27.05.2022 - 21:40
Aquesta setmana hem vist el final d’un cicle de la vida política catalana. El pacte sobre la llengua que ERC i Junts han signat amb el PSC i els comuns és una fi d’etapa.
Sobre el pacte en concret i, per tant, sobre la situació en què acaba la llengua catalana a les escoles, crec n’hi ha prou si dic als lectors de Berria i Nós que tot el sindicalisme nacional en bloc hi és en contra i que totes les associacions de defensa de la llengua, també. Solament Òmnium, com més va més irreconeixible, és a favor del govern.
Més enllà d’això, em sembla definitori el pas significatiu que fan, bo i trencant la unitat independentista i la separació de blocs polítics.
D’ençà de l’any 2012, al Parlament de Catalunya, Convergència/PDECat/Junts, ERC i la CUP havien anat sempre plegats i al marge dels partits espanyols. En unes altres institucions, com ara la Diputació de Barcelona i el congrés espanyol, havien fet de més i de menys, però al parlament, no, i encara menys en una qüestió tan important. Amb diferències, a voltes amb discussions volcàniques, sempre s’havia mantingut una línia clara de separació entre els que volien un estat independent per a Catalunya i els que no.
I ara s’ha esberlat. Ho han trencat ERC i Junts quan han fet fora de l’acord la CUP i han abraçat el PSC. El mateix PSC que va mentir els catalans per boca de Zapatero quan va prometre que a Madrid aprovaria l’estatut que enviés el Parlament de Catalunya. El PSC que amb Montilla va apartar el president Maragall i va raspallar el seu estatut. El PSC que va criminalitzar el debat polític i va acudir al Tribunal Constitucional espanyol després de les jornades històriques del setembre del 2017, quan Catalunya va eliminar legalment el franquisme al parlament. El PSC, actor indispensable per a proclamar el 155 i portar a la presó mig govern català i a l’exili l’altra meitat –el PP no s’hi hauria atrevit tot sol. El PSC, finalment, de l’espionatge amb Pegasus contra els dirigents independentistes, aplaudit per Pedro Sánchez aquesta mateixa setmana en seu parlamentària.
