15.02.2021 - 21:50
ERC ha passat a encapçalar el bloc independentista i ara ha de moure fitxa. L’executiva ha designat un equip negociador amb Marta Vilalta, Josep Maria Jové, Sergi Sabrià i Laura Vilagrà, que complementaran uns equips de treball d’àmbits temàtics. JxCat i la CUP estan disposats a asseure’s amb l’equip negociador de Pere Aragonès per gestionar políticament el resultat que han deixat les eleccions, però encara a l’expectativa i sense moure’s de les posicions que han defensat durant la campanya electoral. Mentre Esquerra insisteix que vol obrir la governabilitat del país als comuns i a la CUP, a més de JxCat, les dues forces independentistes diuen que la negociació del projecte de legislatura és prioritària i els comuns no es mouen de la defensa del tripartit. No serà pas fàcil d’arribar a un acord. Esquerra advoca per la via dialogada i parla de generar un gran consens entorn de l’amnistia i el dret d’autodeterminació, però pot ser molt complicat d’incloure En Comú Podem i les forces independentistes a la mateixa equació de l’anomenada via àmplia.
ERC va aplegar ahir la permanent i l’executiva per a concretar com encara les negociacions. Després dels primers contactes que ha tingut Aragonès amb Dolors Sabater, Laura Borràs i Jéssica Albiach, ERC pretén iniciar la ronda de negociacions amb la CUP. Després, amb Junts i els comuns. El parlament s’ha de constituir, a tot estirar, el 12 de març, i aleshores ja haurien de tenir l’esquelet d’un acord que involucrés els socis en l’elecció del president i la resta de membres de la mesa. Mentrestant, Salvador Illa no renuncia a res, encara que no tingui suport: ni a sotmetre’s a un debat d’investidura ni a la presidència del parlament. Amb tot, quant a la investidura, serà el nou president del parlament que haurà de proposar quin candidat sotmet al debat després de parlar amb tots els grups i de constatar-ne el suport.
Les eleccions han repartit noves cartes per a tothom però els independentistes es tornen a trobar amb la manca d’un full de ruta compartit. Les urnes han preferit el camí dialogat que propugna ERC, però JxCat insisteix que la disputa per l’hegemonia no s’ha resolt (s’han quedat a un diputat i a 35.000 vots d’ERC) i que l’independentisme ha superat per primera vegada el 50% dels vots. Per Junts, la fotografia que deixa el 14-F no desequilibra les diferències estratègiques. La CUP reforça el seu paper al parlament després d’una legislatura en què es va desmarcar del govern per autonomista. I tot plegat, amb les velles ferides encara obertes. Així doncs, JxCat i la CUP volen abordar primer de tot el projecte polític. Aquest continua essent el nus més gros.
“La pregunta clau no és qui hi haurà a les institucions sinó què hi farem, a les institucions. Anirem a buscar el què; el com i el qui ja el buscarem segons les converses”, deia el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que alhora insistia en la formació d’un govern independentista. En la prioritat sobre el full de ruta immediat, coincidia amb la CUP. “Estem oberts a totes les possibilitats, però primer hem de saber per a fer què, per a fer-ho com, i d’acord amb això podrem decidir quin paper hi tindrem”, deia Sabater, en declaracions a TV3. A diferència de Junts, els anticapitalistes no tanquen la porta a cercar un acord amb els comuns, però reiteren que la prioritat és una entesa sobre el projecte.
Malgrat la proposta inicial, el PSC pot acabar entrant en el ball de possibles pactes amb ERC? Segons els republicans, no, perquè són partits antagònics. “És impossible un govern amb el PSC, som incompatibles”, deia a TV3 Oriol Junqueras. Madrid llançava un missatge per al qui el volgués interpretar, amb un nou moviment de la fiscalia, i no precisament en la línia del diàleg. L’endemà de les eleccions, presentava els recursos contra el tercer grau dels presoners polítics, i els jutges de vigilància penitenciària hauran de decidir ara, en primera instància, si han de tornar tots a la presó de manera immediata, com demana el ministeri fiscal. Els comuns, colpits per la “notícia molt negativa”, han demanat al PSOE que agiliti la tramitació dels indults i la reforma del delicte de sedició perquè els presos siguin alliberats. Albiach assegura no rendir-se i persevera en la necessitat d’una entesa entre el PSC, ERC i els comuns perquè “no hi ha cap altra alternativa”. Amb qui no vol negociar Albiach és amb la CUP i amb JxCat. Diu que els primers no creuen en el diàleg, tot i que podrien entendre-s’hi quant a mesures socials. I destaca dels segons que no comparteixen el model de país. “Aragonès sap, perquè hem estat molt explícits, que no podem anar enlloc amb JxCat. Insisteix en una fórmula que sap que no prosperarà”, deia la dirigent dels comuns.
Aragonès ha aprofitat el ressò internacional que han tingut les eleccions per a reclamar a la Unió Europea que s’involucri a trobar una “solució democràtica” al conflicte català. En una entrevista a la BBC, insistia a reivindicar un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia per als represaliats. Mentrestant, el PDECat obre un procés de reflexió intern per a abordar el seu futur. El partit d’Artur Mas ha quedat fora del parlament però té quatre diputats al congrés espanyol, 170 batlles i 1.500 regidors. El seu consell nacional decidirà cap on avança, però David Bonvehí diu que representen un projecte polític de centre-dreta que existeix a la societat catalana. Ciutadans, mentrestant, evita l’autocrítica i refusa de fer canvis interns per a depurar responsabilitats per la pèrdua de trenta diputats. El PP va fer una apagada informativa després dels mals resultats de diumenge. Pablo Casado farà avui una intervenció oberta als mitjans a l’executiva del PP.
