ERC hereta un grup parlamentari de l’etapa que es tanca

Pere Aragonès va anunciar que deixaria la primera línia política i que renunciaria al seu escó l’endemà de les eleccions catalanes i ahir va formalitzar-ho davant la junta electoral. Això vol dir que entrarà com a diputat el número 13 per Barcelona, Juli Fernández, ex-conseller de Territori, ex-batlle de Sabadell i secretari general adjunt d’Estratègia, Comunicació i Coordinació Institucional d’ERC. Fernández va ser un dels dirigents del partit que van assistir a la conferència de premsa en què Oriol Junqueras va explicar la decisió de sortir de l’executiva després de les europees i de provar de revalidar el càrrec després de prendre el pols a la militància, l’endemà de la llarga reunió de la direcció en què Marta Rovira va anunciar que plegaria en el congrés del novembre. Fernández va seguir la conferència de premsa al costat de dirigents afins a Junqueras.

Així es configura, de moment, el futur grup parlamentari d’Esquerra, enmig de la crisi interna del partit i en vista de l’interrogant si hi haurà més relleus en la llista que va acompanyar Aragonès. El president de la Generalitat es va presentar a la reelecció acompanyat d’alguns dels consellers del seu govern. Era una manera de reivindicar a les llistes la feina de l’executiu. Però l’escenari postelectoral ha sacsat el futur del partit. ERC no serà a cap govern, si manté la posició de passar a l’oposició després de la davallada electoral, i entoma uns mesos complexos de reconfiguració interna amb vista al congrés del novembre. De manera que caldrà veure com encaixaran al futur grup parlamentari Laura Vilagrà, vice-presidenta en funcions; Joan Ignasi Elena, conseller d’Interior en funcions i un dels consellers més afins a Junqueras; Ester Capella, consellera de Territori en funcions i amb ascendència en el sector que es va batre a les urnes de la federació d’ERC de Barcelona amb la candidatura oficialista; Carles Campuzano, conseller de Drets Socials en funcions; i Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes en funcions. També mantenen l’escó els dos principals dirigents del grup en l’anterior legislatura, Josep Maria Jové, president del grup d’ERC, i Marta Vilalta, portaveu al parlament i pròxima a Rovira.

Precisament Jové i Vilalta formaran part de l’equip negociador de la mesa del parlament i de la investidura, al costat de Juli Fernández i d’Oriol López, vice-secretari general de coordinació interna. Tots capitanejats per la secretària general, Marta Rovira. Ho va anunciar la portaveu del partit, Raquel Sans, que també va ser cap de llista per Tarragona i per tant es mantindrà en el futur grup parlamentari. Les negociacions, que encara no s’han formalitzat amb cap reunió, es faran abans que la direcció deixi en mans de la militància la decisió final sobre la investidura. Però, prèviament, s’haurà de constituir el parlament: el 10 de juny, l’endemà de les eleccions europees. ERC haurà d’aclarir definitivament llavors quin paper tindrà en la formació de la mesa de la cambra i si les votacions tindran o no cap vinculació amb allò que pugui passar amb la investidura.

El màxim càrrec que va tenir ERC en la legislatura anterior a la mesa va ser Alba Vergés, vice-presidenta primera de la cambra, però no va repetir a les llistes. Sí que ha obtingut escó, en canvi, Ruben Wagensberg, fins ara secretari quart de la mesa i exiliat a Suïssa pel cas del Tsunami Democràtic. També repetiran com a diputats Jordi Albert, ex-president de la federació comarcal d’ERC al Baix Llobregat; i Ana Balsera, de Santa Coloma de Gramenet i que va ser la candidata escollida pel partit al Baix Besòs. Malgrat que té una llarga experiència política, i que va ser diputada al congrés espanyol durant dues legislatures, una de les veus noves d’ERC amb projecció al parlament serà la de Laia Cañigueral, cap de llista per Girona.

La paradoxa és que el partit entoma un procés intern de renovació amb una composició del grup heretada de l’etapa que ara s’acaba. Però tampoc ningú no pot descartar a hores d’ara la possibilitat d’una repetició electoral, i que els grups parlamentaris que es confegeixin –a tot estirar, vuit dies hàbils després de la constitució de la cambra– no tinguin una vida curta. En aquest cas, tanmateix, la confecció de la llista electoral tampoc no seria fàcil per a ERC. Sobretot, l’elecció del candidat.