Pau Juvillà– fan intuir que la JEC acabarà retirant l’escó a Borràs, però ha defensat que “no per això cal deixar de defensar el Parlament”.
Per part de Junts, el portaveu Josep Rius ha responsabilitzat ERC i Vergés del futur de Borràs a la cambra. “La Junta Electoral Central (JEC) s’ha adreçat directament a la vicepresidenta Vergés i li correspon a la vicepresidenta Vergés respondre“, ha dit en declaracions davant de premsa.
Termini de deu dies hàbils per a decidir
Divendres, la JEC va enviar a la vice-presidenta amb funcions de presidenta de la cambra, Alba Vergés, la notificació sobre l’escó de Borràs i li va donar un termini de deu dies hàbils per a explicar si li manté l’acta després de la condemna per prevaricació i falsedat documental. Demà es reunirà la mesa del parlament, i és previsible que s’hi abordi la proposta d’ERC de presentar al·legacions a la JEC.
El TSJC la considera culpable d’un delicte de prevaricació administrativa i d’un delicte continuat de falsedat en document oficial, a més d’inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), per la qual cosa l’ha condemnada a quatre anys i mig de presó i a tretze d’inhabilitació.
