12.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 13.12.2022 - 10:03
“A Austràlia quan fan un referèndum, quin és el percentatge? El 50% més un. I a Suïssa? 50% més un. I al Quebec? 50% més un. I a Irlanda, quan va proclamar la independència? 50% més un. I a Noruega, quan va fer un referèndum per a proclamar la independència de Suècia? 50% més un. I a Islàndia, quan van fer un referèndum per a declarar-se independents respecte a Dinamarca? 50% més un.”
Per la retòrica del text supose que ja en deveu reconèixer l’autor. Efectivament, són unes declaracions d’Oriol Junqueras, recollides en una entrevista que l’Agència Catalana de Notícies li va fer el 23 de juny de 2014, quan ja era president d’Esquerra Republicana.
Amb aquest to, Junqueras responia a Jordi Turull, aleshores portaveu de Convergència al parlament que, enmig de la discussió sobre allò que acabà essent el 9-N, va exposar la hipòtesi de fer un referèndum a la montenegrina, en què per a validar la independència calia que votàs un 50% del cens i que el sí fos pel cap baix l’opció d’un 55% dels votants. “Per què ho hauríem de fer diferent de com ho fa tothom? Quina raó hi ha per a establir unes regles especials que ningú no s’ha exigit a si mateix?”, es demanava aleshores, indignat per la proposta convergent, Junqueras. Doncs bé, es veu que el seu partit va aprovar ahir una ponència política en què proposa exactament, fil per randa, la fórmula de la qual el qui encara és president d’ERC es burlava en públic el 2014.
Convindreu amb mi que els girs copernicans d’Oriol Junqueras ja no sorprenen ningú. Cal pensar que ERC presenta aquesta fórmula a la montenegrina suposant que és una proposta acceptable en algun moment pel govern espanyol. Però, sobre això, em trobe obligat a recordar un altre text d’Oriol Junqueras, aquest publicat al Punt Avui el 24 de setembre de 2016.
En aquell article Junqueras deia amb aquella contundent retòrica que sol fer servir avui per a dir blanc i demà per a dir negre: “Sabem, com sabíem, que dissortadament no hi ha cap possibilitat que el Regne d’Espanya actuï com el Regne Unit. Mai acceptaran pactar que els catalans tenim dret a votar per decidir el nostre futur col·lectiu perquè fer-ho significaria, de fet, reconèixer els catalans com a subjecte de drets. Per tant, és inviable pensar que és possible un referèndum acordat amb el govern espanyol. […] És així, i el que no acceptarem mai a Esquerra Republicana és subordinar l’anhel de llibertat i canvi del nostre país a l’arbitri del govern espanyol de torn.”
Ho podria deixar estar ací, perquè el 2004 Zapatero o Moratinos, socialistes tots dos, ja van negar que es pogués fer cap referèndum a la montenegrina a Catalunya i poca cosa més hi ha a comentar. Però no puc deixar d’assenyalar que el preu de la proposta nova d’Esquerra és tan car que a mi em sembla inassumible. Perquè liquida la legitimitat del referèndum del Primer d’Octubre, que és clarament desautoritzat si es formula la necessitat de fer-ne un altre. Però també perquè fulmina la credibilitat d’aquell referèndum proposant avui unes condicions que aleshores no es van complir. I això, afegit al fet que no hi ha ni el mínim indici que el govern espanyol estiga disposat a negociar una votació d’aquestes característiques, és especialment greu en termes polítics i especialment lamentable, fins i tot, en termes personals.
PS1. Malgrat l’afirmació que fa Oriol Junqueras, Irlanda no va fer cap referèndum per a proclamar-se independent, però supose que ja no ve d’això…
PS2. En el moment d’escriure aquest editorial té lloc un acte a Barcelona on se suposa que Xavier Trias anunciarà la seua disposició de ser el cap de llista de Junts a Barcelona. Per apreciar com canviarà la cursa de les municipals us recomane aquesta anàlisi que ha fet Alexandre Solano sobre com canvien les expectatives dels partits.
VilaWeb us ofereix ara també, com a novetat, la possibilitat de regalar una subscripció del diari, amb un producte dissenyat especialment aprofitant les festes. El podeu veure ací.
