ERC fia al PSOE l’aval al pressupost fins a final d’any

Poc abans no s’acabés el termini, ERC ha tancat amb el PSOE l’acord per a no presentar una esmena a la totalitat al pressupost espanyol, que la compromet també a votar en contra de les que han presentat més partits, com ara JxCat i la CUP. ERC ha explicat que havia anat de cinc minuts: ja tenien l’esmena preparada per si no arribava l’entesa a l’hora límit de les dues del migdia. Però l’executiva del partit ha avalat in extremis un primer acord per a facilitar la tramitació dels comptes. És, de fet, un primer pas per a provar de garantir la protecció del català a la llei de l’audiovisual espanyola. En concret, el pacte els assegura de negociar amb el PSOE d’ara endavant “les millors fórmules per a garantir un percentatge de producció, subtitulació i doblatge en llengües oficials”, i “la conformitat” d’ERC serà imprescindible per a tirar endavant la norma. És una entesa per a continuar negociant la llei de la discòrdia en paral·lel a la resta de la negociació pressupostària que s’obrirà a partir d’ara, perquè la protecció del català s’haurà de tancar a final de desembre i, si el PSOE incompleix el compromís, Esquerra encara podria fer servir la palanca de l’estira-i-arronsa pressupostari per a mirar de fer cedir Pedro Sánchez.

ERC també ha arrencat al PSOE una llista de compromisos per a esmenar els incompliments de l’acord del pressupost de l’any passat. Són promeses sense cap més garantia de compliment real que la confiança política que basteixen totes dues formacions. És aquesta confiança allò que els republicans han decidit de preservar, malgrat els incompliments anteriors. Li han donat un nou marge fins a final d’any. D’ací a aleshores, no tan sols comprovaran si el PSOE té realment la voluntat de blindar el català a les grans plataformes fixant una quota a la llei per a la producció, el doblatge i la subtitulació, sinó si es compleixen els compromisos per a revertir els incompliments passats. “De manera immediata”, el govern espanyol hauria de transferir els més de 18 milions d’euros corresponents a les despeses de gestió dels convenis de beques signats d’ençà del 2005 i convocar, durant la primera quinzena de novembre, el comitè de seguiment per a l’execució de les inversions de l’estat espanyol per a identificar les causes de la baixa execució de les inversions en infrastructures, determinar quines inversions previstes per a enguany es poden accelerar –fins al juny, tan sols se n’havia executat el 13%– i dissenyar una clàusula de salvaguarda que eviti que els incompliments es repeteixin. També s’haurien d’intensificar els treballs per a la gestió de l’ingrés mínim vital i executar les inversions pendents en programes d’ajuda humanitària. Seran dos mesos en què es podrà tornar a avaluar el compliment de les promeses, més enllà de la negociació del moll de l’os dels comptes, sobre la qual ERC no ha desvelat les reclamacions.

El PSOE hauria pogut salvar ajustadament el primer tràmit pressupostari sense ERC, gràcies a EH Bildu i al PNB, afegint-hi també els vots contraris a les esmenes presentades del PDECat, Más País, el BNG, Nueva Canarias, Teruel Existe i el Partit Regionalista de Cantàbria. Però ERC també ha decidit de ser-hi i mantenir el paper de negociador preeminent amb un govern amb qui vol continuar conversant a la taula de diàleg. Almenys, fins al 2023. Per coherència política amb la taula i el clima negociador encarrilat amb el PSOE, ERC necessitava mantenir-se de peça clau al congrés espanyol. La cosa contrària hauria farcit de contradiccions l’aposta estratègica per a la taula de diàleg i hauria servit en safata més arguments als seus detractors, especialment JxCat i la CUP. Si es trenca la confiança per al pressupost, es pot preservar per a l’intent de resolució política del conflicte? Si ERC perd la capacitat negociadora al congrés espanyol, quin contrapès li queda per a forçar els acords en la taula de diàleg?

El PSOE ha exhibit especialment la satisfacció per haver salvat l’entesa amb ERC. “L’acord del pressupost és més a prop”, ha celebrat el seu portaveu, Pepe Sicilia. Abans que Esquerra, han anunciat que tampoc no presentarien esmenes EH Bildu i el PNB. Els nacionalistes bascs exigien “certeses” sobre l’assumpció de la gestió íntegra de l’ingrés mínim vital, però aquesta negociació dependrà ara d’allò que concretin cara a cara els governs basc i espanyol. El seu ha estat, també, un acord per a continuar negociant. El PNB, que havia amenaçat igualment amb una esmena de refús, ha volgut preservar una confiança i una aposta per a ser garant de l’estabilitat política que va més enllà de l’absència de la lletra petita d’un acord genèric. Espera treure més rèdits dels seus vots en les setmanes vinents.

És així com els socialistes han jugat les seves cartes: amb èxit per a garantir-se la governabilitat fins al final de la legislatura, tenint en compte que l’any vinent, si van mal dades, podrien prorrogar el pressupost del 2022. Perquè si bé és cert que els mateixos partits que ara els faciliten el primer tràmit parlamentari poden tombar després els comptes, també ho és que aquestes forces es consoliden com a negociadores prioritàries de cara al tram final dels comptes, i tan sols caldrà determinar-ne el preu. Una altra cosa és què passarà amb l’esvoranc obert entre ERC i JxCat per les aliances al congrés espanyol. Junts ha fracassat en l’intent d’arrossegar Esquerra al “no” i no ha aconseguit la unitat d’acció que ha reclamat amb insistència al seu soci de govern. Aquest serà un afer que continuarà originant tensió i erosionant els socis a mesura que el facin servir per a marcar perfil, tal com han fet fins ara.

Tanmateix, al desembre arribarà l’hora de la lletra petita, quan es faci públic el redactat de la llei de l’audiovisual, a més dels acords que pugui tancar ERC amb el PSOE sobre el conjunt del pressupost. Si aconsegueix de protegir el català, Esquerra podrà vantar-se’n davant Junts; dir que ho ha aconseguit gràcies a la seva força al congrés espanyol. Si no se’n surt, Junts podrà argumentar que ja ho havia advertit, que el PSOE no era de fiar. Però tampoc no seria la primera vegada que, basant-se en una mateixa llei, allò que segons uns blinda la llengua, la desprotegeix segons els altres.